Europa deixa vies per rebutjar les euroordres
El TJUE avala denegar-les si hi ha “raons fundades” de vulneració de drets
Luxemburg posa el focus en si l’individu pertany a “un grup identificable”
El TJUE fa costat a les tesis de Llarena, però obre escletxes
El pols judicial entre l’expresident Carles Puigdemont i el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena va acabar ahir de moment en empat. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va aclarir les preguntes presentades per Llarena, en què qüestionava els motius pels quals la justícia belga havia rebutjat l’euroordre contra l’exconseller Lluís Puig –l’única contra els exiliats que s’ha arribat a resoldre– i la resposta de Luxemburg va ser menys contundent que la que buscava el jutge del Suprem.
Principalment, Llarena demanava al tribunal que aclarís si Bèlgica podia denegar l’entrega de Puig pels dos motius que ho va fer: risc de vulneració de drets fonamentals i manca de competència de l’alt tribunal espanyol per jutjar els implicats en el cas de l’1-O. El principal afectat per la sentència és precisament l’exconseller de Cultura en no tenir immunitat perquè no és eurodiputat. És per aquest motiu que la decisió no afecta per ara Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, que continuen tenint protecció parlamentària en espera que Luxemburg resolgui en els pròxims mesos si els retorna la immunitat plena o els la retira.
Després que l’opinió no vinculant de l’advocat general del TJUE fes costat a les tesis de Llarena contra els arguments dels magistrats belgues, la decisió final d’ahir del tribunal limita les opcions perquè Bèlgica rebutgi les euroordres contra els líders independentistes, però també obre escletxes per denegar-les.
Excepcions i arguments
La sentència del tribunal aclareix les circumstàncies en què els tribunals europeus poden rebutjar euroordres i aporta nous arguments per poder fer-ho. Malgrat indicar que el rebuig d’una petició d’entrega ha de ser “una excepció” en ser contrari al principi de “confiança mútua i cooperació lleial” entre estats, Luxemburg avala que es pugui fer després d’un “examen adequat” dels riscos en el país membre emissor, en aquest cas l’Estat. El punt més extens de la sentència és el que es refereix a la competència del Tribunal Suprem per jutjar els implicats en l’1-O. Segons el TJUE, Bèlgica no podia rebutjar la competència de l’alt tribunal espanyol per emetre les euroordres contra els líders independentistes sense demostrar “deficiències sistèmiques o generalitzades” en el sistema judicial de l’Estat que posin en risc els seus drets fonamentals.
En cas que la persona reclamada al·legui que l’entrega suposa una vulneració de drets fonamentals –argumenta Luxemburg–, cal que el tribunal que ha de decidir sobre l’euroordre faci una anàlisi en dues fases. Primer, ha d’estudiar si existeix un “risc real” de vulneració de drets fonamentals, ja sigui per deficiències en el sistema judicial o –hi afegeix el tribunal– perquè l’individu pertany a “un grup objectivament identificable”. Aquest és un punt important que no apareixia en les conclusions de l’advocat general i una de les principals escletxes que el TJUE obre per evitar l’entrega dels exiliats.
Raons fundades
Un cop identificat el risc sistèmic o cap a un individu, el TJUE indica que en una segona fase el tribunal que ha de decidir sobre l’euroordre ha d’analitzar “de manera concreta i precisa” si hi ha “raons serioses i fundades per creure que la persona en qüestió tindrà un [risc de vulneració de drets fonamentals] en ser entregada”. A més, la sentència exigeix que el tribunal competent tingui una “base legal expressa” que la fixi i remarca que no es pot considerar que la tingui “un tribunal suprem nacional que resolgui en primera i última instància un afer penal sense disposar d’una base legal expressa que li doni competència per encausar la totalitat dels encausats”.
Si un dels arguments dels exiliats per demostrar el risc de vulneració de drets és l’informe del Grup de Treball sobre les Detencions Arbitràries, vinculat a l’ONU, el TJUE diu que es pot tenir en compte, però no pot ser la base per denegar una euroordre si no fa “referència directa” a la situació de la persona reclamada.
Finalment, la darrera clau de la sentència emesa ahir és l’aval del TJUE al jutge Llarena per emetre noves euroordres. Això sí, l’ avisa que han de ser “proporcionades” i que han de garantir que no es vulneren els drets fonamentals dels implicats.
