Uriel Bertran fa un pas enrere per no dividir l’ANC i no en serà vicepresident
No rellevarà Jordi Pesarrodona el segon any com s’havia acordat per evitar dimissions en el secretariat
La moció de confiança no es preveu en el reglament
El coordinador de la comissió d’Estratègia i Discurs de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i membre del comitè permanent –òrgan de direcció designat per secretariat–, Uriel Bertran, va fer públic ahir al matí a Twitter que renunciava a rellevar l’actual vicepresident de l’entitat, Jordi Pesarrodona, com s’havia acordat en el ple constitutiu del secretariat nacional el maig de l’any passat a Vilafranca del Penedès. Aquest és el gest que ha escollit per intentar evitar que avui es produeixi una pluja de dimissions en la reunió del secretariat i intentar reconduir les relacions amb el sector crític, el col·lectiu Indesinenter, molest amb les maneres d’actuar de la seva presidenta, Dolors Feliu, i d’una majoria de membres del comitè permanent proper a Feliu, entre els quals hi ha Bertran.
La direcció ja havia expressat ahir que estava intentant reconduir les discrepàncies amb els crítics, que demanaven com a requisit “mínim indispensable” la remodelació del comitè permanent per “reflectir el conjunt de sensibilitats” del secretariat, que és qui els va escollir. Bertran explicava en una piulada que prenia la decisió perquè considerava que Pesarrodona “ha fet una bona feina i per tal que totes les veus continuïn”, però ara caldrà veure si el gest és suficient.
També s’havia anunciat la possibilitat que es produeixi o plantegi una moció de confiança, però es tracta d’una qüestió que no està prevista en el reglament.
L’acord d’alternar-se la vicepresidència es va gestar el maig passat en el ple del secretariat que escollia també la presidència i els càrrecs de secretari tresorer. Amb aquesta decisió, Bertran va retirar la candidatura per aspirar a la plaça. El secretariat, amb 46 vots versus 63, va decidir que el primer a ocupar el càrrec fos Pesarrodona i que, després, ho fes Bertran. Pesarrodona, de fet, va ser qui va obtenir més vots de les bases (2.306) per ocupar una de les 77 places del secretariat, amb 118 vots més que Feliu, i esperava que els membres del secretariat l’escollissin president. Feliu, però, va ser l’escollida, amb 48 vots dels 69 secretaris presents, i Pesarrodona en va obtenir 16.
Si la situació no es recondueix avui i es produeixen moltes dimissions, el reglament intern de l’entitat preveu que, en casos de vacants en el secretariat, s’hauran de cobrir amb els candidats segons l’ordre de vots obtinguts quan es va escollir el secretariat –s’hi van presentar 84 candidats per a 77 places– i especifica que, en el cas que no hi hagi candidats, s’hauran de convocar noves eleccions.
Els estatuts també especifiquen que el secretariat ha de convocar una assemblea general amb caràcter extraordinari 30 dies després que ho demani un mínim del 5% dels membres de l’entitat i, en el cas que faci referència a destitucions del càrrec del secretariat, només es podrà debatre aquesta qüestió com a punt únic de l’ordre del dia.
Renúncies a Òmnium de Sabadell
El president d’Òmnium de Sabadell, Jordi Carbonell, i tres membres de la junta directiva van dimitir el 9 de gener en disconformitat amb l’estratègia nacional, que al seu parer se separa de la impulsada per Muriel Casals amb la Declaració de Santa Coloma, segons una informació avançada per Vilaweb. Carbonell lamentava en una carta –que la direcció nacional diu no haver rebut mai– que els limiten les activitats que volen impulsar les territorials “reduint-los el pressupost” i que fins i tot els havien “retallat” el pla de treball i una acció que tenia com a únic objectiu fomentar l’ús del català. La direcció, a qui ho va comunicar el 6 de gener, treia importància a la discrepància “puntual” recordant que tenen més de 400 càrrecs, i explicaven que el vicepresident, Josep Boltaina, exerceix de president fins que es convoqui una nova assemblea.
