Política

La plataforma opositora a l’allargament de la C-32 celebra la nova sentència

Demanen novament que la Generalitat desisteixi “per sempre” en l’intent d’allargar la C-32 fins a Lloret

Veuen inexplicable “l’obsessió” del govern

La plataforma Aturem la C-32, membre de SOS Costa Brava, celebra la sentència emesa pel TSJC on declara nul de ple dret el projecte de prolongació de l’autopista C-32 fins a Lloret de Mar perquè incompleix la llei de canvi climàtic aprovada per la Generalitat.

Des del grup opositor, que veu inexplicable “l’obsessió” del govern, reclama a l’executiu català que desisteixi “per sempre i expressament” en el seu intent de prolongar la C-32 fins a Lloret de Mar i també que es destini una partida econòmica per “promoure la reforestació i la recuperació ambiental de les zones que es van talar en l’inici de les obres”.

Es demana, així mateix, que es retirin totes les denúncies a les persones imputades pels actes de resistència social contra l’inici de les obres i que s’estudiï la possibilitat d’incloure els terrenys expropiats al PEIN Ardenya-Cadiretes en ser un important corredor biològic a preservar. Des de Aturem la C-32 es demana que s’executi el desdoblament de la carretera GI-682 entre Blanes i Lloret per a la implantació del carril bus, segons l’estudi informatiu, que està pendent des de fa més de 10 anys. I per últim es reclama que es promogui el projecte del tramvia Blanes-Lloret segons la resolució aprovada pel Parlament i pels ajuntaments de Blanes, de Lloret i de Palafolls.

La plataforma manifesta que, amb aquesta sentència, s’atura per tercera vegada una autopista que ha estat sempre l’excusa per no impulsar els projectes existents de millora de la mobilitat de la zona, com són el desdoblament de la GI-682 per plataforma de carril bus, el projecte del tramvia Blanes-Lloret i la construcció de la ronda de Blanes, que feien “totalment innecessària” la prolongació de la C-32. S’atura, a més, “una autopista a la qual es van oposar més d’un 70% dels votants de la consulta popular sobre el projecte; i també una autopista que “per oportunisme econòmic la Generalitat va acceptar que es financés a càrrec de l’antiga concessionària per poder perpetuar els peatges del Maresme”.

La sentència, recentment coneguda, atura “una autopista que únicament promovia el model caduc de mobilitat amb transport privat en detriment d’invertir en els projectes de transport sostenible existents per a la zona” i també, al seu parer, atura “una autopista que era l’enèsima promoció de noves emissions de CO2 per part de l’administració en el context d’emergència climàtica. Per últim, consideren que s’atura “una autopista que destruia els paratges de Sant Pere del Bosc i el Vilar, últim corredor biològic que uneix el massís de l’Ardenya-Cadiretes amb el del Montnegre, la Plana del Tordera i les Guilleries.

LA XIFRA

70
per cent
dels votants de la consulta popular que es va realitzar sobre l’allargament ho van fer en contra.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Estat espanyol

Aznar i Rajoy garanteixen suport “incondicional” a Feijóo

Barcelona

Estats Units destrueix el globus xinès que sobrevolava el territori

Washington

Més de mig miler de persones es manifesten a Barcelona contra les infiltracions policials en entitats socials

Barcelona

Òmnium insta els partits i institucions a recuperar “l’estratègia compartida”

Barcelona
JOAN BARRERA I ARANDA
CAP DE L’OPOSICIÓ A LA SEU D’URGELL (COMPROMÍS PER LA SEU)

“La Seu d’Urgell necessita amb urgència més neteja i més seguretat”

la seu d’urgell

Comuns, el PSC i ERC pacten per evitar la saturació de locals d’oci a l’Eixample

Barcelona

Torra denuncia les traves d’Espanya amb Pegasus

Barcelona
La Primera República, oblit i record
opinió
FERRAN PEDRET

La Primera República, oblit i record

Diputat del PSC al Parlament

La UE exclou dreceres en l’adhesió d’Ucraïna

Brussel·les