Política

L’impuls del català aterra al debat balear amb més consens

La discussió sobre les polítiques lingüístiques organitzat per Plataforma per la Llengua evidencia el compromís dels nacionalistes (Més i el Pi) i l’esquerra (Podem i PSIB) i un to moderat del PP

La discussió política sobre el català a les Illes Balears ha canviat de dalt a baix. Així s’ha evidenciat en el debat electoral organitzat aquest diumenge per Plataforma per la Llengua a Palma sobre la política lingüística. L’ampli consens generat entre els nacionalistes i l’esquerra per impulsar la llengua s’ha vist acompanyat d’una actitud moderada i més positiva del PP, que es vol allunyar dels temps anticatalanistes. Després de destronar l’espanyolista José Ramón Bauzá (PP) com a president balear i de vuit anys de govern de Francina Armengol (PSIB) amb el suport de Podem i els nacionalistes de Més, el panorama no té res a veure, però encara plana el mal record d’aquella etapa dels populars per l’eventual pacte amb Vox, que podria fer modular el discurs de nou.

Els principals temes tractats han estat la necessitat d’acabar amb les discriminacions lingüístiques, el repte d’aprovar una nova llei de consum, desplegar la llei educativa, la llengua en el sector sanitari i els cossos de seguretat, així com la promoció del català pel que fa a l’ús social. Tots els cinc partits convidats (PSIB, PP, Més per Mallorca, Unides Podem i el Pi) han coincidit en defensar el català com a llengua pròpia, en mantenir-lo com a requisit a l’administració i en promoure’l a les escoles i entre els nouvinguts. El PP, també.

El representant popular, Llorenç Perelló, ha recordat les paraules de la candidata del seu partit, Marga Prohens, en diverses entrevistes com la publicada aquest dissabte a l’Ara Balears, en què vol passar pàgina de l’etapa de Bauzá i recuperar l’accent regionalista. “M’agrada aprendre de les errades”, ha dit. Així, ha renegat de la llei de símbols i de l’ofensiva en educació. De fet, s’ha reafirmat en la defensa del decret de mínims d’almenys el 50% en català a les aules -però amb el castellà també de vehicular- i en què cal fomentar l’idioma. També ha defensat que el català ha de ser requisit per entrar a l’administració, però només un mèrit per sanitat, i que cal seguir premiant la cultura en català i en castellà. Alhora, ha dit que hi ha d’haver clàusules lingüístiques en determinades contractacions públiques com els casals joves. I quelcom rellevant, ha defensat el català com a “llengua pròpia d’aquesta terra”, deixant enrere els malabars pretèrits per evitar dir “català”.

Els sobiranistes d’esquerres, Més per Mallorca, per la veu de Mateu Matas, han començat per treure en el debat la Constitució com a primer impediment pel català perquè reconeix el castellà com a deure i la resta d’idiomes com a dret, argument comprat Carles Cabrera, membre dels nacionalistes centristes (el Pi), que també ha posat l’accent en la necessitat de crear una policia pròpia balear, objectiu compartit.

Les forces d’esquerres, representades per la socialista Amanda Fernández, i la política d’Unides Podem Esperança Sans, han coincidit amb els nacionalistes en la necessitat d’aprovar la llei de consum que garanteixi els drets dels catalanoparlants, així com posar l’accent en l’impuls social de la llengua en les escoles, el pati, el lleure, les extraescolars i amb la participació de dinamitzadors. Un dels temes de controvèrsia ha estat el decret d’ús de les llengües a l’administració perquè hi ha àrees on no es compleix. Però, sobretot, el principal problema és el sanitari, on asseguren que l’Oficina dels Drets Lingüístics, creada aquesta legislatura, registra el 80% de queixes de discriminació per raó de llengua. En sanitat, Podem i PSIB demanen més flexibilitat per la manca de personal, però fomentant els cursos per garantir el nivell de la llengua. De fet, actualment hi ha una exempció temporal per l’estabilització.

Més i el Pi també han destacat que el castellà no és llengua vehicular en la llei educativa i que ara per ara hi ha un mínim del 50% d’hores lectives en català. Però totes dues formacions han recalcat que no es compleix en molts llocs amb forta immigració i han rebut el suport de les altres formacions d’esquerres per impulsar projectes lingüístics més ambiciosos. La proposta diferent l’ha feta el Pi, que ha dit que en indrets castellanitzats com Calvià potser convindria posar doble línia per evitar que desaparegui la llengua pròpia. El debat electoral, en tot cas, està sent molt més calmat i constructiu en el terreny lingüístic, deixant de banda Cs i Vox, exclosos d’aquest debat pel seu rebuig al català.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

dinamarca

El govern introdueix el servei militar obligatori per a dones

barcelona
guerra a gaza

Washington estudia acollir refugiats palestins que han fugit de la Franja

barcelona
estats units

La policia desallotja els universitaris de Columbia crítics amb Israel

barcelona
Eleccions 2024

El català agafa protagonisme

Barcelona

Hora d’aplicar l’amnistia o prevaricar

Madrid

Retrocés dels drets laborals a Europa

Brussel·les

Comprar per abaixar lloguers

Girona
sentència a l’1-O

L’exili augmenta, ara pel Tsunami

barcelona
9-N i 1-O

La piconadora del Tribunal de Comptes contra els governs, activa

barcelona