Oceania
La primera ministra de Nova Zelenda anuncia la seva renúncia per manca d’“energia”
Jacinta Ardern deixarà el càrrec al febrer i fixa les eleccions per a l’octubre
El seu partit haurà de designar el successor en les properes setmanes
La primera ministra de Nova Zelanda, la laborista Jacinda Ardern, ha anunciat aquest dijous que renunciarà perquè ja que no té “l’energia” per presentar-se a la reelecció el pròxim octubre.
“No tinc prou energia per seguir amb la feina. És el moment”, ha anunciat Ardern, de 42 anys, durant una reunió del Partit Laborista a la ciutat oriental de Napier.
“No ho deixo perquè sigui dur, ho deixo perquè aquesta feina comporta una gran responsabilitat, i no tinc prou energia per fer-li justícia”, ha justificat Ardern durant una roda de premsa.
En una emotiva intervenció, la primera ministra ha explicat que “liderar un país és el més gran privilegi que ningú pot tenir, però també un dels treballs més exigents”. “No pots ni ho has de fer tret que tinguis el dipòsit ple i alguna cosa més en la reserva per afrontar els reptes inesperats”, ha reblat. La primera ministra ha assegurat que aquest serà sempre el càrrec “més bonic” de la seva vida.
“Soc humana, els polítics som persones. Per a mi, ha arribat el moment”, ha sentenciat. La política ha assegurat que espera deixar com a llegat que “es pot ser amable i fort, i també ser el tipus de líder que sap quan és el moment de marxar”.
Ardern ha dit que no té plans un cop abandoni el càrrec, però que aprofitarà per passar més temps amb la seva família mentre pensa en com continuar “ajudant Nova Zelanda”. La política va tenir la seva única filla, Neve, quan ja era primera ministra, i va intentar normalitzar el seu rol com a mare i líder amb decisions icòniques com portar la petita quan era un nadó a l’Assemblea General de l’ONU a Nova York el 2018, una imatge que va donar la volta al món.
La carismàtica política es va convertir en la dona dirigent més jove del món quan va ser elegida primera ministra el 2017 als 37 anys. A l’octubre del 2020 va revalidar el seu mandat amb una aclaparadora majoria, que ha permès al Partit Laborista governar en solitari, cosa que cap formació neozelandesa havia aconseguit des de la reforma electoral del 1996.
Successió per definir
El seu successor serà elegit el pròxim 22 de gener en una votació del seu partit, en la que els candidats necessitaran el suport de dos terços dels afiliats. El procés s’hauria de completar abans del 7 de febrer, la data límit que Ardern ha posat per a la seva dimissió.
El vice-primer ministre, Grant Robertson, aliat d’Ardern, ha assegurat que no busca el lideratge, per la qual cosa no hi ha un candidat clar per ocupar el càrrec fins a la cita electoral, que la primera ministra ha marcat per al pròxim 14 d’octubre.
El seu anunci, que ha arribat de sorpresa, es produeix en un moment que els sondejos donen un cert avantatge a l’opositor Partit Nacional i els laboristes experimenten el desgast habitual dels anys al poder. No obstant això, Ardern s’ha mostrat avui convençuda que la seva formació "guanyarà les eleccions".
“Estic increïblement orgullosa del que hem aconseguit durant aquestes dues legislatures. Som un equip fort i eficaç que ha pilotat Nova Zelanda amb èxit a través dels majors reptes als quals aquest país ha fet front en dècades”, ha subratllat.
El país s’ha enfrontat durant el seu mandat a nombroses dificultats, com la Covid-19; l’atemptat a dues mesquites a Christchurch el 2019, que va deixar 51 morts, o l’erupció del volcà White Island aquell mateix any, ha recordat avui. La seva gestió i reacció després de l’atemptat va ser especialment aplaudida. Va impulsar la prohibició de les armes semiautomàtiques utilitzades durant l'atac i la reforma de les lleis de possessió d'armes.
Però la seva fulgurant carrera s’ha vist afectada en els últims temps per la gestió de la pandèmia de coronavirus, a la qual el seu gabinet ha fet front amb un dels tancaments de fronteres més estrictes del planeta. També l’ha desgastat l’actual assot de la inflació.
La dirigent laborista ha reivindicat avui que el país està “en una millor posició” ara en diverses àrees que fa anys, entre elles en la lluita contra el canvi climàtic.