Macron i els missatges de la cimera de Barcelona

La cimera Sánchez-Macron de dijous a Barcelona no va suscitar el mateix interès a la premsa francesa que a l’espanyola, un fet que no ha d’estranyar ningú tenint en compte que el mateix dia que les delegacions ministerials es reunien als salons del Museu Nacional d’Art de Catalunya, a l’Estat francès s’hi registrava una formidable mobilització contra el projecte presidencial de reforma de les pensions. No van ser pocs els ciutadans francesos que van criticar l’absència del president i de la meitat del seu govern el dia que el carrer, en una rara mostra d’unitat dels sindicats, es rebel·lava contra l’endarreriment de l’edat de jubilació dels 62 als 64 anys. Uns li retreien que ni tan sols s’hagués molestat a retallar la seva agenda a la capital catalana, mentre que d’altres ho van considerar, directament, una provocació. Macron afronta aquest inici del seu segon i últim mandat amb el marge de maniobra limitat després de la pèrdua de la majoria absoluta parlamentària en les eleccions del juny, però amb la voluntat de deixar empremta, la del president que va ser capaç de reformar i modernitzar França, de generar més ocupació i riquesa i deixar en herència un país més competitiu. Però, lluny d’això, les seves ambicions topen allà on van topar també la dels seus predecessors. El diari Le Monde recordava que més de la meitat dels francesos –gairebé un 60%– rebutgen el seu projecte de reforma i alertava el president sobre el preu de posar-se en contra les classes mitjanes. A Barcelona, mentre Sánchez insistia a certificar la mort del procés proclamant la pacificació de Catalunya, Macron prometia “diàleg” als seus per tirar endavant una reforma de les pensions “justa i responsable” tot subratllant l’“aval democràtic” d’un pla defensat durant la campanya que el va dur a la reelecció. Ignorant, com indicava Libération, que va ser el vot útil per barrar el pas a la ultradretana Le Pen el que li va donar la victòria.