GIRONA
Rebuig municipal a la monarquia, un cop més a Girona
Una moció en el ple d’ahir va tornar a evidenciar el rebuig majoritari de l’Ajuntament de Girona a la monarquia espanyola. Ajornada al maig, la moció aprovada deixa clara l’animadversió cap a l’actual sistema polític de l’Estat i declara Girona “ciutat republicana i antimonàrquica”. L’alcalde, Lluc Salellas (Guanyem), va lamentar l’abstenció del PSC. “Hi ha molts més republicans gironins que els vots d’avui [per ahir] en el ple.”
L’Ateneu 24 de juny i El Casal Independentista el Forn van presentar el text en nom de la Coordinadora Antimonàrquica de les comarques gironines, on hi ha vint-i-una entitats i partits. L’equip de govern, de Guanyem, Junts i ERC, hi va votar a favor. Als 17 vots dels gestors municipals, s’hi ha d’afegir el no del PP i Vox i les 8 abstencions del PSC. “La moció no enforteix la democràcia i és una reivindicació identitària”, va dir el socialista Maxi Fuentes.
“Lliçons de democràcia”
Al final del punt, l’alcalde Salellas i la portaveu del PSC, Sílvia Paneque, es van discutir. Paneque va lamentar que el batlle no la deixés intervenir i Salellas va dir-li. “Vostè no em doni lliçons de democràcia.” El dirigent de Guanyem va trobar a faltar la solidaritat del PSC amb l’activista independentista i la seva família, víctimes de l’infiltrament del “Ministeri de l’Interior de l’Estat”.
El text fa referència al “profund sentiment antimonàrquic [a la ciutat] fins i tot entre la població que encara no escull la independència de Catalunya com la seva opció”, i recorda “les activitats delinqüencials del rei emèrit Joan Carles I”. Quim Ayats (ERC) va criticar una monarquia “enfangada en la corrupció” i Gemma Geis (Junts) va criticar els paràmetres poc democràtics dels òrgans de l’Estat que han perjudicat, entre d’altres, l’exconseller Joaquim Forn i el cantant Valtònyc.
La moció insta l’Ajuntament a desvincular-se de la Fundació Princesa de Girona. Fa uns dies l’entitat va fer l’acte anual de lliurament dels seus premis en un hotel de Caldes de Malavella (Selva).
Al principi de la moció de la Coordinadora va intervenir Quim Tell, i al final, Jordi Tomàs. Aquest últim va definir la monarquia de “presó de pobles i presó de justícia social”, i va qualificar la transició democràtica a l’Estat, que havia enaltit Jaume Veray (PP), de transició fake. El representant de Vox, Francisco Javier Domínguez, es va abstenir de valorar la moció perquè contenia “bajanades”, va dir.
Fa gairebé sis anys, el 25 d’octubre del 2017, el ple municipal ja havia declarat el rei Felip VI i el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, persones no grates.
Dos mesos, 2,8 milions
El ple va validar que es paguin 2.894.863,04 euros a l’antiga empresa mixta Girona+Neta pels serveis prestats en la recollida de residus i la neteja viària l’abril i maig del 2022. Durant aquell període l’equip de govern anterior, de Junts i ERC, encara no havia tancat el concurs per externalitzar la gestió del servei i la societat feia la feina “amb un contracte verbal”, va recordar l’edil del PSC Bea Esporrín, que va parlar de “gran desori que encara cueja”. El juliol del 2022, el consistori va adjudicar el servei a la unió temporal d’empreses (UTE) FCC Arema Girona per vuit anys i 168 milions d’eurosEl ple també va aprovar, de manera definitiva, la gestió directa en el cementiri nou. Fins ara, hi havia la societat mixta Cementiri de Girona SA (Cegisa), que va ser dissolta. El PP i el PSC hi van donar suport. Carla Aguilera (PSC) va recordar el mal estat del cementiri nou, que requerirà una intervenció a fons a causa de les deficiències estructurals greus.A més, la sessió va desestimar ampliar el període de concessió a la societat que gestiona el bar-restaurant del Parc del Migdia. L’empresa concessionari ho havia sol·licitat mesos enrere perquè considerava que la interrupció per la pandèmia del covid-19 havia perjudicat la seva activitat. La regidora, Maria Àngels Planas (Junts), va justificar la denegació de l’ampliació. Cristina Cots (PSC) va referir-se a “falta de sensibilitat” de l’actual equip de govern i de l’anterior..
Un tinent d’alcalde amb dues dedicacions exclusives
L’equip de govern va corregir ahir un error en l’aprovació del cartipàs, que va passar per ple el dijous 6 d’aquest mes. Aquell dia es va aprovar que quatre tinents d’alcaldia (Quim Ayats, Cristina Andreu, Sergi Font i Núria Riquelme) tindrien una dedicació exclusiva del 100% i estarien donats d’alta a la Seguretat Social amb efectes retroactius des del 23 de juny. De tota manera, Quim Ayats ja tenia una dedicació única en una altra administració (Diputació de Girona) fins al 19 de juliol, és a dir, fins abans-d’ahir.
La incompatibilitat, que va passar inadvertida pels mateixos regidors i tècnics de l’Ajuntament, era que el càrrec electe hauria estat el 100% de la jornada en dues administracions un mes, cosa que va esmenar l’aprovació del punt, entrat per urgència en el ple. El segon tinent d’alcalde Ayats (ERC) tindrà dedicació exclusiva en el consistori a partir del 21 de juliol, és a dir, avui mateix, i no pas des del 23 de juny.
La sessió d’ahir, a la qual el regidor d’Acció Climàtica Sergi Cot (Guanyem) es va incorporar amb vint-i-cinc minuts de retard, era la primera ordinària del nou mandat. N’hi havia hagut una d’extraordinari el 30 de juny, amb pròrroga d’un any del contracte d’electricitat amb Endesa i Iberdrola per 3,2 milions, i l’esmentat del cartipàs, fa quinze dies.
El ple va donar compte de la incorporació de la figura de coordinador de grans projectes municipals el 28 d’abril, figura que va ser donada de baixa el 16 de juny. Abans de la sessió, agents de la Policia Municipal van lamentar les seves condicions de treball.
