Política

El motor avariat París-Berlín

Macron i Scholz travessen una crisi d’entesa en energia, defensa i comerç arran de la guerra d’Ucraïna

La presa unilateral de decisions del canceller en aquests àmbits clau irrita el president francès

El 26 d’octu­bre pas­sat s’havia de cele­brar un con­sell de minis­tres fran­co­a­le­many a Fon­tai­ne­bleau, als afo­res de París, però el pre­si­dent francès, Emma­nuel Macron, i el can­ce­ller ale­many, Olaf Scholz, van deci­dir can­cel·lar-lo a última hora, ofi­ci­al­ment per pro­ble­mes d’agenda.

En rea­li­tat, aquest era el signe més visi­ble de la falta d’entesa entre les dues capi­tals que la guerra d’Ucraïna ha agu­dit­zat sobre temes sen­si­bles com ara l’ener­gia, la defensa i el comerç. El pròxim 22 de gener es com­pli­ran els 60 anys del Trac­tat de l’Elisi, que va ins­tau­rar una relació de pro­xi­mi­tat política entre tots dos països. En funció de com es com­me­mori, es veurà si aques­tes rela­ci­ons con­ti­nuen en qua­ran­tena com a motor d’Europa.

D’entrada, hi ha la falta de química entre Macron i Scholz, un tàndem que no fun­ci­ona amb el mateix equi­li­bri que en l’època de la can­ce­llera Merkel. Macron con­ti­nua sent el líder extra­ver­tit que no para de rei­vin­di­car una “sobi­ra­nia euro­pea” en qüesti­ons que afec­ten la segu­re­tat i la rein­dus­tri­a­lit­zació del con­ti­nent.

El taci­turn Scholz, que mani­o­bra en una coa­lició ideològica­ment molt diversa, no diu que no al pre­si­dent francès, però pren deci­si­ons uni­la­te­rals que irri­ten París. El seu Zein­tenwende, canvi d’època en ale­many, que pro­nun­cia sovint en els seus dis­cur­sos des del començament de la guerra d’Ucraïna s’inter­preta més aviat com un desig d’Ale­ma­nya d’exer­cir el seu propi lide­ratge amb un eix més decan­tat cap al cen­tre d’Europa.

L’exem­ple més imme­diat d’aques­tes dis­pu­tes són les difi­cul­tats que hi ha hagut entre els Vint-i-set de la UE per fixar un topall al preu del gas, en plena espi­ral infla­ci­o­nista. No s’ha acon­se­guit fins a la set­mana de Nadal: 180 euros per megawatt, tot sabent que, en aquests moments, el preu oscil·la entorn el 110 euros.

Enuig pel vet al Mid­Cat

És el rela­tiu con­sens a què s’ha arri­bat perquè Berlín té por que un preu més baix faci fugir els vene­dors d’arreu del món i es quedi sense sub­mi­nis­tra­ment, depen­dent del gas com és ara que s’ha tan­cat l’aixeta de Rússia. França, per con­tra, defensa els interes­sos dels països del sud, menys depen­dents i que veuen com es con­ta­gien els preus a la seva elec­tri­ci­tat d’orígens dife­rents.

I a Scholz no li va fer cap gràcia que Macron s’oposés fron­tal­ment al gaso­ducte Mid­Cat a través dels Piri­neus cata­lans i hagi donat com a alter­na­tiva la con­nexió sub­ma­rina Bar­Mar, entre Bar­ce­lona i Mar­se­lla, per trans­por­tar hidro­gen, no abans del 2030. L’anul·lació de dar­rer minut de la cimera de Fon­tai­ne­bleau es va pro­duir, en tot cas, pels des­a­cords en matèria dels nous ginys mili­tars. França no va voler entrar en el pro­jecte d’escut antimíssils a ini­ci­a­tiva d’Ale­ma­nya –en què par­ti­ci­pen uns altres 14 països euro­peus– perquè es recorre a mate­rial nord-ame­ricà i isra­elià, i París dis­posa del seu propi pro­jecte Mamba amb Itàlia. Quan el 18 de novem­bre Berlín ho va voler arre­glar anun­ci­ant que, final­ment, es tirava enda­vant el nou avió de com­bat euro­peu Scaf, jun­ta­ment amb l’Estat espa­nyol a través d’Air­bus, els res­pon­sa­bles fran­ce­sos es van sor­pren­dre perquè encara s’havia de par­lar amb el fabri­cant Das­sault, que només ha donat el vis­ti­plau si pot con­ser­var els seus secrets indus­tri­als.

Res­posta a Biden

I una cosa sem­blant passa amb el futur tanc fran­co­a­le­many MGSC, perquè ha apa­re­gut un com­pe­ti­dor germànic. I, mal­grat que el 19 de desem­bre els minis­tres d’Eco­no­mia francès i ale­many, Bruno Le Maire i Robert Habeck, van sig­nar un comu­ni­cat con­junt dema­nant a la Comissió Euro­pea que al gener pre­senti un pla per con­tra­res­tar la pro­tec­ci­o­nista llei de reducció de la inflació –el pla de Joe Biden de 370.000 mili­ons de dòlars que sub­ven­ci­ona les empre­ses nord-ame­ri­ca­nes en ener­gies ver­des i posa en perill aques­tes inver­si­ons a Europa–, la manera de res­pon­dre-hi tam­poc no és la mateixa. Macron, en la seva recent visita a Was­hing­ton, va pas­sar a l’ofen­siva davant Biden, men­tre que Scholz pre­fe­reix no enfron­tar-s’hi direc­ta­ment i con­fia en les seves pròpies for­ces i poder econòmic.

LES FRASES

No és bo per a l’Alemanya ni per a Europa que el país s’aïlli
Emmanuel Macron
president francès
Estem vivint un canvi d’època a causa de la guerra d’Ucraïna
Olaf Scholz
Canceller alemany

Un fons sobirà en discussió

En aquest estat de les coses, Macron no va apreciar gens que Scholz no l’informés que a finals de setembre presentaria un pla de 200.000 milions d’euros per ajudar famílies i empreses pels preus disparats de l’energia. Tot i que França també s’acabarà gastant 110.000 milions per amortir els preus de l’electricitat i els carburants, el desig de París continua sent tornar a posar en marxa una operació d’endeutament comuna, com es va fer per sortir de la crisi dela covid, en aquest cas pels estralls de la crisi energètica. Així com els comptes públics sanejats alemanys permeten que la cancelleria pugui decidir per aquestes despeses massives, països com França, i encara més Itàlia, temen que, sense una ajuda comuna, les seves economies no resistiran la inflació i que, a més, el pla germànic els farà la competència. La discussió d’un possible fons sobirà europeu que estudia Brussel·les xoca de ple, però, amb els propòsits alemanys i els països dits de l’austeritat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.