Política

DAVID BOTE

ALCALDE DE MATARÓ (PSC)

“Sempre m’he considerat un reformista, no un revisionista”

“En les ocupacions calen canvis legislatius i en la multireincidència es va fer una primera modificació que no té els efectes esperats”

“El que em preocupa ara mateix és trobar una bona solució per a l’escenari que se’ns planteja amb la demanda d’El Corte Inglés”

Hem de continuar en aquesta línia de fer un espai públic atractiu i de tenir cura de les botigues Hem ofert una alternativa raonable, ubicant les restes de Ca la Madrona en una zona verda
Som en un moment difícil per tirar endavant el projecte Re-Natura. S’ha de repensar

Encar­rila el ter­cer man­dat com a alcalde de Mataró amb molts rep­tes de ciu­tat damunt la taula. N’hi ha que s’arros­se­guen de fa dècades, com el desen­llaç d’El Corte Inglés, i d’altres són fronts nous.

La majo­ria abso­luta se li ha resis­tit i ha per­dut dos regi­dors. A què ho atri­bu­eix i com valora el retorn de l’extrema dreta?
És evi­dent que hi ha un males­tar de la ciu­ta­da­nia i s’ha de seguir tre­ba­llant en els ser­veis com la segu­re­tat, la neteja, el civisme i la qua­li­tat de l’espai públic i de l’habi­tatge. Ser útils en el dia a dia i acom­pa­nyar en la con­fiança en el futur és una tasca fona­men­tal de les admi­nis­tra­ci­ons per com­ba­tre l’extrema dreta.
Per què no va pros­pe­rar un pacte d’esquer­res?
Sí que ha pros­pe­rat perquè gover­nem amb els comuns. La nos­tra posició era clara: bus­car un espai cen­tral per par­lar dels temes de futur de la ciu­tat. Hi ha nous sec­tors de desen­vo­lu­pa­ment, però les con­di­ci­ons actu­als han can­viat, des dels paràmetres d’edi­fi­cació per afron­tar el canvi climàtic fins als pro­ble­mes d’aigua i els usos del sòl, i tenir els recur­sos per resol­dre els rep­tes de l’habi­tatge, la rege­ne­ració de l’espai urbà i la pro­moció econòmica. De l’àmbit social, és relle­vant refer el pacte per l’edu­cació per donar recur­sos als cen­tres edu­ca­tius per ges­ti­o­nar aquesta ciu­tat tan diversa. Venim d’un pacte satis­fac­tori amb els comuns i la volun­tat de cer­car acords per con­fi­gu­rar aquest espai amb Junts, no ens n’ama­guem, de moment a través d’acords de gover­na­bi­li­tat. En una nego­ci­ació hi ha coses que sur­ten bé i d’altres, no tan bé. Més enda­vant ja es veurà.
L’acord amb Junts peri­lla quan es qüesti­ona sobre l’habi­tatge?
Està escrit i s’ha acor­dat fer una valo­ració i un estudi en pro­fun­di­tat per veure si la mesura del 30% ha tin­gut l’efecte espe­rat sobre el parc de l’habi­tatge pro­te­git. És un encaix satis­fac­tori per a totes les parts.
L’opo­sició es queixa de falta d’infor­mació. El cas més recent és el de l’ober­tura d’un expe­di­ent per part d’anti­frau sobre pre­sump­tes con­trac­ta­ci­ons irre­gu­lars. Quin és l’esce­nari?
El govern té la garan­tia que les coses estan ben fetes i els tri­bu­nals admi­nis­tra­tius ja dic­ta­mi­na­ran. Es va cons­ti­tuir la comissió i és una infor­mació deli­cada pel mateix pro­ce­di­ment que està obert i reque­ria temps. S’està fent i ho faci­li­ta­rem perquè no hi tenim res a ama­gar.
En el seu dis­curs d’inves­ti­dura va enu­me­rar grans rep­tes com la segu­re­tat i la lluita con­tra les ocu­pa­ci­ons­Vostè ha lide­rat les recla­ma­ci­ons per endu­rir la legis­lació en aques­tes pro­blemàtiques. Està satis­fet fins ara?
No dei­xa­rem d’actuar perquè és el com­promís del govern muni­ci­pal. Hi ha més ocu­pa­ci­ons que han que­dat en grau de temp­ta­tiva i més delinqüents mul­ti­de­tin­guts que han notat la pressió poli­cial. En les ocu­pa­ci­ons calen can­vis legis­la­tius i en la mul­ti­rein­cidència es va fer una pri­mera modi­fi­cació que per ara no té els efec­tes espe­rats, com va reconèixer el mateix con­se­ller d’Inte­rior. Cal reforçar l’àmbit judi­cial i fer retocs en la llei.
Es farà una ofi­cina anti­o­cupa?
Sí, està pac­tat amb el Par­tit Popu­lar i és una evo­lució natu­ral de l’espe­ci­a­lit­zació i el pro­to­col que té la poli­cia des del 2016 en l’àmbit de les ocu­pa­ci­ons. Volem millo­rar l’acom­pa­nya­ment als veïns a qui els han ocu­pat pisos i a les comu­ni­tats que en patei­xen les con­seqüències.
I què fem amb la sen­sació d’inse­gu­re­tat que afecta els veïns?
S’ha de posar més presència poli­cial per donar tran­quil·litat. Som pio­ners amb els dis­po­si­tius con­junts dels Mos­sos i la poli­cia local. Ara la ins­tal·lació de càmeres hi aju­darà com a ele­ment pre­ven­tiu. Estem fent la feina.
S’està aixe­cant una torre de 26 plan­tes a la ronda Bar­celó. No és des­me­su­rat, aquest crei­xe­ment en alçària?
La torre figura en el pla­ne­ja­ment des de l’any 1996 i no aixe­car-la cos­ta­ria molts diners i apar­car mol­tes altres inver­si­ons. La mate­ri­a­lit­zació de la torre porta gua­nyar la plaça d’accés a la Fari­nera, que es con­ver­tirà en un equi­pa­ment, i urba­nit­zar la ronda Bar­celó i la façana marítima. Hi haurà un 30% d’habi­tatge pro­te­git amb els 66 pisos de llo­guer asse­qui­ble. Es millora el front marítim, l’accés amb el port, amb una visió social, de pro­moció econòmica i de sos­te­ni­bi­li­tat. S’ha de tenir en compte el que envolta la torre i és cert que no és un dis­seny qual­se­vol, però s’ha de veure un cop esti­gui feta.
La dei­xa­ria fer ara?
Depèn de les con­di­ci­ons. Aquesta con­cen­tració resi­den­cial és perquè l’ope­ració d’El Corte Inglés tingués els metres de zona comer­cial i d’apar­ca­ment. La tor­na­ria a fer amb els matei­xos objec­tius soci­als i sos­te­ni­bles. És oportú que la revisió del pla gene­ral s’hagi començat pre­gun­tant-nos quina ciu­tat volem. Perquè al final vols més habi­tatge però no vols can­viar res? Doncs no hi ha més habi­tatge. Vols més sos­tre indus­trial però no vols tocar res? Doncs no tens més indústria. Hem de entrar a fons a recu­pe­rar la filo­so­fia del tri­par­tit de visió de país que va ence­tar Pas­qual Mara­gall i va con­ti­nuar el pre­si­dent Mon­ti­lla del con­cepte tren­ca­dor que sig­ni­fi­cava la Llei de Bar­ris. Vols recur­sos per a la Llei de Bar­ris, d’on els trauràs? Vols fer polítiques d’habi­tatge deci­di­des, vols fer polítiques de rege­ne­ració deci­di­des…? Sense can­viar res? Doncs el resul­tat és el mateix.
El Corte Inglés reclama els 24 mili­ons d’euros pel solar que van com­prar. Quin creu que serà el desen­llaç?
El desen­llaç no el conei­xem, però crec que és bo fer una mica d’història. La ciu­tat pre­veu un equi­pa­ment que faci de loco­mo­tora comer­cial, que gua­nyi massa crítica i que atre­gui com­pra­dors al cen­tre amb una gran zona d’apar­ca­ment. En números gene­rals, 25.000 m² comer­ci­als i 25.000 m² d’apar­ca­ment. En tots aquests anys, El Corte Inglés ha tin­gut l’opor­tu­ni­tat de cons­truir, abans i després de les sentències. El que veiem ara és un canvi de model econòmic i de política d’empresa i ara han optat per la via judi­cial. La posició de l’Ajun­ta­ment, que ha estat i és defen­sar l’interès públic, no s’ha mogut. L’Ajun­ta­ment s’hi ha ofert i ha acom­pa­nyat tots els inver­sors que s’han interes­sat pel pro­jecte. Ara estem estu­di­ant aquesta con­tra­de­manda a la inter­po­sada per El Corte Inglés.
I la fàbrica des­mun­tada peça per peça tor­narà a lloc?
Sí.
Vist des de fora sem­bla una cap­gros­sada, si em per­met l’expressió.
Hi ha una sentència i s’ha de com­plir. El que em pre­o­cupa ara mateix és tro­bar una bona solució per a l’esce­nari que se’ns plan­teja amb la demanda d’El Corte Inglés. Sem­pre m’he con­si­de­rat un refor­mista, no pas un revi­si­o­nista. En aquests vuit anys he inten­tat faci­li­tar al màxim que els grans magat­zems vin­gues­sin a la ciu­tat i ara el que urgeix és que el procés judi­cial acabi bé. És molt fàcil fer judi­cis de valor del pas­sat, perquè tot­hom escom­bra cap a casa. El pri­mer pla comer­cial que diu que al cen­tre de la ciu­tat hi ha d’haver una acti­vi­tat que faci de loco­mo­tora, si no m’erro, és del 2003. Fa 21 anys!
Par­lem del pres­su­post, que defuig les grans inver­si­ons, però que incre­menta els impos­tos. La nova llei de finançament local és més urgent que mai?
La manera més fàcil que apli­quen les altres admi­nis­tra­ci­ons per qua­drar el dèficit és pres­si­o­nar els ajun­ta­ments. O per trans­fe­rir-nos ser­veis i com­petències sense el finançament neces­sari. Par­lem de sec­tors com el social, l’edu­ca­tiu i el de la dependència, pac­tats amb cofi­nançament, que no es com­pleix mai. La inflació, l’incre­ment de cos­tos de l’ener­gia i de les matèries pri­me­res han por­tat a una situ­ació dramàtica per a molts ajun­ta­ments i això ha pro­vo­cat aquest crit d’alarma des del muni­ci­pa­lisme per refor­mar les nor­mes de finançament. La nova llei de finançament local no pot espe­rar més. Molts impos­tos no és que no s’hagin actu­a­lit­zat pel què fa al cost, sinó a la mateixa mor­fo­lo­gia. L’IBI és la millor opció per donar res­posta a la car­tera de ser­veis que donem actu­al­ment? L’impost de vehi­cles està adap­tat a la nova rea­li­tat de la mobi­li­tat que cir­cula pels nos­tres car­rers? No, i això porta a una situ­ació tensa econòmica­ment dins dels con­sis­to­ris i molt com­plexa de resol­dre.
Mataró té un altre con­tro­ver­tit tras­llat del jaci­ment de Ca la Madrona. Opo­sició i part de la ciu­ta­da­nia se li han llançat al coll.
Aquest cas i el d’El Corte Inglés s’assem­blen en la volun­tat de cer­tes per­so­nes que res no canviï. Quan jo tinc la meva vida resolta, és molt fàcil dir què han de fer els altres, però la resta neces­sita que l’admi­nis­tració tin­gui eines potents per trans­for­mar la rea­li­tat. Una ciu­tat que no can­via res és una ciu­tat que no pro­gressa. S’ha de pro­te­gir el patri­moni, sí, i aquí en tenim la prova, i no només en aquest cas con­cret. Per aques­tes per­so­nes no ha can­viat el con­cepte de ciu­tat que tenen a la retina i que més els convé.
I es poden com­ple­men­tar les res­tes i el parc d’eco­no­mia cir­cu­lar?
Tècni­ca­ment, no, i des del punt de vista de l’opor­tu­ni­tat, tam­poc. Hem ofert una alter­na­tiva que és rao­na­ble, ubi­cant les res­tes en una zona verda. Blo­que­jos com les del grup de gent que s’oposa al pro­jecte del parc estan por­tant al país a situ­a­ci­ons catastròfiques. No volem des­sa­la­do­res, no volem pla­ques solars, no volem i no volem, però ho volem tot. Ara estem reco­llint milers de tones de volu­mi­no­sos l’any, però no els volem cre­mar ni por­tar-los a l’abo­ca­dor. Però tam­poc volem un lloc on aquests volu­mi­no­sos es puguin trac­tar i donar-los una segona vida. Ales­ho­res què volem? Doncs que res es mogui, perquè tot con­tinuï igual. Però resulta que hi ha moltíssima gent que neces­sita d’aquest tipus de polítiques, vin­cu­la­des al parc d’eco­no­mia cir­cu­lar, als llocs de feina que pugui gene­rar, a tenir cura del medi ambi­ent, al desen­vo­lu­pa­ment del polígon… Hem pac­tat el tras­llat d’acord amb la Direcció Gene­ral de Patri­moni i d’acord amb la llei que en té cura i, final­ment, desen­vo­lu­pa­rem el parc i pre­ser­va­rem les res­tes. Les dues coses.
Un altre pro­jecte estre­lla, el Re-Natura per fer la ciu­tat més verda, arriba en plena sequera. Es refarà?
Cert que ens tro­bem en un moment molt com­plexe. El plan­te­ja­ment que fem des del govern de Mataró és que afron­tar la sequera s’ha de fer a mig i a llarg ter­mini. La tra­dició de la ciu­tat en l’àmbit de l’aigua és d’eficiència, amb la millora de la xarxa i d’anar fent can­vis en les zones ver­des ade­quant-les al nou esce­nari. Una actu­ació que cal man­te­nir perquè no sabem si la sequera s’aca­barà ara o es repe­tirà en un futur. Per tant, donem res­posta a l’emergència, però pre­pa­rem la població pel futur i, per això, ens hem de replan­te­jar fins a quin punt podem plan­tar molts arbres i plan­tes enmig d’una situ­ació com l’actual.Ho ana­lit­za­rem al govern, amb l’opo­sició i amb qui ens va donar la sub­venció de 4 mili­ons d’euros dels fons Next Gene­ra­tion. Som cons­ci­ents que és un moment molt difícil per tirar enda­vant aquest pro­jecte. S’ha de repen­sar i ana­lit­zar, tot i que la pro­posta ja es plan­te­java amb un tipus de vege­tació auto­su­fi­ci­ent i més adap­tada al clima medi­ter­rani. Cal estar ama­tents.
Fa un any el con­se­ller Ban­cells va anun­ciar el nou hos­pi­tal per a malalts de llarga durada i d’edat avançada. Va ser una pro­mesa de les que s’endú el vent?
Hem seguit avançant. L’Ajun­ta­ment ha com­plert amb la cessió dels ter­renys i, fins jo sé, la Gene­ra­li­tat con­ti­nua amb els pas­sos admi­nis­tra­tius que li cor­res­po­nen per a la mate­ri­a­lit­zació final de l’hos­pi­tal, com són el pla fun­ci­o­nal, els pri­mers esque­mes de com ha de ser l’estruc­tura… Con­fio que tirarà enda­vant en els ter­mes amb què es va com­pro­me­tre el con­se­ller. Paral·lela­ment, també s’han anat fent avenços en l’Hos­pi­tal de Mataró. En una visita recent a l’equi­pa­ment, el pre­si­dent del Con­sorci de Salut del Maresme em va mos­trar l’avenç de les obres a la zona de rea­ni­mació, la UCI, l’espai de cirur­gia sense ingrés i dos quiròfans que s’afe­gi­ran als nou exis­tents i que aug­men­ta­ran en un 20% la capa­ci­tat quirúrgica del cen­tre. El Depar­ta­ment de Salut hi ha inver­tit entre 10 i 15 mili­ons d’euros.
El comerç local es troba a la corda fluixa?
A la meva vida només m’he com­prat dues peces de roba per inter­net. Van ser dues cor­ba­tes que no vaig ser capaç de tro­bar en el comerç local. Quanta gent pot dir el mateix? (Riu). El comerç ha can­viat? Sí. Aquí a l’Espai Mataró cada set­mana fem xer­ra­des adreçades al sec­tor sobre les noves línies i estratègies de ven­des, de com fer la trans­for­mació digi­tal, de com evo­lu­ci­o­nar en el màrque­ting i en el pla d’empresa… No és una situ­ació fàcil, però allò que depèn de l’Ajun­ta­ment ho estem fent. Hem arre­glat la façana del’Ajun­ta­ment, hem com­prat Can Cru­zate, hem fet la trans­for­mació del car­rer Sant Josep i del Camí Ral, hem obert una bibli­o­teca, el Cafè Nou, l’espai de la Presó. El comerç arreu, no només de Mataró està can­vi­ant moltíssim i ens té al cos­tat.
I ampliar Mataró Parc l’aju­darà?
Doncs no necessària­ment, i tam­poc anirà en detri­ment del comerç del cen­tre. Perquè hem de con­ti­nuar en aquesta línia de fer un espai públic atrac­tiu, de tenir cura que les boti­gues siguin atrac­ti­ves, que els comer­ci­ants hi apor­tin com ho han fet aquest Nadal amb la deco­ració... He vist molta gent pas­se­jant pel cen­tre i molt d’ambi­ent. Que és la situ­ació per­fecta? Segu­ra­ment no, perquè sem­pre ens hem d’exi­gir tots ple­gats un plus. Sem­pre fer-ho millor, inde­pen­dent­ment de la com­petència que puguis tenir. S’ha d’incen­ti­var la pro­moció econòmica i l’excel·lència en el con­junt de la ciu­tat.
Encara se li quei­xen que Mataró està bruta?
Hem millo­rat i hem de millo­rar més, però sem­pre amb la col·labo­ració de la ciu­ta­da­nia. Ara amb la sequera l’ús de l’aigua en la neteja de car­rers està res­trin­git, doncs jo demano als veïns que tin­guin més cura de l’espai públic perquè no es pot nete­jar igual que abans. Con­tri­buir a pal·liar els efec­tes de la sequera no només es fa obrint menys l’aixeta, sinó embru­tant menys els car­rers i les pla­ces.
El 175è ani­ver­sari del tren va actu­a­lit­zar el futur de la R1 al seu pas per Mataró. El pro­jecte del tren orbi­tal ha que­dat defi­ni­ti­va­ment tan­cat en un calaix?
Defi­ni­ti­va­ment no, ara a mig ter­mini, sí. El port per pri­mera vegada en molts anys a l’estiu tenia el 100% d’ocu­pació dels locals, hi ha res­tau­rants nous, la zona nàutica també està plena, les bar­re­res que vam posar a l’espigó per miti­gar els efec­tes del canvi climàtic han que­dat molt ben inte­gra­des amb el punt de llum. Tenim un lito­ral endreçat i una estació de tren que és la mateixa que fa 145 anys. La meva pri­o­ri­tat ara és una nova estació de tren, més ser­vei i una major per­me­a­bi­li­tat cap al front marítim. En detri­ment dela futura línia orbi­tal? No, però pri­mer fem això, que és més pau­si­ble i que té un impacte directe amb la qua­li­tat de vida dels mata­ro­nins.
Parla de Mataró com a una única ciu­tat. Vostè va temps que tre­pitja periòdica­ment els bar­ris. La gent d’allà ja no parla de bai­xar a Mataró quan vol anar al cen­tre?
Jo cada cop ho sento menys. Quan parlo de ser una sola ciu­tat parlo que tot­hom, vis­qui on vis­qui, tin­gui les matei­xes opor­tu­ni­tats, la senti seva i la defensi. Bai­xar a Mataró ha per­dut el sen­tit en tant que la geo­gra­fia de la ciu­tat s’ha trans­for­mat. La Via Europa ja no és un tor­rent i no cal tra­ves­sar camps per arri­bar al cen­tre. Igual que el sen­tit de Riera amunt i Riera Avall que pràcti­ca­ment ningú fa ser­vir amb el sen­tit que tenia abans.
Cal replan­te­jar el model de Les San­tes?
Les San­tes han de seguir evo­lu­ci­o­nant com ho fa la ciu­tat. Pre­ser­vant la seva sin­gu­la­ri­tat i el seu arre­la­ment a Mataró. Tenim un ADN propi que no es pot per­dre, amb un relat estruc­tu­rat i un punt de tro­bada de moltíssi­mes per­so­nes. L’altre dia en una entre­vista par­lava sobre la llista de pri­o­ri­tats i les eti­que­tes que ens posem a l’hora d’esta­blir la relació amb els altres. Amb uns no ens fem per qüesti­ons polítiques, amb altres espor­ti­ves, amb altres ideològiques… A Les San­tes totes aques­tes diferències que­den en sus­pens i, tem­po­ral­ment, és molt més fàcil par­lar amb tot­hom. Mal­grat alguns intents de certa gent que això no sigui així. Ara bé, l’espai fami­liar exis­tia quan van començar Les San­tes? No i la seva incor­po­ració ha estat un gran encert. Doncs això sig­ni­fica que l’evo­lució no ha de com­por­tar la pèrdua de l’essència de la festa major.
Mataró exer­ceix com a capi­tal del Maresme?
Sí, sens dubte. L’Hos­pi­tal, els Mos­sos, les ins­tal·laci­ons espor­ti­ves, les acti­vi­tats cul­tu­rals, el Tec­no­cam­pus… Ens venen a veure per estu­diar, com­prar, gau­dir de la festa. Que podem fer més coses per ampliar aquesta capi­ta­li­tat, segur que sí. El dar­rer exem­ple ha estat la de plan­te­jar la cre­ació d’una ofi­cina comar­cal de segu­re­tat i de plan­te­jar mesu­res en el tren amb el suport dels Mos­sos.
Dotze anys com alcalde son sufi­ci­ents? El 2019 tenia clar que sí.
Estic molt con­cen­trat en resol­dre els temes pen­dents aquest man­dat i no miro més enllà. Quan arribi el moment ja veuré què faig, sem­pre comp­tant amb el suport de la família i del par­tit i amb la volun­tat de ser útil. Si no és per ser útil, a la vida hi ha mol­tes coses per fer i molts lli­bres per lle­gir.

El perfil

Orgullós de la paternitat i nou soci dels Maimakansu

Fa unes setmanes que David Bote s’ha reincorporat a l’alcaldia després de la baixa per paternitat. “Això sí que et canvia la vida”, diu orgullós del naixement de la seva filla, Lucía, i emocionat per aquesta nova etapa. Explica que s’ha sentit “molt cuidat i estimat” pels amics i la gent que l’atura pel carrer per felicitar-lo. “No he pogut desconnectar del tot, però, amb el Nadal pel mig, sí que he pogut disfrutar d’estar amb la meva filla”, diu d’uns primers mesos plàcids en què la nena dorm i menja.

A partir d’ara té clar que haurà de treure més hores al dia per conciliar la feina a l’Ajuntament amb la família i a la vegada poder recuperar els bons costums i la rutina de fer esport. “Em feia il·lusió de fer la mitja marató per relleus i la caminada a Matagalls”, explica l’alcalde, que abans de l’estiu es va preparar a consciència per afrontar aquests reptes esportius, un dels quals en plenes Santes. Ho va aconseguir escoltant els qui en saben i acumulen anys corrent a les pistes. Va arribar a la meta amb la samarreta de la colla dels Maimakansu. “Són un grup d’amics que fa més de trenta anys que es troben a l’entorn de l’esport”, diu l’alcalde, que s’ha acabat fent soci de l’entitat. Sense cap experiència institucional, Bote va aterrar en la política el 2015, quan sent un desconegut va sortir escollit i aviat es va guanyar la confiança, i es va convertir en un alcalde proper en les distàncies curtes. Nascut a Barcelona el 1982, és doctor cum laude en física per la Universitat de Barcelona i abans de ser polític va fer de professor de secundària al Sagrat Cor Sarrià. També havia treballat al sincrotró Alba i al Centro de Láseres Pulsados de Salamanca.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia