El govern expropiarà fins a 189 pisos si no es destinen a lloguer social

Per ampliar el parc públic d’habitatge, el govern expropiarà l’any que ve fins a 189 immobles de grans tenidors –el pressupost inicial arriba per a un màxim de 70– si els seus propietaris no accepten destinar-los a lloguer social. El govern ha activat avui l’eina que permetrà que entri en funcionament aquest nou mecanisme. Els pisos que ampliaran l’oferta de lloguer assequible formen part del registre d’habitatges buits –que té gairebé 32.000 pisos inscrits–, fa més de dos anys que estan desocupats i estan situats en localitats on hi ha una manca d’habitatge públic i, en canvi, persones vulnerables que necessiten un sostre.

Com ha explicat el conseller de Territori, Juli Fernàndez, després del consell executiu d’avui, la llei 1/2022 que va ser aprovada al Parlament amb els vots de tots els partits –excepte la negativa de Vox i l’abstenció del PP i Ciutadans– ja permetia que la Generalitat o els ens locals poguessin fer expropiacions per incompliment de la funció social del dret de propietat. Aquest incompliment es produeix quan un habitatge està desocupat de forma “permanent i injustificada” durant més de dos anys, però aquesta eina “mai fins ara s’havia activat”. Ara es farà ús d’ella, ha destacat Fernández desmarcant-se de mesures com les anunciades pel govern central d’avalar fins a un 20% les hipoteques dels joves, per ajudar a ampliar l’oferta d’habitatge social de forma “suficient i permanent”. El conseller defensa que és l’única manera d’oferir solucions “estructurals” al problema de l’habitatge i insta totes les administracions que destinen recursos a l’habitatge que vagin en aquesta direcció.

En una primera fase, el departament de Territori es planteja iniciar el procés per expropiar 189 immobles buits en 14 municipis on la demanda d’habitatge d’emergència és elevada i s’ha cronificat. Els propers dies s’enviaran els requeriments perquè els propietaris dels pisos acreditin si legalment hi ha persones vivint i si no ho fan en el termini d’un mes, s’obrirà un procés de tres mesos per tal que el gran tenidor vengui l’immoble al govern o el destini a lloguer social. Si no fa cap de les dues coses, es declararà l’incompliment de la funció social del pis i s’iniciarà l’expropiació, procés que pot durar sis mesos. Per a aquesta primera fase, el govern disposa d’un pressupost de 5 milions d’euros, el que permetria l’adquisició potencial d’entre 50 i 70 habitatges, segons el preu d’expropiació. A començaments del 2024 ja es podrien obtenir els primers immobles, que quedarien en mans de l’Incasòl.

L’eina fins ara inèdita s’activarà en primer lloc als municipis de Cornellà de Llobregat, Figueres, Lloret de Mar, Mataró, Mollet del Vallès, Reus, Roda de Berà, Rubí, Salt, Tarragona, Valls, Vic, Viladecans i Vilanova i la Geltrú. S’han triat perquè hi ha manca d’habitatge públic i un gran nombre de famílies vulnerables i van signar un conveni amb l’Agència de l’Habitatge de Catalunya per inspeccionar el seu parc de pisos buits. La voluntat però és que més municipis signin aquest tipus d’acords. Fins al moment i en aquests 14 municipis seleccionats, l’agència pública ha fet 600 inspeccions d’aquests immobles buits per garantir que no han estat habitats ens els darrers dos anys i que es poden iniciar aquests primers requeriments d’expropiació si no es destinen a lloguer social. Els pisos que s’obtinguin es destinaran a famílies vulnerables incloses a la Meses d’emergència, que segons les últims dades són 1.800 persones a Catalunya.