Rússia ajorna fins al 22 de novembre el judici contra el moviment de protesta Vesnà

La Justícia russa ha ajornat aquest dimarts fins al 22 de novembre el judici per a prohibir el moviment juvenil Vesnà (Primavera), organitzador de les protestes contra la mobilització parcial decretada pel president, Vladímir Putin.

Durant la vista judicial a porta tancada a Sant Petersburg, la defensa va considerar infundada l’acusació de la Fiscalia que Vesnà sigui una “organització terrorista”.

Els advocats de Vesnà tindran ara més temps per conèixer el cas, encara que l’acusació es nega a lliurar-los l’original de la denúncia per contenir informació secreta.

“Això confirma l’abús de les prerrogatives processals per part de la Fiscalia de Sant Petersburg”, han informat els advocats al diari New Times. Aquests denuncien que per a les autoritats el màxim “culpable de tots els mals” és el proscrit Fons contra la Corrupció del líder opositor, Aleksei Navalni, i, en segon lloc, Vesnà.

En el seu canal de Telegram, el moviment insisteix que la legalitat de les seves accions està garantida per la Constitució i la Convenció Europea de Drets Humans. “Sempre hem lluitat per defensar els drets i llibertats estipulats per la Constitució russa. I continuem fent-ho, malgrat tot”, assenyala.

El ministeri de Justícia va incloure a Vesnà en la llista d’organitzacions no registrades que actuen com a agents estrangers i el Servei Federal de Supervisió Financera (Rosfinmonitoring), dedicat a la lluita contra el blanqueig de diners i terrorisme, la va incorporar al llistat de grups terroristes i extremistes.

Vesnà, un moviment fundat en 2013 a Sant Petersburg sobre la base de les joventuts de diversos partits opositors, s’oposa a la campanya militar russa a Ucraïna i advoca a més per l’alternança del poder en el Kremlin.

Després que el president rus decretés el 21 de setembre la mobilització parcial per a 300.000 reservistes davant l’avanç ucraïnès en l’est i sud del país veí, Vesnà va organitzar el mateix dia una protesta a escala nacional a través del seu canal de Telegram. També va convocar una altra manifestació pacífica per al 24 de setembre. En totes dues protestes van ser detingudes més de mil persones.

La mobilització parcial, que ja ha conclòs, va ser molt mal rebuda pels russos, que s’havien manifestat en contra seva des de l’inici de les hostilitats al país veí el febrer passat.

Segons l’organització de drets humans independent OVD-Info, que fa un seguiment de la persecució política a Rússia, des de l’inici de la intervenció bèl·lica russa a Ucraïna el 24 de febrer han estat detinguts en protestes contra la campanya militar prop de 20.000 persones.