Lourdes Borrell
Alcaldessa de Sant Feliu de Llobregat (PSC)
“Exigim una tercera parada del tramvia a Sant Feliu”
“M’encantaria que fessin cas a l’alcalde Collboni, però que demanés també que es resolgui poder creuar el riu Llobregat amb transport públic”
“Ja ho vaig dir a la consellera Simó: escola d’hostaleria, sí; posar-hi diners, no. El projecte no perilla si la conselleria hi posa els seus diners”
Haurem d’acabar fent concerts en llocs tancats i fent pagar entrada per evitar aldarulls
Exigim una inversió a la depuradora perquè nosaltres també puguem fer aigua regenerada
Sant Feliu de Llobregat està immers en el procés de cobriment de les vies del tren, una obra reivindicada des dels anys vuitanta. Es mantenen els terminis d’acabament previstos?
Els terminis continuen sent els mateixos, el 2025. Estem immersos en un moment important, però no és només per l’obra del cobriment, que no fem nosaltres, sinó també pel nou planejament. La nostra feina ara és desenvolupar un pla de mobilitat, perquè amb el cobriment canvia tota la mobilitat de la ciutat, i decidir tot el que anirà al quilòmetre i mig per sobre de la via coberta –per sota són tres quilòmetres–. No ens podem permetre que ens passi com a Vilafranca del Penedès, que llavors sí que és una llosa de ciment. No hi ha cap ciutat europea de la nostra mida que pugui transformar un quilòmetre i mig al mig de la ciutat. Som un precedent a Europa. I no construirem per construir, sinó que ho farem servir també de laboratori per a la resta d’Europa d’innovació social i digital.
El juny passat un activista va ocupar l’edifici de l’estació, del 1854, per intentar evitar que es tirés a terra. El van desallotjar al gener i avui l’estació ja no existeix. Era insalvable?
Les obres s’han retardat sis mesos per l’estació, però la maquinària no ha marxat de la ciutat i ha continuat treballant en un altre punt. L’edifici de l’estació era insalvable des del 2010, d’inici, perquè és el pou d’atac. A més, era un edifici del segle XIX que no tenia ni fonaments. Quan es va fer una relació d’elements a recuperar –perquè no era un enderrocament a l’ús, sinó un desmantellament ordenat per poder salvar els elements que s’havia decidit que es podien salvar–, ens vam trobar que no hi havia res amb consistència. No hi havia res de pedra.Recordem que era un edifici que no era de l’Ajuntament, sinó d’Adif. Ells van fer un desmantellament ordenat i tot això ho paguen ells. El novembre del 2021 la ciutadania va votar en una consulta que no volia una rèplica de l’estació, sinó que a la nova estació hi hagués un memorial per explicar com era.
Es cobreixen les vies, però després hi passaran les del tramvia.
Sí, estem treballant amb l’Autoritat del Transport Metropolità en el traçat. El traçat tant del cobriment com del Trambaix és el mateix que el 2010, quan jo era alcaldessa, que va quedar aturat quan va entrar Artur Mas a governar Catalunya i Mariano Rajoy a governar Espanya. Si l’un no hi posava els diners, l’altre tampoc. L’Estat n’havia de posar el 50%, segons el conveni signat originalment. Actualment som l’únic cobriment que paga al cent per cent l’Estat. Com em va dir una vegada l’anterior director de Renfe, som un precedent difícil d’explicar a altres llocs. Com ho expliques a l’Hospitalet o a Montcada i Reixac? Ara estem exigint una tercera parada del tramvia perquè després pugui connectar cap a Molins de Rei. La primera, a l’estació Sant Feliu Centre; la segona, que es dirà Salut-Can Maginàs, i la tercera, que seria Sanson-Palau de Justícia. Crec que és un gran avantatge tenir una tercera parada.
L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, demanava recentment a la Generalitat 3.000 milions d’euros per allargar el metro en diferents direccions, una de les quals, fins a Esplugues. Va quedar curt?
Ja en aquella època en què estava d’alcaldessa [2010/11] es parlava de poder tenir la línia de metro per connectar Cornellà cap a les platges.
Entenc que no renuncieu que arribi el metro a Sant Feliu.
No, no. Tot el que sigui transport públic sostenible, ho he dit sempre: tot. Però en aquells moments hi va haver la discussió que Tram no perquè era molt a l’inici d’instaurar-lo i hi havia hagut alguns accidents. La gent li tenia por i entenien que el metro era el millor. Nosaltres no hi renunciem. La prioritat ara és el tramvia, perquè és el que està aprovat, és el que té l’assignació econòmica per poder-se executar i tampoc no renunciarem al projecte del Tram per un altre en què no se sap ni què es farà, sabent, a més, que els projectes triguen a fer-se realitat. Recordem que per al cobriment hi va haver un conveni des del 2006.
Quin any imagina el metro a la ciutat?
No tinc la bola màgica. M’encantaria que fessin cas a l’alcalde Collboni, però que demanés també que es resolgui poder creuar el riu. Al Baix Llobregat tenim dificultats de moure’ns per travessar-lo. Per anar a Sant Boi has d’anar primer fins a plaça d’Espanya. És una de les coses que primer s’haurien de resoldre: poder creuar el riu. També afecta la formació professional: hi ha FP que estan a la part nord de la comarca, d’altres que només es fan al delta o a Sant Boi. Està mal distribuïda i necessitem una bona mobilitat a la comarca. La prioritat és que el que tenim ara aprovat es realitzi i tenir la tercera parada de tram perquè després no siguem un tap nosaltres.
A part del tramvia, en el nou passeig que es guanyarà a sobre de la llosa del cobriment, què més hi ha d’anar?
En aquest passeig hi haurà més espai esportiu, el Palau Municipal d’Esports Juan Carlos Navarro és dels anys vuitanta i també ha de créixer. Redistribuirem l’habitatge, hi haurà zona verda i hi anirà el nou CAP Rambla, que es trasllada, i dins d’aquest CAP hi haurà un CUAP [centre d’urgències d’atenció primària], perquè els CUAP no es fan sols, han d’estar dins d’un CAP.
ERC deia que el CUAP, amb vostès al govern, estava en perill.
No està en perill res. El 2008 hi havia un conveni amb la Generalitat per a l’ampliació del CAP El pla segons el qual nosaltres pagàvem més de 3 milions d’euros i després ens ho retornaven, però ja hi tindríem un CUAP. Va entrar a governar ICV amb Convergència i van trencar el conveni i des d’aquell moment no hi ha CUAP. L’altre CAP que tenim és el Rambla, amb els especialistes, que atenen gairebé 140.000 persones, perquè ve gent de fora de Sant Feliu. L’edifici actual té mancances i vam dir de fer el nou CAP Rambla i que fos també CUAP. No hi haviacap perill: la qüestió és que havíem fet la donació de l’espai molt enganxat al Juan Carlos Navarro. A la conselleria de Salut no li semblava bé que estigués tan enganxat i que l’entrada d’urgències al CUAP estigués per sota les pistes de bàsquet. Vaig estar demanant al conseller una reunió des que vaig entrar d’alcaldessa i fins que no me la va donar no en vam poder parlar. Fins i tot vaig convidar-hi ERC i els comuns. Dels dos, van venir els comuns a escoltar-ho. Vam quedar que ho mouríem uns metres cap a l’altre costat sense canviar la cessió d’espai. I poder entrar a les urgències per baix, per un carrer que hem de fer nou.
Com està funcionant el pacte de govern amb Tots Som Sant Feliu i Veïns per Sant Feliu?
Bé, tranquil, perquè la intenció no és política sinó municipalista. Qui vulgui fer alta política, que se’n vagi al Parlament o al Congrés, però aquí hem de decidir habitatge social assequible. L’anterior equip de govern només en va acabar, no en va projectar cap més, no va fer cap edifici nou.
Tots Som Sant Feliu és Junts. Suposo que per això ERC diu que el PSC, amb aquest govern, s’ha dretanitzat.
I per què ERC no ho va dir quan va fer el pacte amb ells? [Riu] El 2019 vam guanyar les eleccions i vaig voler revalidar el pacte amb els comuns, que era el nostre soci de govern del 2015 al 2019. No van voler. Sense Junts, ERC i els comuns no haurien pogut tenir l’alcaldia. Amb Tots Som Sant Feliu, antiga Convergència, anem tots a l’una pel que fa a l’habitatge, la mobilitat, la lluita pel benestar de la ciutadania i la justícia social.
Com es viu la sequera a Sant Feliu?
Ho vivim com a tota l’àrea metropolitana. Al desembre gastàvem 162 litres per persona i dia comptant-hi empreses i ara estem en 145. Al desembre, dels quatre pous de reserva que tenim, ens obligaven a tirar l’aigua al riu de dos, i ho continuem fent, perquè hi hagi aigua al riu i perquè la depuradora de Sant Joan Despí pugui fer aigua regenerada. Ara ens han dit que hem de donar aigua de la nostra depuradora a la part dreta del riu per al cultiu. És a dir, no estem malament. Donem aigua perquè hi hagi reg al parc agrari a Sant Vicenç dels Horts. Gràcies a la sequera del 2008 es va fer la inversió del Prat. Nosaltres anem al Prat cada dia a recollir una cuba d’aigua per netejar el terra i els contenidors. Això ha fet que estalviem un 60% d’aigua de boca. No estem malament, però tenint una depuradora com tenim, exigim una inversió perquè nosaltres també puguem fer aigua regenerada i que la puguem tenir connectada. Això faria que no ens haguéssim de desplaçar cada dia al Prat. El projecte ja està fet, però cal començar-lo.
En la Festa de Tardor hi va haver aldarulls. Tem que es puguin repetir?
Després de Molins de Rei anàvem nosaltres, i no en un cap de setmana normal, sinó de cinc dies, quatre nits. Vaig demanar al conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, que portés les dotacions necessàries. Van venir la Brimo, els ARRO i els drons que vaig demanar. Vam estar treballant conjuntament per evitar que hi hagués conflictes. L’únic que hi va haver va ser el trencament dels vidres d’una botiga, però el dron va funcionar i els van enganxar. Cap on anem? Després d’aquí, en altres festes que hi ha hagut també s’han registrat aldarulls. Hem de treballar després de la pandèmia sobre què s’entén per anar de festa. Anys enrere es pagava per anar a un concert, vam democratitzar els concerts perquè tothom hi pogués anar sense pagar, i al final haurem d’acabar tenint envelats per una banda i concerts en llocs tancats fent pagar entrada per l’altra, no per una qüestió econòmica, sinó per controlar les persones que hi accedeixen.
I l’escola d’hostaleria, que perilla?
No. Els únics que hem portat sempre l’ampliació de l’escola d’hostaleria som el PSC, des del 2011, però el que no farem és pagar 2,3 milions d’euros (1.150.000 que ens pertanyen del pla de sostenibilitat ambiental de l’Àrea Metropolitana i 1.150.000 de les arques de l’Ajuntament). No. Quan es fa una escola d’hostaleria o un institut, la conselleria és sempre qui ho paga. Aquí se’ls feia un favor enorme: terreny i edificació ja estan fets, feu només la part de dins. Ja vaig dir a la consellera d’Educació, Anna Simó: escola d’hostaleria, sí; posar-hi diners, no. Ha de ser un tema seu. Si veu que en aquest espai ha de posar més diners que en un altre espai, tenim un altre terreny. No perilla si la conselleria hi posa els seus diners. [No consta al projecte de pressupost de la Generalitat per al 2024.]
I què passa amb la moneda local?
El mateix. Si mires el programa municipal del PSC, la moneda local soc jo. ERC no ho portava. El que hem fet aquest Nadal ha estat un èxit, però jo sempre he anat en contra de començar la casa per la teulada. D’això ens en va ensenyar molt Santa Coloma de Gramenet. Perquè la gent ho entengui, cal començar a treballar amb les escoles, les associacions i l’àrea de comerç. Com que hi va haver uns diners d’Europa, l’anterior govern va voler aprofitar-los per crear la moneda local i el Nadal anterior hi havia un trenet amb una capgrossa; això no és moneda local. Moneda local és explicar-ho, treballar-ho amb el comerç perquè es descarregui l’aplicació i que les entitats demanin una part de la seva subvenció en moneda local, o que els funcionaris puguin demanar una part del sou en moneda local. Però això trigarà el seu temps, no és d’un dia per l’altre perquè tens uns diners d’Europa. És un treball estructural.
El perfil
La primera alcaldessa toca totes les tecles
Si tenim jazz a Barcelona i va venir Louis Armstrong o Lionel Hampton és per Alfredo Papo Papo, remarca l’alcaldessa de Sant Feliu, que li va dedicar la seva tesi doctoral. Lourdes Borrell és pianista, va estudiar música al Liceu. Nascuda a Mataró el 1961, als divuit anys es va traslladar a Esplugues i el 1989 ja la trobem vivint a Sant Feliu. Va crear i dirigir una escola de música i arts i la van anar a buscar per incorporar-la a la llista del PSC el 2007. “No formava part de cap partit, m’ho vaig pensar molt perquè venim d’una família de refugiats a França”, recorda. No sabia ni en quin número de la llista aniria. La van posar de 7 i aquell mateix mandat va acabar d’alcaldessa perquè així ho va voler tot el grup municipal, la primera alcaldessa de la ciutat (desembre 2010-juny 2011): “Vaig ser alcaldessa sense ser afiliada, m’hi vaig afiliar després, quan vaig passar a l’oposició.” Hi va estar de 2011 a 2015, quan va pactar amb ICV. El 2019 va ser la primera dona a guanyar les eleccions, però un pacte d’ERC i els comuns li va impedir governar. Fins l’any passat, que va tornar a guanyar i va arribar a un acord amb Tots Som Sant Feliu i Veïns per Sant Feliu. Ha tocat totes les tecles: ha passat per totes les responsabilitats de govern, però se li il·luminen els ulls quan parla de Cultura. Se la veu especialment orgullosa de la presència a la ciutat de l’escultor Jaume Plensa, que hi té el taller des de fa 32 anys: “Totes les escultures que hi ha al món, des de Chicago, el Japó i Alemanya, es fan aquí. I tenim un Plensa a la plaça de la Vila.” El cor dels arbres són tres escultures que abracen tres dels arbres de la plaça amb els noms de grans compositors musicals pel cos. Ni fet expressament.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
