L’oposició russa demana Putin que firmi la fi de la mobilització parcial

L’oposició russa s’ha dirigit al president rus, Vladímir Putin, perquè firmi un decret que posi fi, d’una vegada per sempre, a la mobilització parcial, segons ha comentat aquest dimecres a Efe Emília Slabunova, diputada del partit liberal Yàbloko.

“Veig una profunda inquietud i temor entre la gent. Per això m’he proposat dirigir-me al Kremlin amb aquesta sol·licitud. Si es diu que ha finalitzat la mobilització, llavors cal posar-li fi. La gent confiarà en un dirigent polític només si les seves paraules coincideixen amb els seus fets”, ha assenyalat en conversa telefònica.

La sol·licitud remesa al Kremlin per Yàbloko demanda que Putin plasmi en paper el que va anunciar el passat 28 d’octubre, ja que des de llavors els activistes han denunciat que en algunes regions continua l’allistament.

“El passat 8 de març, en felicitar les dones, el president va dir que a Ucraïna només combatrien militars professionals”, va assenyalar. Malgrat la seva promesa, Putin va ordenar el 21 de setembre mobilitzar a 300.000 reservistes, la qual cosa va provocar un èxode massiu d’homes en edat militar, la majoria dels quals no s’atreveixen a tornar.

“Moltes dones es dirigeixen a mi. Se sent la desconfiança. Es pot parlar (de la fi de la mobilització), però la realitat és que no tenim una acta legal. És important que tot acabi amb un decret”, ha indicat.

Slabunova ha comentat que aquesta incertesa està repercutint en la salut dels russos, que es queixen de problemes de cor i, cada vegada més, de depressió.

“A més, s’han intensificat els rumors sobre una segona onada de mobilització. Una mare relativament jove em va dir que pren calmants, ja que mai havia sofert tant”, ha destacat, en al·lusió a les notícies que aquest decret podria emetre’s després d’Any Nou.

La diputada per la regió nord-occidental de Carèlia reconeix que encara no ha rebut una resposta del Kremlin.

“Yàbloko demana un alto el foc que condueixi a negociacions de pau. Cal protegir la població civil. Qualsevol acció militar és un fracàs dels polítics, especialment en el segle XXI, però només amb instruments polítics es poden resoldre les diferències”, va assenyalar.

Admet que, igual que a Moscou, la societat russa d’altres regions també està “polaritzada” entre els que secunden i s’oposen a l’“operació militar especial” a Ucraïna.

“És difícil conèixer els percentatges a favor i en contra. El que no veig és signes que la confrontació vagi a cessar aviat. Però l’esperança és l’últim que es perd. Espero que aquest procés comenci al febrer o març”, assevera.

Moltes dones s’han queixat en diferents regions del país per l’absència d’instrucció militar i les males condicions en les quals han de servir els seus marits i fills enviats al front ucraïnès.

Per aquest motiu, el president es reunirà en els pròxims dies amb un grup de mares i esposes de mobilitzats, segons ha informat el Kremlin. No obstant això, el recentment creat Comitè de Mares i Esposes denuncia que aquestes dones són afins al Kremlin.