Aragonès veu viu el 52%

El president de la Generalitat, que acaba de pactar la llei més important de l’any amb el PSC i els comuns, veu viva la majoria independentista que el va investir i circumscriu l’acord amb els socialistes a l’àmbit estrictament pressupostari. “Hi ha una majoria també al Parlament a favor de la independència de Catalunya; el fet d’aprovar un pressupost no significa que el 52% es dilueixi”, va assegurar ahir Pere Aragonès just abans de començar el consell executiu extraordinari per aprovar el projecte de llei de pressupost.

El cap de l’executiu va recalcar, igual com va fer dijous el cap de l’oposició, Salvador Illa, que no és un acord de legislatura, però va admetre que en surt reforçat“el rol central del govern i el projecte de legislatura”. És a dir, s’allunyen les eleccions.

Aragonès es va posar a disposició per dur a terme totes les iniciatives perquè Catalunya pugui decidir el seu futur democràticament. En aquest sentit, va insistir en la seva proposta d’un pacte de claredat. “Si algú té una alternativa millor la proposarà”, va reptar, com volent dir que Junts no en té cap.

Justament va allargar la mà al seu exsoci de govern perquè s’afegeixi a l’acord, tenint en compte que les primeres converses per incorporar el PSC a un pacte de pressupost les va fer l’anterior conseller d’Economia, de Junts, Jaume Giró, i que el partit de Laura Borràs i Jordi Turull ha pactat els darrers quatre pressupostos de la Diputació de Barcelona amb el PSC. El president també va recordar que algun dels grans acords a què s’ha arribat en matèria d’infraestructures el va plantejar Junts durant la negociació. “No tindrien cap raó per no votar el pressupost. El que no farem és abaixar impostos als més rics en un moment d’increment del cost de la vida per a moltes famílies. Hi ha totes les condicions perquè Junts doni suport al pressupost si posa a davant l’interès de país”, va defensar.

La realitat, però, és que Junts és més lluny d’ERC que abans de l’acord amb el PSC. El secretari general del partit, Jordi Turull, va avançar ahir que votaran no als comptes si queden “tal com estan”. “Han canviat l’acord del 52% per l’acord d’estabilitat amb el PSOE. I els fets ens han portat cap aquí, han estabilitzat cada vegada més l’Estat en lloc d’impulsar el procés independentista”, va observar en una entrevista a Catalunya Ràdio. Turull va descartar que es tracti d’un pacte “conjuntural” i va insistir que la política catalana ha entrat en un “nou cicle” que posa les bases a un nou tripartit.

També va posar en dubte que el govern tingui voluntat real de pactar amb ells, ja que “ha quedat clar qui és el soci prioritari”, i no és Junts.

La nova parella de ball dels republicans, el PSC, va comparèixer davant de la premsa al Parlament amb els representants de les patronals, els sindicats i el tercer sector, la mateixa imatge que havia utilitzat el govern per pressionar-lo per tancar l’acord. Escenificacions al marge, el primer secretari socialista, Salvador Illa, va admetre que s’obre un nou cicle, però va demanar que no s’hi posi “més pa que formatge”: “No hi ha un tripartit.” Segons l’exministre, no hi és perquè els temps són molt diferents i perquè el PSC treballa per construir una alternativa al govern actual, que no està renyida amb una política de mà estesa i amb la possibilitat d’arribar a acords amb l’executiu, com en el cas de la llengua a l’escola, la renovació de càrrecs que depenen del Parlament i, ara, el pressupost.

En declaracions a TV3, Illa, exalcalde de la Roca (Vallès Oriental), va anar més enllà del tram de quart cinturó pactat amb el govern d’ERC, que va de Terrassa a Castellar (Vallès Occidental), i va advocar per construir també el tram que faltarà per unir, fins a Granollers. “Quedarà encara un altre tram, jo crec que s’haurà d’abordar”, va avançar.

Mentrestant, la consellera d’Economia, Natàlia Mas, va traslladar el projecte de llei aprovat a primera hora fins al Parlament, on el va entregar a la vicepresidenta de la cambra en funcions de presidenta, Alba Vergés, que va advocar per tramitar-los “amb la màxima celeritat possible”. Tant és així que ahir mateix van començar les compareixences sectorials de cada conseller en comissió a la cambra per presentar els comptes dels seus departaments, després que la mesa i la junta de portaveus l’admetessin a tràmit i aprovessin el calendari. Així, el pròxim dia 13 acabarà el termini de presentació d’esmenes a la totalitat. L’endemà se celebraria el debat de totalitat i la votació final tindria lloc el 10 de març, sempre que dos grups parlamentaris o una desena part dels diputats no recorrin al Consell de Garanties Estatutàries, que podria endarrerir la votació final com a màxim un mes.