Junts exigeix un canvi de rumb a Aragonès o urnes
-
Albert Batet, de Junts, passa per davant del president Pere Aragonès després de la seva intervenció, i Salvador Illa (PSC), durant el seu discurs JORDI GARCIA MONTE (PARLAMENT)/ JORDI BORRÀS (ACN). -
Albert Batet, de Junts, passa per davant del president Pere Aragonès després de la seva intervenció, i Salvador Illa (PSC), durant el seu discurs JORDI GARCIA MONTE (PARLAMENT)/ JORDI BORRÀS (ACN).
Junts fa valdre la força que des del 23-J tenen els seus diputats a Madrid per redoblar la pressió sobre els que fa un any eren els seus socis de govern a Catalunya, aprofitant que estan en un executiu en minoria. L’endemà que el president Pere Aragonès donés per feta l’amnistia per rebre en els propers mesos l’expresident Carles Puigdemont al Palau de la Generalitat mentre exigia a Pedro Sánchez “valentia” per arribar a un compromís ferm per fer un referèndum la propera legislatura espanyola, el president del grup parlamentari de Junts, Albert Batet, va respondre a la crida d’anar units estratègicament al Congrés, amb la demanda d’un “cop de timó” de l’executiu català per donar sentit a la legislatura. Si no ho fa tenint un “govern apagat, amb enorme debilitat, ineficient en la gestió i amb una manca de credibilitat per a la negociació amb l’Estat”, només “li quedarà l’alternativa indefugible de convocar eleccions”, va reblar Batet.
Batet li va recordar que “només en quatre setmanes”, i aprofitant que Junts pot tenir la clau de la governabilitat espanyola tot i no ser la seva prioritat, s’havia fet més que“ en quatre anys” amb tretze diputats republicans a Madrid. Per aquest motiu va receptar a Aragonès que abandoni “el fals diàleg” amb l’Estat, tingui clar que “calen garanties” de compliment dels acords i que no parli “en nom de tercers”, reiterant el que el dia anterior ja havia comentat la portaveu del grup Mònica Sales.
Si al ple de l’any passat Junts va plantejar una qüestió de confiança al president, ahir va presentar una proposta de resolució perquè aquest divendres el ple del Parlament constati la “manca de confiança” de la majoria en l’executiu d’Aragonès
No mirar el passat
La resposta del president va ser de mà estesa perquè coincidien en el “què” i en el “com” de la demanda de l’amnistia i l’autodeterminació, i per aquest motiu va demanar als seus antics socis “aprofitar l’oportunitat” i “deixar de mirar el passat”. No va ser fins més endavant, en la rèplica als comuns, que va assegurar: “No parlo en nom de tercers, però el que no faré com a president de Catalunya és inhibir-me de qualsevol negociació on s’hi tracten temes cabdals per al país” tant referents a la resolució del conflicte polític, el traspàs de Rodalies o el finançament.
Una negociació que la CUP, ara amb cap diputat a Madrid, no li dona cap recorregut havent desaprofitat una legislatura amb la majoria del 52% de diputats independentistes i havent convertit la Generalitat “en una Diputació provincial subordinada a l’Estat i a la patronal”, deia la diputada Laia Estrada. El company de grup, Carles Riera, reblava la idea demanant “un gir de 180 graus” que dugui implícit “renunciar a acatar la Constitució i a l’encaix amb l’Estat” per no aconseguir cap “peix al cove” i optar per reprendre un nou cicle de mobilització social que desbordi l’Estat”. Els anticapitalistes han demanat a ERC i Junts que recuperin el plantejament de la proposició de llei plantejada al Congrés en què l’amnistia va lligada al dret a l’autodeterminació.
Suport per la legislatura
I si Aragonès no va convèncer les formacions independentistes per abordar una estratègia conjunta per fer front a les aspiracions nacionals, tampoc va reeixir en el seu discurs de dimarts per lluir gestió de govern davant dels seus socis pressupostaris: PSC i En Comú Podem (ECP). Des de totes dues formacions van exigir-li claredat, recordant-li que necessita socis per tirar endavant polítiques de govern. El cap de l’oposició, Salvador Illa, li va retreure que no vulgui escollir socis estables perquè “ho vol fer sol” i llavors “falla el govern” perquè està en una posició de debilitat parlamentària i “no té un projecte identificable”.
Illa també ha demanat més celeritat en compliment dels acord dels pressupostos d’enguany i ha avisat al president que en la pugna entre ERC i Junts en les negociacions d’una possible investidura espanyola “no és el moment de fer curses i veure qui té més protagonisme i qui surt a la foto més bé”.
Des dels comuns, Jéssica Albiach també va ser contundent en denunciar un govern instal·lat en els “girs de guió”, les “contradiccions”, plans que no culminen i amb “molta retòrica i poc en la pràctica”. I en aquest punt va advertir a Aragonès que si volen continuar “amb un govern de tràmit” no comptin amb el seu suport de nou, llevat que hi hagi un canvi, començant per presentar un nou projecte de pressupostos pel 2024. “Té divuit mesos per demostrar visió, ambició i coherència”, li va etzibar, mentre li demanava que tampoc donés per feta l’amnistia.
L’amnistia, protagonista
Entre les formacions espanyolistes les referències a l’amnistia van predominar, com era d’esperar. I, de fet, les que hi estan obertament en contra –Vox, Cs i PP– van coincidir a presentar tres propostes de resolució perquè el Parlament s’hi defineixi divendres en contra. Vox i Cs van dedicar bona part dels discursos a censurar la presa de posició dels socialistes, fins al punt que el mateixs Aragonès va fer veure a Carlos Carrizosa (Cs) que havia tardat deu minuts a dirigir-se al govern.
