El PSC venç a Blanes en un consistori amb nou grups

A Blanes, dels tretze partits que es presentaven a les municipals, nou han aconseguit representació, fet que aboca el municipi a un mandat complex. En aquest escenari, la clau ara mateix la té el PSC, que ha estat la llista més votada, amb sis regidors, un més que el 2019. Els socialistes han recuperat espai, en detriment d’ERC, que tenia l’alcaldia i que ha passat de cinc a quatre edils. La força que ha notat una davallada més forta ha estat Blanes en Comú Podem (BECP), que ha passat de cinc a tres regidors. Junts per Blanes (3) s’ha mantingut i ha resistit, i ha entrat a formar part dels quatre partits amb més representació al consistori. L’equació política a Blanes, com arreu del país, ha estat sacsejada per la baixa participació, que en contrapartida ha impulsat cinc partits fins a obtenir representació. Aquest és el cas dels regidors no adscrits d’aquest mandat, que s’han presentat amb marca pròpia amb les formacions de Grup Blanes (1) i Blanes Ara Sí (1). La CUP (1) també ha aconseguit representació, juntament amb el PP (1) i Vox (1), mentre que Cs ha desaparegut.

Escenari complex

La victòria del PSC (6), però, l’aboca a un escenari complicat, especialment per arribar a un equilibri, en el cas que aconsegueixi formar govern. El seu cap de llista, Jordi Hernández, va deixar molt clar ahir davant les càmeres de TV La Selva que la seva aposta “sempre ha estat buscar consensos”, mentre aprofitava per fer un prec: “Espero que es respecti la llista més votada, jo ho faria.” Àngel Canosa (ERC), que va felicitar Hernández, va dir que parlaria amb tothom i que no pactaria amb “aquells que ens menyspreen pel fet de ser catalans”, si bé va deixar oberta la porta –a diferència del 2015 i 2019– al PSC: “El context sociopolític actual és ara mateix molt diferent”, va dir. BECP (3), la formació que ha patit més i ha perdut més regidors (2), segons el seu cap de llista, Jordi Urgell, analitzarà les causes d’un resultat que no és bo. Per la seva banda, el regidor de la CUP, Carles Estríngana, es va mostrar satisfet i va assegurar que el fet “d’obtenir un regidor havia estat una victòria”. L’única cap de llista, Maria Rosa Aladern, líder de Grup Blanes, es mostrava disposada a parlar per poder governar.

Blanes tindrà nou formacions amb representació al ple. Una xifra important que condicionarà el mandat. Per fer-se una idea, el 2019 es van presentar deu candidatures, però en aquell moment només cinc van assolir finalment entrar. Ara en són nou.

Un mandat convuls

Blanes ha tancat un mandat complex i amb un nombre inusual de quatre regidors no adscrits, que provenien del PSC (1), BECP (1) i Cs (2). A més, el trencament del pacte de govern entre ERC i BECP ha provocat més crispació a la part final. I són precisament els regidors no adscrits els que han contribuït a fer créixer les candidatures i, també, a provocar un repartiment dels vots, que s’ha sumat a la baixada important de la participació, que ha fet que fos més fàcil obtenir el primer regidor.