Política

La fi de la sedició venç vets

El Congrés derrota gràcies a ERC i el PDeCAT les esmenes a la totalitat amb text alternatiu de Junts, la CUP i la dreta

ERC farà esmenes en desordres i el Codi Penal s’aprovarà a temps per Nadal

Un partit de futbol del mundial de Qatar entre l’Espanya de Luis Enrique i el Japó i la derogació del delicte de sedició al Codi Penal no guarden cap relació, però els futurs lectors que consultin el diari de sessions del Congrés hi descobriran que sí, que l’1 de desembre del 2022 el Congrés va trepitjar la gespa de l’estadi Khalifa. “Senyora Arrimadas, el partit és a les vuit del vespre”, va dir Jaume Asens (Podem) a la líder de Cs –i de retruc a tota la dreta– quan a les tres de la tarda el clam era que el dia estava ideat per La Moncloa perquè el futbol eclipsés el Codi Penal. En el segon examen de la proposició de llei del PSOE i Podem, el de derrotar els vets amb text alternatiu, els vots d’ERC i el PDeCAT –sumats als del PNB i Bildu– van servir per derrotar les cinc esmenes a la totalitat: la de Junts –amb derogació total de la sedició i neteja d’antecedents– i la de la CUP –amb derogació total de la sedició i de la llei mordassa– i les del PP, Vox i Cs. Si el Congrés ja va superar la mitjanit en l’admissió a tràmit fa una setmana, després del festiu de la Constitució accelerarà una tramitació ja vertiginosa i el Codi Penal sense sedició i amb desordres públics agreujats s’aprovarà per Nadal. Carolina Telechea (ERC) promet esmenes per “millorar” l’abast dels desordres.

Amb la presidenta Meritxell Batet abaixant el teló d’un ple ordinari i aixecant de nou el teló per a un ple extraordinari, la fi de la sedició fa via i segueix la seva tramitació enmig d’un paisatge de ferides: les de Junts i la CUP amb ERC i Podem; i les de la dreta amb Pedro Sánchez.

Si bé les cinc esmenes a la totalitat estaven condemnades a la derrota, els vots a favor diferien en cada cas. El text de la CUP és el que més vots a favor (9 sís davant 315 nos i 17 abstencions) va tenir en el si de l’independentisme, ja que el van votar Mireia Vehí i Albert Botran i també Junts (4) i Més País i Compromís per l’atractiu de derogar la llei mordassa, la llei 4/2015 de Mariano Rajoy, vigent tres anys després de l’arribada a La Moncloa de la coalició que ha promès derogar-la. El text de Junts, en canvi, va tenir l’ajut de la CUP i prou (6 sís davant 313 nos i 22 abstencions). En el bàndol punitiu, la del PP va rebre 156 vots a favor (PP, Vox i Cs) i 185 nos, i la de Vox, només 54 vots a favor i 90 abstencions (PP) i 197 vots en contra.

Xoc entre Pagès i Asens

El diputat de Junts Josep Pagès va ser molt dur amb els impulsors del nou Codi Penal, sobretot amb Jaume Asens (Podem), per “no treure cap joguina als jutges i donar-los-en una de nova per donar via lliure a la voluntat repressora”. “No acceptem lliçons de qui va aprofitar les clavegueres de l’Estat per desacreditar Xavier Trias, ni de qui sosté un ministre condemnat pel Tribunal Europeu, ni de qui no deroga la llei mordassa, ni de qui persegueix el president Puigdemont i el seu advocat”, va dir Pagès. “Són el partit del no permanent: no als indults i a la mesa i a la reforma. Volien desconnectar d’Espanya i han desconnectat de la realitat, viuen en una bombolla narcisista”, va rebatre Asens. El cap de Podem al Congrés va mirar al passat –“Per dir que no ho són, s’assemblen molt a Convergència”– i la rèplica de Pagès va ser que Ferran Bel (PDeCAT) i Joan Capdevila (ERC) sí que venen de CDC i d’Unió i hi pacten. Adreçant-se al republicà Gabriel Rufián i a Bel, el diputat de Junts els retreia l’estratègia “indistingible de la que feia al seu dia Duran i Lleida”.

Vehí i el dret dels drets

Per Mireia Vehí (CUP), el delicte de desordres públics agreujats “amenaça” el dret a protesta quan és aquest dret el que permet assolir-ne de nous. Vehí manté que la sedició és “substituïda” i amb l’afegit de la intimidació com a punt incriminatori. I va preguntar “com es podria protestar contra lleis injustes” amb el nou delicte sota el govern del PP i Vox.

En el PP, Carlos Rojas va censurar que tot es faci “amb urgència i nocturnitat” i va instar els diputats del PSOE a trencar la disciplina de vot en un Codi Penal “al dictat dels delinqüents”. Després de fer el ridícul i ser aplaudit per ERC fa set dies quan va defensar la retirada de la nacionalitat espanyola a qui faci “un cop a l’Estat”, ahir Javier Ortega Smith (Vox) va aclarir que això és “per als no nacionals”: als líders catalans, els exigeix que “hi renunciïn ells i marxin a Corea”. “Sánchez és el millor conseller d’Acció Exterior de la Generalitat”, va dir Arrimadas (Cs).

Torn d’esmenes parcials

El termini de presentació d’esmenes parcials al nou Codi Penal acaba el divendres 9 de desembre i el Congrés viurà el frenesí de completar tota la tramitació posterior en una setmana: la ponència es reunirà el dilluns 12, el dictamen serà una realitat en 24 hores i estarà llest el dimarts 13 i en el ple es votarà el dijous 15. Com avança Telechea, aquesta no és la reforma ideal d’ERC i per això negociarà canvis per delimitar bé el dret a protesta. Per ERC, la fi de la sedició és “protegir el dret de llibertat d’expressió i el dret de reunió” perquè fins ara qualsevol protesta podia patir acusacions de delicte de sedició

.

Concentració de rebuig a la reforma

Unes 350 persones es van concentrar ahir al vespre davant de la delegació del govern espanyol a Catalunya, a Barcelona, per mostrar el rebuig a la reforma del Codi Penal per derogar el delicte de sedició i reformular els de desordres agreujats, ja que consideren que “genera greus afectacions” al dret de protesta. La mobilització va ser convocada per entitats socials com ara Irídia, Marea Blanca, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) i Òmnium Cultural. Amb el lema Davant la reforma del Codi Penal, prou criminalització de la protesta!, els convocants asseguren en un manifest que celebren la proposta de derogació del delicte de sedició, però alerten que la proposta del govern espanyol comporta “limitacions al lliure exercici del dret a la protesta” i retalla drets en un context de crisi econòmica, social i climàtica.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

ERC situa el referèndum en el centre

lleida

Mor Rubert de Ventós, far del pensament a Catalunya

BARCELONA
MAITE AYMERICH BOLTÀ
CAP DE L’OPOSICIÓ A SANT VICENÇ DELS HORTS (JUNTS PER SANT VICENÇ)

“Els anuncis d’habitatge del govern no et donen la clau per entrar a casa”

sant vicenç dels horts

Barcelona dedica una plaça a Josep Benet

barcelona

Trias vol un Junts fort que no faci “segons quines ximpleries”

Girona

La CUP de Figueres proposa espai per a la nova estació de busos

FIGUERES

Onada d’indignació als EUA pel nou cas de violència policial

washington

Constitueixen a Olot un grup independent per a les municipals

Olot
Leopard, un pas incert en la guerra
El Radar

Leopard, un pas incert en la guerra