política
El Suprem avala els indults a Sànchez i Cuixart
El Tribunal Suprem avala els indults als activistes i expresos polítics Jordi Sànchez i Jordi Cuixart en rebutjar els recursos presentats contra la decisió del govern espanyol per part de Vox i diversos diputats de Ciutadans. La secció cinquena de la sala contenciosa administrativa veu falta de legitimació dels partits polítics per considerar-se perjudicats tal com va al·legar l’advocacia de l’Estat en demanar que es rebutgessin els recursos. La posada en llibertat de l’exdiputat i expresident de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i de l’expresident d’Òmnium només pot ser considerada un perjudici directe per aquells que acreditin haver-lo patit, i no era el cas dels recurrents.
Unanimitat i majoria
La sala va rebutjar ahir per unanimitat els dos recursos presentats per l’ultradretà Vox, mentre que va rebutjar per majoria però sense cap vot particular en contra els recursos presentats per Inés Arrimadas, Carlos Carrizosa i José María Espejo-Saavedra, diputats del Parlament el 2017 quan van ser empresonats Sànchez i Cuixart. La sentència assenyala el camí per a la trentena de recursos encara pendents de resoldre que afecten l’exvicepresident Oriol Junqueras i els exconsellers Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa. Tenint en compte que el delicte de sedició pel qual van ser condemnats va ser derogat per la reforma penal impulsada pel govern del PSOE i Podem, el tribunal ja va arxivar els recursos que s’havien presentat contra l’indult de l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell i dels exconsellers Joaquim Forn i Josep Rull ja que ells tres només havien estat condemnats per aquest delicte.
Queden per resoldre recursos presentats per Vox, el PP i diputats populars i de Ciutadans al Parlament, així com per l’exdelegat del govern espanyol a Catalunya Enric Millo.
Fonts jurídiques consultades per Efe consideren previsible que tots els recursos siguin rebutjats atenent la mateixa argumentació de falta de legitimació activa per part dels recurrents, excepte en el cas de Millo. El cas de l’exdelegat del PP a Catalunya podria obligar el Suprem a analitzar el fons de la qüestió per haver-se considerat un perjudicat directe per la posada en llibertat dels presos polítics.
El cas d’Enric Millo
En cas que el Suprem reconegui a Millo legitimació activa a l’hora de presentar el recurs en sentir-se perjudicat directe, l’alt tribunal hauria d’entrar a analitzar si s’ajustaven a llei les raons d’utilitat pública que va defensar el govern del PSOE i Podem per justificar els indults.
Inicialment, el gener del 2022, el Tribunal Suprem va rebutjar tots els recursos –tant els del PP, Cs i Vox com els d’entitats i particulars com Millo– perquè va considerar que no tenien legitimació com a perjudicats directes. El maig de l’any passat, però, va rectificar i els va admetre a tràmit un cop havia canviat la majoria de magistrats de la sala.
Ara, la mateixa sala ha reprès el criteri inicial que cap dels recurrents estava legitimat per oposar-se als indults i només ho podia fer la fiscalia o l’únic perjudicat directe, en aquest cas l’Estat, representat per l’advocacia, segons va explicar a ACN l’advocat de Sànchez, Jordi Pina.
