Política

Alarma a Polònia i l’OTAN

Dos suposats projectils russos cauen en territori polonès i causen dues morts

El Pentàgon “no té constància” de cap atac rus

Moscou llança un centenar de raids aeris a Ucraïna

Polònia, el país afectat, va optar primer per la prudència: a les primeres informacions de diversos mitjans de comunicació sobre la mort a la ciutat polonesa de Przewodów de dues persones per l’impacte d’un o més míssils russos, hi va respondre el primer ministre, Mateusz Morawiecki, convocant la comissió de Seguretat Nacional. Pzewodów és una ciutat a vuit quilòmetres de la frontera amb Ucraïna, on ahir van impactar prop de cent míssils russos.

Els tres països bàltics –Estònia, Lituània i Letònia– van manifestar immediatament, via Twitter, la seva solidaritat amb Polònia, amb missatges en què es donava per fet que la causa de les morts eren dos aparells russos, però es deixava la porta oberta a la possibilitat que fos un “accident”. Hongria, la República Txeca i altres socis de l’est europeu van activar també les alarmes.

Per primer cop en els vuit mesos llargs des de l’inici de la invasió russa a Ucraïna, un soci de l’OTAN havia rebut l’impacte d’aparells russos. O aquesta era la sospita generalitzada, en una jornada d’atacs massius a Ucraïna i amb Moscou cada cop més aïllat. Si més no, aquesta era la impressió a escala dels líders del G20, el grup de les grans potències i els emergents, a la cimera del qual Vladímir Putin no havia assistit.

Per primer cop, doncs, hi havia indicis que un soci de l’OTAN pogués invocar l’anomenat article 5 de l’Aliança Atlàntica, que obliga la resta dels aliats a considerar com a propi un atac al territori d’aquell país. És una hipòtesi de llarg recorregut, perquè, fins i tot si es confirma que els projectils eren russos, caldria assegurar-se que es tractava d’un atac intencionat en territori de l’Aliança. I convèncer els trenta membres d’aquesta agressió. Polònia estudia ara si cal invocar l’article 4, que diu que els aliats consultaran si creuen que hi ha una amenaça per a la integritat territorial, la independència política i la seguretat.

El Pentàgon també va optar per la prudència. Un portaveu del Departament de Defensa es va limitar a dir que no hi havia “constància” d’un bombardeig rus. Washington semblava seguir la consigna bàltica de deixar oberta la porta a la possibilitat que fos un “accident” o un “error”, i fins i tot a un desmentiment. L’única certesa venia del president ucraïnès, Volodímir Zelenski: “Sempre hem advertit que Rússia no es conformarà amb Ucraïna.”

Moscou, com gairebé sempre, va rebutjar qualsevol responsabilitat. A les xarxes socials es va difondre la hipòtesi que havien estat les mateixes defenses antiaèries ucraïneses les causants de la mort de les dues persones, dos civils, en aquesta ciutat fronterera polonesa.

Hores després de l’impacte, i mentre Morawiecki continuava reunit amb el seu equip, l’única confirmació oficial era la dels bombers locals polonesos, segons els quals havien mort dues persones, dos civils, en una “explosió” a prop d’una granja.

L’incident es va produir el dia que Rússia va llançar prop d’un centenar de míssils a Ucraïna, la majoria dels quals, sobre infraestructures energètiques i altres objectius civils, segons el comandament militar ucraïnès. L’alarma antiaèria es va activar a tot el país i la situació a les instal·lacions energètiques era “crítica”, segons va informar el portaveu de la força aèria ucraïnesa, Iurii Ignat. El subministrament elèctric va quedar tallat en diverses regions i ciutats d’Ucraïna, entre les quals hi ha Lviv (oest) i Khàrkiv (nord-est).

Segons les autoritats ucraïneses, els bombardejos d’ahir van ser l’onada d’atacs amb míssils més dura des que va començar la invasió d’Ucraïna. Els atacs van seguir el patró dels darrers mesos, segons el qual Moscou llança atacs massius després d’una derrota militar sonada. En aquest cas, la pèrdua de la ciutat de Kherson, fa uns dies. El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, va demanar a la població que s’estigui als refugis “durant un temps” i va confirmar el tall del subministrament elèctric a “moltes ciutats”.

Mentrestant, les forces russes estarien reculant a la regió de Kherson. Unes imatges filmades a la ciutat d’Oleixki mostraven com els soldats russos havien abandonat els búnquers que tenien a l’altra banda del riu Dnipró.

LES FRASES

El terror no es limita a les nostres fronteres nacionals
Volodímir Zelenski
president d’ucraïna
L’OTAN està fent un seguiment de la situació i els aliats ho analitzen de prop
Jens Stoltenberg
secretari general de l’otan

Debat sobre la relació UE-Rússia

Els països de la UE van començar a abordar ahir com pot ser la seva relació amb Rússia en el futur i, encara que de moment és “difícil” de preveure per la guerra a Ucraïna, els estats membres comparteixen diversos enfocaments, va indicar l’alt representant de la UE per a Afers Estrangers, Josep Borrell, que va assenyalar que durant la reunió de dilluns dels titulars d’Afers Estrangers es va abordar un enfocament de la relació amb Rússia “que tothom pogués compartir”. “Ens enfrontem a una guerra. És molt difícil dir com serà la nostra futura relació, qui sap com i quan”, va dir, i va recordar que actualment han de bregar amb una Rússia que és “l’agressor d’Ucraïna”. En tot cas, va assenyalar que a la UE hi ha una “forta unitat”. Va recordar que, durant la cimera del G20 que se celebra a Indonèsia, dilluns, el president dels Estats Units, Joe Biden, i el de la Xina, Xi Jinping, “van demanar que els aliments i l’energia no siguin utilitzats com a arma”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

política

Ajorna el judici contra Jové, Salvadó i Garriga per la campanya electoral i no per la llei d’amnistia

barcelona

Refer la llei d’enjudiciament

Madrid

Turquia, mediadora per interès

Istanbul
Brigid Laffan
Presidenta de l’European Policy Centre

“Les guerres a Ucraïna i Gaza definiran el futur d’Europa”

Barcelona
Susanna Bazán López
Cap de l’oposició a Porqueres (Junts per Porqueres)

“Hi ha una mala gestió de govern i falta transparència”

Porfqueres
política

Collboni perd la moció de confiança, però anuncia una ampliació del govern

barcelona
rússia

Sis anys de presó per a una membre de Pussy Riot

barcelona
rússia

El Kremlin continua entossudit a culpar Kíiv de l’atemptat

barcelona
polònia

Destituït i investigat per espionatge el cap de l’Eurocos

barcelona