Política

conflicte bèl·lic a l’est d’europa

Homenatges improvisats a les víctimes de Dniprò a ciutats russes

El govern de Rússia nega qualsevol responsabilitat amb l’explosió

A les ciutats russes han començat a aparèixer homenatges improvisats a les víctimes de la tragèdia a la ciutat ucraïnesa de Dniprò, on la setmana passada l’impacte d’un míssil rus Kh-22 va causar la mort d’almenys 45 persones, segons les últimes dades ofertes per Kíiv.

A Moscou, els ciutadans van començar fa dos dies a dipositar flors i joguines als peus del monument a l’escriptora ucraïnesa Lesya Ukrainka, aixecat en 2006 en la cèntrica Avinguda d’Ucraïna de la capital russa.

Segons el portal OVD-Info, especialitzat en el seguiment de drets humans, aquest dimarts quatre persones van ser detingudes prop del monument. Dos dels detinguts estaven dipositant flors i altres dues simplement es trobaven a prop, assegura OVD-Info. Els testimonis de les detencions asseguren que van ser els activistes del moviment progovernamental SERB els que van cridar la policia al lloc de l’homenatge. Posteriorment, les forces de l’ordre van netejar els voltants del monument de tot rastre de tribut improvisat.

A Sant Petersburg alguns ciutadans van col·locar flors i van encendre flors prop del monument a l’escriptor ucraïnès Taràs Xevtxenko, segons el mitjà local Bumaga.

En Krasnodar, en el sud de Rússia, l’estàtua de Xevtxenko, il·lustre representant de la literatura ucraïnesa, també va ser triat com a lloc d’homenatge als morts en Dniprò.

Mentrestant, en Iekaterinburg, als Urals, el tribut improvisat va sorgir als peus d’una estàtua de bronze de tres metres erigida en 2017 en memòria de les víctimes de repressions estalinistes.

A la ciutat d’Ivànovo, a 300 quilòmetres de Moscou, els vilatans van dipositar flors davant el monument de l’Amistat dels Pobles, segons informa el moviment juvenil Vesnà.

Els homenatges, menors en grandària, van tenir lloc també en altres localitats, indica.

Rússia ha negat aquesta setmana la seva responsabilitat en l’atac a l’edifici d’habitatges a Dniprò i ha culpat del mateix a la defensa antiaèria ucraïnesa.

Rússia es nega a pagar la seva aportació a la Comissió Econòmica per a Europa de l’ONU

El govern rus ha notificat aquest dimecres que Rússia no pagarà la seva aportació a la Comissió Econòmica per a Europa de l’ONU de 2022, una proposta anteriorment presentada pel Ministeri d’Exteriors rus. El govern rus ha encarregat al departament encapçalat per Serguei Lavrov d’informar de la decisió presa.

La Comissió Econòmica per a Europa és una de les cinc comissions regionals del Consell Econòmic i Social de l’ONU, que disposa d’un pressupost anual d’uns 50 milions de dòlars. La comissió, que inclou més de 50 països, va ser creada en 1947, i té com a propòsit principal la integració d’aquests a l’economia mundial.

Les relacions entre Rússia i Europa, gradualment deteriorades des de la il·legal annexió de la península ucraïnesa de Crimea en 2014, van tocar fons el febrer de 2022, quan Rússia va iniciar una campanya militar contra Ucraïna.

Aquest dimarts, el president rus, Vladímir Putin, va presentar a la Duma Russa (Cambra baixa del Parlament) un projecte de llei per a rescindir els acords amb el Consell d’Europa.

En total, després de l’anunci de la sortida de Rússia del Consell d’Europa el 16 de març de 2022, Moscou sortirà de 21 acords internacionals, entre els quals figura la Convenció sobre la projecció dels drets humans i les principals llibertats, la Convenció Europea contra el terrorisme i la Carta Social Europea.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Daniela, el penúltim capítol de la RAF

Berlín
Meritxell Serret i Aleus
Consellera d’Acció Exterior i Unió Europea

“La negociació amb el govern espanyol situa el conflicte polític català en l’àmbit internacional”

Girona
Xavi Palau
Portaveu del PP i cap de l’oposició a la Paeria de Lleida

“Som segona força perquè hem sabut escoltar la gent”

lleida
Fèlix Larrosa
Paer en cap de Lleida

“Lleida ha d’assumir el rol de capital regional”

lleida
Girona

El PSC critica que no s’ha demanat ajuts per millorar la xarxa d’aigua

Girona
pròxim orient

El G7 condemna l’atac iranià i amenaça amb mesures contra Teheran

barcelona
pròxim orient

L’atac iranià a Israel dispara l’alarma d’una guerra a gran escala a la regió

barcelona
Palamós

El PP proposa facilitar la innovació tecnològica al sector pesquer

Palamós
estats units

Trump es convertirà dilluns en el primer expresident a seure a la banqueta en un judici penal

barcelona