Veu pròpia per al món rural al Parlament

Les polítiques per a l’àmbit rural tindran un òrgan específic de control i debat al Parlament. ERC, Junts, el PSC, la CUP i En Comú Podem van registrar una petició conjunta el 17 d’octubre passat per crear la comissió de seguiment de l’Agenda Rural, tot just la tercera no legislativa que tindrà la cambra després de les de Joventut i Infància, que s’haurà d’aprovar formalment en un dels propers plens, amb l’objectiu que els grups puguin seguir el desplegament de les mesures previstes en aquest document marc que el govern va aprovar i començar a implantar el maig del 2022. L’òrgan, això sí, també servirà per extensió per debatre sobre la ruralització de la política, un terme també conegut amb l’anglicisme rural proofing, que advoca per tenir en compte de manera transversal la perspectiva i les necessitats particulars d’aquest món en totes les accions de govern i iniciatives legislatives. Tot plegat, amb l’objectiu últim de mitigar el despoblament que viuen fa anys grans parts del territori.

“Cal la participació d’actors de l’àmbit rural en totes les polítiques, en els òrgans de govern en què es prenen les decisions; en tots els plantejaments estratègics s’hauria d’incorporar aquesta visió”, resumeix Lluís Corominas, representant de l’Associació Catalana de Municipis (ACM). Ell és un dels set membres del grup permanent de la comissió motora de l’Agenda Rural –formada ara en total per 37 entitats i col·lectius relacionats amb el món municipal i rural, que fan el seguiment del desplegament de l’Agenda–, que aquell dia van acompanyar els diputats en el registre i després van comparèixer encara davant de la comissió d’Agricultura –que així s’alliberarà ara de tractar aquestes qüestions–, on tots es van felicitar pel nou òrgan propi.

La comissió motora, que ja s’ha organitzat en grups de treball interns per fer el seguiment de l’Agenda Rural, com ara un sobre l’aigua i un altre de comunicació, participa també en la comissió interdepartamental de governança rural, que es va reunir per segon cop el 20 de setembre passat, a fi de coordinar-se amb l’acció de les conselleries de l’executiu implicades en el desplegament del document, Presidència, Acció Climàtica i Territori. La nova comissió parlamentària, així, serà –amb la motora i la interdepartamental– el darrer element per completar l’engranatge de la governança de l’Agenda Rural de Catalunya. “Era la pota que ens faltava per desenvolupar-la”, resumia Carme Ferrer, de l’Associació de Micropobles. “Anem tard, però és important anar consolidant els passos, i en la comissió que es crearà ara es pot fer molta feina”, es felicitava Albert Puigvert, gerent de l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya (Arca). L’òrgan parlamentari es marca com a objectiu fer el seguiment de les accions de l’Agenda Rural, sobretot les identificades com a prioritats; orientar les polítiques de les administracions competents –en què Puigvert creu que cal més coordinació, per exemple entre diputacions– i treballar perquè el món rural formi part de la presa de decisions sobre el seu desenvolupament.

En tot cas, la compareixença conjunta del dia 17 ja va significar un primer fòrum per a les reflexions i propostes del grup motor dirigides als grups parlamentaris. Corominas, així, va proposar establir una nova norma obligatòria a fi que qualsevol modificació normativa hagi d’incorporar un informe transversal sobre com podria afectar i quines dificultats específiques d’aplicació podria tenir a les zones rurals. “Hem d’incorporar-ho a la cultura normativa”, subratllava. En la mateixa línia, Ferrer exemplificava que quan es torni a posar diner públic a disposició dels ajuntaments serà una “molt bona oportunitat” que els petits hi puguin aspirar sense que hagin de “competir” amb els grans per una determinada línia de subvenció, una cursa en què, a més de tenir-ho malament en el repartiment per la limitada capacitat de personal que tenen per tramitar-los, també se’ls encotilla el destí final dels diners. Per això, els municipis petits demanen més discrecionalitat per destinar els fons que rebin a les necessitats que considerin més bàsiques en cada moment.

Arnau Queralt, director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS), un òrgan consultiu creat fa 25 anys i format per experts independents, si bé està adscrit a Acció Climàtica, posava l’accent en la necessitat de buscar “la màxima coherència possible” entre els instruments de planificació existents, i apostava en concret per “vincular” l’Agenda Rural i l’Aliança Catalunya 2030, el full de ruta per a l’aplicació al país dels objectius de desenvolupament sostenible marcats a escala global, amb què té molts punts en comú. Queralt també vol veure com s’acaba de configurar i quina capacitat té per renovar-se el pla d’acció que a l’abril el govern es va comprometre a redactar per fer “aterrar” l’Agenda en accions concretes.

Maria Costa, de l’Associació de Dones del Món Rural, reclamava un “gir de 180 graus” en les polítiques agràries, que segons ella ara afavoreixen la concentració i l’agroindústria. “La petita i mitjana pagesia catalana és un malalt terminal que sobreviu o malviu gràcies a les transfusions que se li injecten com a ajuts i subvencions, ofegats per tràmits i burocràcia i per un sistema intervingut que és un llast”, criticava.