Política

JOAN TALARN I GILABERT

PRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ DE LLEIDA (ERC)

“Els ajuts de la Diputació ja no depenen del color polític dels ajuntaments”

“Hem despolititzat la Diputació: abans, quan un alcalde volia una subvenció per tirar endavant un projecte, havia de venir a aquest despatx a reunir-se amb el president; tot això s’ha acabat”

“El millor que ens podria passar és que sortís ja una sentència i poder girar full”

Als pobles més petits els cal discriminació positiva si volem frenar-hi el despoblament
L’1-O va ser un moment magnífic, però l’endemà no va passar el que tots volíem que passés

Joan Talarn és filòleg de for­mació, tre­ba­lla en l’admi­nis­tració pública, és alcalde de Bellvís, i pre­si­deix la Dipu­tació de Lleida des del 2019, quan ERC va acon­se­guir el pri­mer lloc a la demar­cació i va tei­xir amb Junts un pacte de govern. Talarn ha inten­tat girar full de l’ante­rior pre­sidència, la de Joan Reñé, inves­ti­gat pel cas Boreas: una pre­sumpta trama de con­trac­ta­ci­ons irre­gu­lars entre el 2011 i el 2018. Talarn té pre­vist dei­xar l’alcal­dia de Bellvís, però con­ti­nuar allà com a regi­dor el pro­per man­dat, cosa que li per­me­tria dedi­car-se amb més inten­si­tat a la Dipu­tació de Lleida en cas de repe­tir pre­sidència després de les pro­pe­res muni­ci­pals, o fins i tot fer el salt a la política naci­o­nal, opci­ons que de moment asse­gura que no té pre­vis­tes.

En una entre­vista a l’inici d’exer­cir com a pre­si­dent, dèieu que els vos­tres prin­ci­pals objec­tius eren des­po­li­tit­zar la Dipu­tació en la seva relació amb els ajun­ta­ments, i llui­tar con­tra el des­po­bla­ment rural. Ho heu pogut fer?
Jo crec que sí, en gran part. Segu­ra­ment no hem fet tot el que hauríem vol­gut al començament, perquè no és fàcil can­viar tot el fun­ci­o­na­ment d’una admi­nis­tració en només qua­tre anys. Però hem fet coses impor­tants en aquesta direcció. Quant a la des­po­li­tit­zació, el pri­mer que havíem de fer era acon­se­guir que les aju­des que donem des de la Dipu­tació no depen­gues­sin del color polític de cada ajun­ta­ment. I ho hem acon­se­guit, sens dubte, perquè ja no hi ha ajuts direc­tes, sinó que ara hi ha un seguit de plans amb els quals tots els ajun­ta­ments no sola­ment saben els diners que rebran durant tot el man­dat, i ho han sabut des del pri­mer dia, sinó que a més tenen l’auto­no­mia per fer el que vul­guin amb aquests diners. Poden fer-ne allò que els seus veïns i veïnes han dema­nat que es fes al muni­cipi, i no pas el que la Dipu­tació els dicti. I crec que això ha estat un ele­ment clau. A més, hem fet un gran esforç per fer-nos pro­pers a tots els muni­ci­pis, sense fer dis­tin­ci­ons de par­tits. Com que els alcal­des ja no han de venir aquí a dema­nar ajuts, he estat jo que els he visi­tat, si no a tots, a la gran majo­ria d’alcal­des. Era la meva obli­gació. Els ciu­ta­dans no tenen la culpa ni han de patir pel fet que algu­nes coses no es facin perquè entre admi­nis­tra­ci­ons o entre par­tits hi ha males rela­ci­ons.
Us vau tro­bar que els alcal­des us venien al des­patx a dema­nar-vos direc­ta­ment les sub­ven­ci­ons?
Va ser un tema que vam haver de can­viar. Va pas­sar, sí, sobre­tot al prin­cipi, perquè la dinàmica que fun­ci­o­nava abans era aquesta. Quan un alcalde volia fer qual­se­vol inversió o tenia un pro­jecte per al seu muni­cipi, havia de venir a aquesta casa a expli­car-ho i reu­nir-se amb el pre­si­dent perquè li ho con­cedís.
I quant al des­po­bla­ment rural, heu acon­se­guit atu­rar-lo?
Tant de bo haguéssim pogut rever­tir la situ­ació. Però sí que és cert que, com a mínim, hem començat a posar les pri­me­res pedres perquè això sigui pos­si­ble. En pri­mer lloc, per exem­ple, els muni­ci­pis més afec­tats pel des­po­bla­ment tenen el que en diríem una dis­cri­mi­nació posi­tiva en els plans d’ajuts. Els muni­ci­pis en perill de des­po­bla­ment reben un 20% més que la resta. A banda d’això, també hem fet plans direc­ta­ment pel repo­bla­ment, en àmbits com per exem­ple l’habi­tatge. Els muni­ci­pis petits de 500 habi­tants no tenen les matei­xes rea­li­tats ni els matei­xos pro­ble­mes que un de 15.000 habi­tants que té molts ser­veis solu­ci­o­nats.
Com ha fun­ci­o­nat el pacte entre ERC i Junts?
En el moment de fer-lo vam tenir clar quins eren els prin­ci­pis bàsics que ens guia­rien, i hem sigut capaços con­jun­ta­ment de man­te­nir-los i tre­ba­llar-los. Crec que s’ha demos­trat la capa­ci­tat de tots ple­gats de tre­ba­llar sense gene­rar con­flic­tes, sinó solu­ci­o­nant pro­ble­mes de la gent, que és el que ens per­toca fer des de la Dipu­tació.
Però entre els dos par­tits s’ha produït un tren­ca­ment molt impor­tant a escala naci­o­nal.
Això aquí no ha reper­cu­tit. Bàsica­ment, i jo no entraré ara gaire en aquest tema perquè és un tema intern de Junts i de les seves pròpies divi­si­ons inter­nes, aquí no hem notat les dis­crepàncies que s’han vis­cut a escala naci­o­nal. Com ho hem ges­ti­o­nat? Els hem dei­xat de banda, perquè se solu­ci­o­nes­sin en l’àmbit naci­o­nal, i nosal­tres ens hem dedi­cat a aju­dar el món local.
Jaume Gila­bert (ERC), quan era pre­si­dent de la Dipu­tació, en una de les entre­vis­tes que li van fer men­tre pre­si­dia l’ens va dir que ell con­fi­ava a ser l’últim pre­si­dent de la Dipu­tació de Lleida. Vostè s’atre­vi­ria a dir això, o la inde­pendència va per llarg.
Jo crec que això ho vam dir tots i a mi ja m’hau­ria agra­dat. No perquè no cre­gui que les dipu­ta­ci­ons fan una feina molt impor­tant, que sens dubte la fan. Igual que en Jaume, jo també esta­ria la mar de con­tent si això fos perquè el nos­tre país és inde­pen­dent i s’ha dotat d’una nova orga­nit­zació local. Ara que soc al cap­da­vant de la Dipu­tació, també és un orgull i un honor poder fer-ho per aju­dar els muni­ci­pis. No pas perquè sigui una estruc­tura d’estat espa­nyola, sinó perquè aju­dem els ajun­ta­ments i els ciu­ta­dans. Ja sigui amb un altre nom, per exem­ple de vegue­ria, també ens caldrà tenir una eina pròpia de la nació cata­lana que faci la mateixa funció: donar suport a l’auto­go­vern del món local.
Esquerra ha apar­cat aquest tema: està d’acord, amb aquesta frase?
No, no s’ha apar­cat. La veri­tat és que venim d’uns moments magnífics. La nació cata­lana i el poble de Cata­lu­nya van demos­trar una capa­ci­tat immensa d’orga­nit­zació i deter­mi­nació l’1 d’Octu­bre. Ens vam sen­tir molt feliços d’allò que es va pro­duir aquell dia: vam poder votar, mal­grat que no ens dei­xa­ven fer-ho. Però també és cert, i les coses són com són, que l’endemà allò que esperàvem que passés no va poder pas­sar per múlti­ples raons que crec que no toca ara entrar-hi. El que cal no és renun­ciar, sinó pren­dre for­ces per poder tor­nar a inten­tar-ho el dia que sigui pos­si­ble. Jo crec que ara el que toca jus­ta­ment és repren­dre aques­tes for­ces. Per fer-ho, els par­tits inde­pen­den­tis­tes hem d’estar al cap­da­vant d’aquest país, perquè si volem tor­nar a fer-ho, si no som al cap­da­vant, no serà pos­si­ble. I la pro­pera vegada ha de ser, evi­dent­ment, d’una forma democràtica i nego­ci­ant amb un Estat amb qui volem arri­bar a un acord per poder-ho fer. Crec que hem de tenir mol­tes for­ces per poder acon­se­guir això, però no vol dir que hàgim de renun­ciar al govern de Cata­lu­nya. Men­tres­tant, cal con­ti­nuar gover­nant, tre­ba­llant per la nos­tra gent, fins al dia que puguem tor­nar-ho a plan­te­jar.
Vau ini­ciar el man­dat amb la posada en marxa d’una comissió d’inves­ti­gació dins de la Dipu­tació sobre el cas Boreas, que afecta el vos­tre pre­de­ces­sor, Joan Rañé. No s’hi veuen resul­tats.
La comissió l’anem con­vo­cant. La qüestió és que la comissió d’inves­ti­gació és infor­ma­tiva. No podem tenir una comissió d’inves­ti­gació com a tal perquè el cas està ja en mans de la justícia. El que sí que tenim és una comissió infor­ma­tiva en què infor­mem els dipu­tats i que con­vo­quem sem­pre que hi ha nove­tats. Evi­dent­ment, aques­tes nove­tats ja no depe­nen de nosal­tres, sinó dels jut­jats, que són els que estan actu­ant. Jo el que demano sem­pre és que el cas s’agi­litzi el màxim pos­si­ble, pen­sant en l’honor d’aquesta ins­ti­tució i pen­sant en les per­so­nes que hi estan impli­ca­des, que jo crec que fa massa temps que es tro­ben en una situ­ació d’interi­ni­tat, i això no és just.
Vostè ara governa la Dipu­tació amb les per­so­nes que hi gover­na­ven quan va escla­tar aquest cas. No li resulta incòmode?
Eren del mateix par­tit, en tot cas, però jo no puc jut­jar ni fer afir­ma­ci­ons sobre el que va pas­sar en aquell moment, perquè això ho han de fer els jut­ges, i són ells els que tenen la infor­mació. El que sí que puc asse­gu­rar és que quan nosal­tres vam fer els pac­tes de govern vam dei­xar molt clar que la nos­tra actu­ació en aquesta casa seria total­ment ètica, d’acord amb el que esta­bleix la llei, i seguint tot allò que des de les enti­tats naci­o­nals se’ns demani a l’hora de fer les coses. Tot­hom ho ha tin­gut clar i jo no he tin­gut cap pro­blema en aquest sen­tit amb els meus socis.
Aquest cas ha pro­vo­cat un pro­blema greu d’imatge i con­fiança en la ins­ti­tució?
Jo crec que no. La gent del car­rer no entén gaire quina és la feina que fem des de les dipu­ta­ci­ons. Ara bé, quan tu par­les amb l’alcalde, que sí que entén la feina que fem i la neces­si­tat que hi siguem, la ins­ti­tució manté el seu pres­tigi. Aquesta imatge nega­tiva que vostè comenta pot­ser va pas­sar en un pri­mer moment, però ara hem tre­ba­llat per fer un canvi cap a una admi­nis­tració moderna, cen­trada sobre­tot a donar ser­veis als muni­ci­pis, i jo crec que aquesta imatge s’ha impo­sat davant d’aque­lla visió nega­tiva. Per això dic que el millor que ens podria pas­sar a tots és que sortís la sentència i poguéssim tirar enda­vant i fer net res­pecte d’aquest cas.
No repe­tirà com a cap de llista a Bellvís. Vol tenir temps per dedi­car-se més a la Dipu­tació o a la política naci­o­nal?
Em vaig com­pro­me­tre a vuit anys d’alcal­dia i ara hi ha per­so­nes capa­ces i amb ganes per pren­dre el relleu. I ja ho veu­rem després. Jo soc una per­sona molt vin­cu­lada a la política. M’agrada, m’hi sento molt bé, crec que és una manera d’apor­tar coses a la meva soci­e­tat. Si el par­tit em demana con­ti­nuar a la Dipu­tació o creu con­ve­ni­ent que faci altres tas­ques, les faré. I si no, doncs tor­naré al meu lloc de tre­ball, que també gau­deixo molt tre­ba­llant-hi.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.