La UE ret homenatge a la resistència ucraïnesa
L’eurocambra lliura el premi Sakhàrov a la llibertat de consciència
Zelenski intervé en l’acte per videoconferència i defensa la creació d’un tribunal internacional per jutjar crims de guerra russos
El poble ucraïnès, representat pel seu president, Volodímir Zelenski, i per líders de la societat civil i de la resistència contra la invasió russa, va rebre ahir el premi Sakhàrov a la llibertat de consciència, el màxim guardó que atorga la Unió Europea (UE) en l’àmbit dels drets humans. El mateix Zelenski va agrair, en videoconferència amb l’hemicicle comunitari, el premi i els esforços de la UE perquè es creï un tribunal internacional especial sobre l’agressió a a Ucraïna –sobre la qual el Tribunal Penal Internacional no té jurisdicció– per jutjar els líders polítics i militars russos. Zelenski considera un “deure moral” construir una nova arquitectura de seguretat “per la llibertat global i la llei internacional” que eviti un altre crim de genocidi contra el poble ucraïnès. També va dir que el nou tribunal per jutjar els crims de guerra russos ha de tenir caràcter “permanent” per fer “inevitable el càstig” i que això desincentivi el conflicte.
El president ucraïnès va guiar els eurodiputats en el minut de silenci per a les víctimes i va mantenir la connexió per presenciar com recollia el premi l’alcalde de Melitópol, Ivan Fedorov; la fundadora de la unitat mèdica d’evacuació Àngels de Taira, Iúlia Pakhevska, i la directora del Centre per a les llibertats civils, Oleksandra Matviitxuk.
En una roda de premsa posterior, els representants que van recollir el premi en nom del poble ucraïnès van insistir en la necessitat que Europa enviï més armes a Kíiv.
Mentrestant, sobre el terreny, Rússia va tornar a atacar ahir amb drons iranians la capital d’Ucraïna i la seva regió tot i que la defensa antiaèria va aconseguir interceptar-los, segons van assegurar les autoritats, que esperen que els EUA els enviï aviat les bateries antimíssils Patriot per reforçar la defensa del cel ucraïnès.
Els fragments dels drons abatuts, que van ser llançats des de la costa est del mar d’Azov, van causar “danys menors” en edificis de Kíiv. Els atacs no van causar víctimes.
Hores després, Rússia va atacar amb míssils la ciutat de Kherson, d’on es va retirar fa un mes. Almenys sis civils van resultar ferits en l’atac.
D’altra banda, els EUA van admetre ahir que no tenen “cap expectativa” que la guerra a Ucraïn s’aturi aquest hivern, després que el Kremlin reiterés que descarta una pausa per Nadal tal com havia demanat Zelenski. La Casa Blanca creu que la guerra continuarà encara “per un temps”, segons va indicar el portaveu de Seguretat Nacional, John Kirby.
LA FRASE
Cauen al novembre els ingressos russos pel petroli
Els ingressos russos per la venda de petroli van caure el mes passat malgrat un augment de la producció fins a arribar gairebé als nivells anteriors a la invasió d’Ucraïna, segons va assegurar ahir l’Agència Internacional de l’Energia (AIE), en una mostra que les sancions occidentals contra el finançament de la guerra de Putin estan fent efecte. Segons els càlculs de l’agència, Moscou va ingressar uns 15.000 milions d’euros per l’exportació de cru al novembre. Es tracta del segon ingrés més baix aquest any després del del setembre (14.000 milions).
Rússia endureix les penes per actes de sabotatge al país
La Duma o cambra de diputats de Rússia va aprovar ahir en primera lectura diverses lleis que castiguen fins amb la cadena perpètua els actes de sabotatge al país. Seran empresonats a perpetuïtat o condemnats a penes d’entre vuit i quinze anys de presó els acusats de finançar activitats subversives, o que reclutin, armin o preparin altres persones amb aquesta finalitat. També seran condemnats de quinze anys de presó a cadena perpètua els acusats de crear o dirigir grups subversius, o els organitzadors o autors intel·lectuals dels actes de sabotatge.
Dinamarca elimina un dia festiu per finançar la defensa
El nou govern de centre de Dinamarca eliminarà un dia festiu per finançar un augment de la despesa en Defensa. Així ho va revelar ahir la primera ministra en funcions, la socialdemòcrata Mette Frederiksen, en presentar el pacte de govern amb el Partit Liberal i el centrista Els Moderats.
