Política

LA CRÒNICA

Les crispetes dels espies

El Cata­lan­gate no és empas­sar-te cris­pe­tes men­tre veus La vida dels altres (2006), un retrat negre d’aquell Berlín Est de mit­jans dels anys vui­tanta quan la Stasi exer­cia una vigilància obs­cena, gra­vant la quo­ti­di­a­ni­tat i inti­mi­tat dels seus com­pa­tri­o­tes ale­manys. Es fa difícil fer bro­mes en aquesta qüestió, la de l’espi­o­natge, que la majo­ria de cata­lans, fins fa cinc anys, enteníem que només els pas­sava als per­so­nat­ges de les novel·les de Gra­ham Gre­ene o als habi­tants de dic­ta­du­res comu­nis­tes, del pas­sat i del pre­sent. El pre­si­dent Quim Torra reco­nei­xia, amb aquesta fina iro­nia que sem­pre esquitxa els seus par­la­ments, que costa fer humor en el que és una vul­ne­ració de drets humans i no l’argu­ment per excel·lència del gènere del cinema negre, ideal per a una tarda de pluja i cris­pe­tes.

“Vaig ser espiat men­tre estava con­fi­nat durant la pandèmia a la Casa dels Canon­ges”, va dir, i hi va afe­gir que es trac­tava d’una “qüestió moral” perquè sig­ni­fi­cava espiar família i com­panys. “A mi m’ha espiat Pedro Sánchez, que alguns pre­te­nen anar a sal­var a Madrid”, va etzi­bar en la seva pri­mera inter­venció, seguida d’aplau­di­ments llargs. Perquè l’escalf del públic ja s’havia sen­tit amb l’arri­bada de Laura Borràs, quan l’Audi­tori Irla de la Gene­ra­li­tat a Girona es va posar dem­peus. Amb nom­bro­ses per­so­nes dre­tes, es va habi­li­tar la sala annexa, des­ti­nada a rodes de premsa, per poder seguir la xer­rada.

Quim Torra havia con­vo­cat l’advo­cat que sem­pre pro­met cris­pe­tes, Gon­zalo Boye, i el peri­o­dista i direc­tor de Vilaweb, Vicent Par­tal, per par­lar d’ espi­o­natge, peri­o­disme i drets humans en un acte orga­nit­zat per l’Ofi­cina del Pre­si­dent. Boye va recor­dar que amb el cas Pega­sus “s’ha nor­ma­lit­zat el que és anor­mal”, i alhora demos­tra que per als ser­veis d’intel·ligència espa­nyols “els cata­lans som estran­gers”. Per l’advo­cat, després de les por­res poli­ci­als de l’1-O que dei­xen mar­ques i no agra­den a Europa, l’espi­o­natge esdevé per a l’Estat espa­nyol una etapa “molt més vio­lenta” i “que no deixa ras­tre”, com quan els tor­tu­ra­dors pega­ven amb una tova­llola molla. El seu equip jurídic, però, en té tots els ras­tres

Vicent Par­tal va denun­ciar el paper d’alguns mit­jans còmpli­ces amb l’espi­o­natge, perquè ho han legi­ti­mat en l’espai públic, inci­dint en dos mals del peri­o­disme actual: el cor­po­ra­ti­visme i la dependència del poder polític. “Abans els mit­jans els paga­ven els subs­crip­tors; ara els paguen els governs”, va afir­mar. La lliçó que n’extreu Par­tal, però, és opti­mista i és que el país “no s’ha aco­llo­nit”.

Ha ser­vit, política­ment, el Cata­lan­gate? Torra es va mos­trar dece­but i va lamen­tar, en aquest afer, la manca d’“un gest col·lec­tiu” de tot l’inde­pen­den­tisme quan al seu moment va demos­trar la seva capa­ci­tat d’influència votant a l’una en con­tra els pres­su­pos­tos espa­nyols: “No hem sabut usar el Cata­lan­gate com una de les palan­ques per gene­rar el con­flicte.” I aquí rau l’objec­tiu de la con­versa d’ahir a Girona. Torra va insis­tir que amb l’estratègia de l’esta­bi­li­tat a l’Estat és impos­si­ble la inde­pendència. I va afe­gir que “l’abs­tenció”, que està en dis­cussió de cara al 26-J, “també pot aju­dar, perquè també és con­flicte”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia