Política

Les càrregues de l’1-O de 45 policies nacionals a Barcelona, a un pas de judici

Els investigats queden processats per delictes de lesions, tortures i contra la integritat moral

El titular del jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona dona 40 dies a les parts perquè presentin els seus escrits

El jutge que investiga les càrregues de la Policia Nacional per impedir el referèndum de l’1-O a Barcelona ha deixat a un pas de judici 45 agents del cos davant els indicis que la seva actuació podria constituir delictes de tortures, contra la integritat moral o lesions.

En una interlocutòria , el titular del jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona dona un termini de 40 dies a les acusacions i defenses perquè presentin els seus escrits de qualificació o sol·licitin l’arxiu de la causa oberta als agents, als quals imputa càrregues desproporcionades en 25 escoles de Barcelona que van acollir urnes del referèndum unilateral.

Pel jutge instructor, de la investigació duta a terme, que s’ha perllongat més de cinc anys, es desprèn que els policies imputats van poder incórrer no només en “delictes lleus o menys greus de lesions”, sinó també en els previstos en els articles 174 i 175 del Codi Penal: tortures i contra la integritat moral.

En una llarga interlocutòria de 69 pàgines, el jutge desgrana un a un tots els centres on hi va haver incidents. En dos d’aquests centres no hi va haver incidents. En altres centres hi va haver incidents, però el jutge no veu demostrat, per falta de proves, sobretot audiovisuals, que la policia actués de forma desproporcionada, segons els protocols, o no s’ha pogut identificar l’autor dels fets denunciats.

El jutge recorda que els concentrats no havien de conèixer l’ordre judicial de desallotjament. Per això, en alguns dels centres, el jutge diu que l’actuació policial va ser totalment “desmesurada” en general i no es van seguir els protocols. Així, per exemple, explica que en alguns casos no es va fer cap negociació ni advertència als votants concentrats, es va fer ús de la força de forma “clarament innecessària” davant de la multitud “sense cap actitud agressiva” i amb gent gran pel mig. També descriu cops de porra, de peu i de puny al cap i la cara de votants ja desallotjats amb “finalitat únicament lesiva” o empentes innecessàries. Els centres més afectats són l’escola Mediterrània, de la Barceloneta, l’institut Pau Claris, amb l’actuació a l’escala, i l’escola Ramon Llull, amb desenes de lesionats.

Entre els policies que queden processats n’hi ha que haurien causat lesions importants a l’orella d’algun votant, al cap o a gent gran. Alguns dels caps de l’operatiu queden processats per no haver supervisat l’actuació dels seus subordinats, o haver-los indicat càrregues sense advertència prèvia.

El magistrat descarta seguir el procediment contra ningú pel delicte de danys, a causa de les destrosses causades per la policia a les portes de les escoles per poder entrar i intervenir les urnes. Segons el magistrat, l’ordre judicial permetia forçar els panys i les portes per poder entrar. Això fa que la Generalitat quedi apartada com a acusació particular per aquests danys, com ja va passar fa mesos amb l’Ajuntament de Barcelona.

Finalment, el jutge tampoc deixa com a investigat cap ciutadà per delicte d’atemptat a l’autoritat o desobediència, i per tant també aparta l’acusació particular del Sindicat Professional de Policia.

Irídia creu que el judici és “un pas contra la impunitat”

Irídia considera que la interlocutòria del jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona que deixa a punt de judici a 45 agents policials per les actuacions de la Policia Nacional l’1 d’octubre del 2017 és “un pas contra la impunitat”. “Respon a la tasca de la societat civil que va posar en servei imatges, fotografies i experiències viscudes per poder identificar els agents”, ha afirmat la portaveu de l’entitat, Anaïs Franquesa. Tanmateix, Franquesa ha denunciat que ha estat “molt difícil” aconseguir informació del cos nacional de policia. Segons l’entitat, el cas evidencia que “manquen mecanismes externs de control i fiscalització” de les actuacions policials.

En una valoració feta després que s’hagi fet públic que el jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona ha conclòs la investigació de les actuacions de la Policia Nacional l’1 d’octubre del 2017, Franquesa ha assegurat que, durant la instrucció, “en moltes ocasions” la Policia Nacional responia que no disposava de la informació que se’ls hi requeria des dels jutjats o que no tenien protocols d’actuació ni directrius clares en l’ús de la força.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’excap de la Policia de Girona s’incorpora a la candidatura del PSC

GIRONA

Illa reitera que “falten coses per resoldre” per acordar els pressupostos

barcelona

Trobades temàtiques de la CUP Palamós Vila-romà

palamós
Conflicte bèl·lic a l’est d’Europa

Rússia nega que les seves tropes tinguin escassetat de munició i míssils

Moscou

L’AIEA alerta de noves activitats militars al voltant de la planta de Zaporíjia

Viena

Intercanvi de foc entre Israel i Gaza

Jerusalem

ERC lliura la B-40 pel pressupost

barcelona
MAR OSETE MÁRQUEZ
CAP DE L’OPOSICIÓ A SANT JOAN DE VILATORRADA (ERC)

“He trobat a faltar empenta al govern quan l’oposició no marcava les pautes”

sant joan de vilatorrada

Fi a la mascareta al transport públic des del 8 de febrer

madrid