Política

Més Terrassa independent?

Tot per Terrassa, amb Jordi Ballart, aspira a consolidar el seu projecte local i el PSC, amb Eva Candela, a recuperar l’alcaldia que els va prendre

La seguretat, les rieres, les ocupacions i l’habitatge marquen fins ara la campanya

El 2019 es va produir una sacsejada històrica en el tauler polític de Terrassa quan, després de 40 anys, el PSC perdia l’alcaldia. I ho va fer de manera sorprenent, precisament a mans d’un històric de la formació, Jordi Ballart, que dos anys abans havia decidit estripar el carnet i deixar l’alcaldia per les pressions dins i fora del partit pel procés de municipalització de l’aigua i l’aplicació de l’article 155. La història ja queda llunyana, però qui als 16 anys havia començat a les JSC, havia entrat de regidor el 2005 i havia exercit d’alcalde socialista durant cinc anys, instaurava un nou projecte d’una Terrassa independent de les dinàmiques nacionals, sense l’auspici de cap partit ni directriu exterior. Un model polític amb només la dinàmica local com a estímul que funciona en molts municipis petits, però poc vist en grans ciutats. El projecte de Tot per Terrassa, al tercer municipi més poblat de Catalunya, se sotmet el 28 de maig a la seva revàlida particular, en què algunes enquestes el tornen a situar com a guanyador amb un marge d’un regidor més o menys respecte als deu actuals.

Aquesta autarquia política, amb un grup amb poca experiència de govern, va tenir el suport dels cinc d’ERC que sí que en tenien en un pacte estable i sense estridències que compartia l’objectiu de treure el poder al PSC. La qüestió nacional en quedava al marge, així com les posicions divergents en el projecte de connexió de la B-40, el Quart Cinturó i la ronda fins a Sabadell. Els republicans, després de quatre legislatures presentant de candidat Isaac Albert –des del gener nomenat conseller delegat de Centrals i Infraestructures per a la Mobilitat i les Activitats Logístiques (Cimalsa) de la Generalitat–, finalment han trobat un relleu en Ona Martínez, ja vinculada a les antigues Joventuts d’Esquerra Republicana (JERC) des dels 16 anys i dos anys després fent el salt a la militància. Els republicans aspiren, com a mínim, a repetir resultats, però en aquest cas sí que és una incògnita la incidència que pugui tenir la dinàmica nacional del vot i el fet que la candidata sigui bastant desconeguda.

I si parlem de dinàmiques nacionals, qui en podria sortir beneficiat és el PSC, que també renova candidatura després d’haver-se recompost de la sacsejada de la marxa de Ballart el 2017, que va suposar una desbandada de cinc regidors més. El ja veterà Alfredo Vega no repeteix, ni tampoc altres noms com ara Amadeu Aguado, i agafa les regnes la regidora des del 2017 Eva Candela, que també exerceix de diputada especialitzada en temes d’habitatge al Parlament, ja que va ser tècnica en la matèria durant molt temps als ajuntaments de Terrassa i Rubí. Els socialistes creuen que poden recuperar l’alcaldia tot i tenir ara set regidors, i tenen clar que el rival a batre només és Ballart, però difícilment podran repetir majories com les de Manuel Royes o Pere Navarro, i necessitaran aliances. La tensió entre les dues formacions va viure moments poc vistos al municipi, amb acusacions i declaracions en l’última campanya electoral i a l’inici del mandat, però ara les relacions s’han reconduït tot i que continuen molt fredes.

Catorze llistes i més dones

La campanya, a diferència de moltes d’anteriors, està farcida de debats entre candidats per temàtiques o posicions a la llista. I també, com a tret diferencial, la majoria de projectes els encapçalen dones. Fins a catorze llistes s’hi presenten, i nou de les quals tenen una imatge femenina en el cartell, mentre que el 2019 els vuit principals partits que es van presentar ho van fer amb un cap de cartell masculí. Per tant, hi ha més probabilitats que mai que hi pugui haver una alcaldessa per primera vegada.

Cs és una de les formacions que aposten per una dona, Isabel Martínez, que substituirà el també veterà Javier González, candidat en quatre comicis. Martínez, que ara és regidora, tindrà el difícil repte d’evitar la fuita de vots cap al PSC, el PP o Vox i confirmar la dinàmica nacional que els impulsa a l’ostracisme. I aquí, altres candidates com Marta Giménez (PP) se’n poden beneficiar per recuperar com a mínim la representació en el ple que van perdre el 2019, o per entrar-hi per primera vegada en el cas de la ultradreta de Vox, que estrena candidata amb Alicia Tomás, però manté el vell discurs ple de tòpics i centrat en immigració i seguretat.

Junts també té un paper complicat per trencar la dinàmica negativa que va experimentar el 2015. Després d’obtenir els millors resultats amb nou regidors quatre anys abans amb Josep Rull de candidat per CiU, van passar a tres el 2015 amb Miquel Sàmper i a dos, ja com a espai postconvergent de Junts, amb l’exiliat Lluís Puig. La llista l’encapçala Meritxell Lluís, regidora des del 2015 i parella de Rull, després de pactar amb Montserrat Caupena –va de número 2– per evitar un procés de primàries i no fomentar una imatge de divisió. Tindran d’aliats MES i Demòcrates i han hagut de compartir els drets electorals amb el PDeCAT. Aquesta formació també presenta la candidatura mitjançant la plataforma Ara Terrassa-Ara Pacte Local, amb Joan Barrios de cap de cartell.

L’espai de Terrassa en Comú (TeC) intentarà tornar al consistori amb la candidata Agnès Petit, treballadora municipal des de fa més de vint anys. I hi aspiraran amb l’esperit de confluència que els va portar a ser segona força el 2015, amb sis regidors, i oblidant curses en solitari i divisions que els van fer desaparèixer quatre anys després. A la llista, hi han incorporat l’urbanista Òscar Galeote, un dels representants de la comissió de Rieres de Terrassa, ja que la seva integració urbanística és una de les assignatures pendents a llarg termini del municipi. I la CUP també aspira a recuperar la representació que va aconseguir per primera vegada el 2015 amb la després diputada Maria Sirvent. Aquesta vegada, el cap de llista escollit és Jaume Bofill, que va ser un dels fundadors de la Plataforma Antifeixista del municipi el 1993 i un dels 32 ocupes encausats pel desallotjament del casal Kork III el juny del 1999.

La resta de candidatures que es presenten són Valents, el Partit Animalista (Pacma), Família i Vida i el Partit Comunista dels Treballadors de Catalunya.

El govern d’aquest mandat de Terrassa ha estat criticat per l’oposició pel que consideren un tarannà “populista” de Ballart, que acusen d’estar massa pendent de les xarxes i de fer-se fotos als comerços, sense tenir un projecte de ciutat i basant-ho tot en grans anuncis. Ballart, que no ha tingut un mandat fàcil en clau personal, amb un dels seus fills lluitant contra la leucèmia, ha configurat la llista fent servir la fórmula que havia practicat tradicionalment el PSC i ha situat independents sense experiència en els primers llocs, com l’advocada i fins ara presidenta de l’entitat del Tercer Sector Prodis Maise Balcells, la nedadora paralímpica Sarai Gascon i l’activista cultural i professor Joan Salvador, i després segueix amb molts dels regidors actuals.

La participació, que s’espera baixa, tindrà un gran efecte en els resultats i no beneficiarà que hi hagi gaires alternatives noves. Al municipi es manté pendent d’obrir l’etern meló de la revisió del pla d’ordenació urbanística municipal del 2003, mentre se n’han fet modificacions per preservar l’entorn natural amb el projecte que està reeixint de l’Anella Verda, per construir un nou barri i ampliar el parc de Vallparadís al Sud, i s’està començant a donar sortida i els primers impulsos a espais encallats emblemàtics d’antics vapors i fàbriques com l’AEG, el Vapor Albinyana, el Vapor Ros i el de Sala i Badrinas. De cara al futur a llarg termini, però amb projecte per a aquest proper mandat, hi ha l’encaix i el tractament de les rieres del Palau i les Arenes.

Reptes de gestió

L’ordenació i la definició de com han de ser els nous polígons industrials, amb la polèmica per l’impuls del de Bellots iniciat en mandats anteriors en part de l’Anella Verda, és un dels reptes de la ciutat en els propers anys. Així com la gestió de les derivades dels creixements que es tornen a experimentar com ara l’oferta d’habitatge públic, amb protestes pels desnonaments constants, continuar rebaixant els índexs de segregació escolar, la desigualtat social i entomar la gestió dels residus i la brutícia als carrers, que continua sent una de les assignatures pendents després d’un llarg període de desinversió a l’empresa municipal.

Entre els reptes pendents, n’hi ha un que tampoc és exclusiu de Terrassa –com passa amb la neteja, en què també intervenen moltes percepcions i sensacions personals–, com és el cas de la seguretat. Aquesta qüestió, però, fins i tot ha motivat un ple extraordinari promogut pel PSC aquest gener passat. Cap de les propostes de l’oposició va prosperar i Ballart sempre s’ha escudat en les xifres assegurant que era la cinquena ciutat més segura de Catalunya, rebutjant discursos que al seu parer “aplanen el camí a l’extrema dreta”, però reclamant més agents dels Mossos, una altra petició històrica.

I per històrica les queixes per la mobilitat amb el repte incorporat enguany de la implantació de la zona de baixes emissions (ZBE) el 2023 complint amb els requisits de millorar la qualitat de l’aire. A l’estiu del 2021 ja es van doblar el nombre de carrers per a vianants, però n’hi ha que s’han mobilitzat per accelerar actuacions com els veïns dels carrers estrets i cèntrics de Galileu i Arquímedes on hi passen 20.000 cotxes diaris. Altres, com els del carrer Topete, no han tingut tan d’èxit fins ara.

Jordi Ballart
Tot per Terrassa.
Regidor del PSC des del 2005 i alcalde cinc anys. El 2017 deixa el PSC i l’alcaldia. Funda el nou partit i venç el 2019.
Eva Candela
PSC.
Llicenciada en arquitectura tècnica, va treballar als consistoris de Terrassa i Rubí. Des del 2017, és regidora i, ara, diputada.
Ona Martínez
ERC.
30 anys. Regidora des del 2019. Graduada en comunicació audiovisual i màster en comunicació política i institucional.
Isabel Martínez
CS.
32 anys. Regidora en l’últim mandat. Llicenciada en ADE i dret. També és assessora del grup parlamentari.
El ‘sorpasso’ que cueja
En una ciutat hegemònica del PSC, la victòria de Ballart ho va sacsejar tot. L’inici de mandat va ser un estira-i-arronsa de retrets i ara sembla que les ferides s’han començat a tancar.
Meritxell Lluís
Junts.
Militant a la JNC, a CDC, al PDeCAT i a Junts. Diplomada en gestió i administració pública. Regidora des del 2015.

LES CLAUS

Mobilització
No s’augura gaire participació i caldrà veure si el vot es concentra en els partits majoritaris o si, per contra, hi ha formacions com ara TeC, el PP i la CUP que superen la barrera del 5% que els tornaria a donar representació.
ERC
Els republicans podrien tornar a tenir la clau de la governabilitat si el resultat és ajustat entre Tot per Terrassa i el PSC. De fet han estat al govern amb les dues formacions en diferents períodes i, per curar-se en salut, Ballart ja els ha ofert continuar amb l’acord fins i tot si obté majoria.
Dones
Són els comicis en què es presenten més dones com a cap de cartell, fins a nou de les catorze que hi concorren.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Brussel·les matisa Bolaños per haver dit que tenen “zero preocupació” per la llei d’amnistia

barcelona

Sallent obre la porta a incorporar Pegasus en les investigacions dels Mossos

barcelona
conflicte bèl·lic al pròxim orient

Israel coneixia els plans d’atac de Hamàs des de fa un any, segons ‘The New York Times’

barcelona

Puente adverteix que el traspàs de Rodalies “serà complex i portarà temps”

barcelona

Oranich s’aparta de la investigació sobre Madaula per “insults” a les xarxes

barcelona
POlÍTICA

El PSC-Girona pel Canvi proposa la creació d’un Consell per a una ciutat inclusiva

GIRONA
POLÍTICA

Mor als 72 anys Julià Sala, exalcalde d’Abella de la Conca

conflicte bèl·lic al pròxim orient

Israel torna a bombardejar Gaza després de la fi de la treva

barcelona

Els comuns volen ser a la taula del diàleg amb l’Estat si s’obre a partits catalans

barcelona