Política

Estats Units

L’art d’endarrerir judicis de Trump

El judici penal pel suborn pagat a una actriu porno el 2016 és l’últim procés ajornat a l’expresident

Guanyar temps és bàsic per als interessos del líder conservador per a les eleccions del novembre

Si el republicà torna al poder, pot ordenar al Departament de Justícia que abandoni els casos federals

Un procés judicial posterior als comicis faria molt de mal a la imatge exterior dels Estats Units

Els tribunals i la justícia dels Estats Units s’han convertit en l’escenari central de la política nord-americana a causa dels casos legals que envolten l’expresident Donald Trump. Els endarreriments i les maniobres legals han estat una constant en els processos judicials que afronta, que van des de Nova York fins a Washington, passant per Geòrgia i Florida, i mantenen el país en un estat d’expectació sobre el futur judicial de Trump i el seu impacte en la cursa cap a la Casa Blanca.

L’últim cas endarrerit és un dels més mediàtics: el judici penal pel suborn pagat a una actriu porno el 2016 començarà, com a mínim, a mitjan abril, en comptes del 25 de març com estava previst. Els advocats de l’expresident i candidat republicà a la reelecció al novembre van argumentar que la divulgació tardana de proves els perjudicava en la preparació de la defensa, i se’n van sortir.

La decisió del jutge Juan Manuel Merchan d’endarrerir el que serà el primer judici penal de la història contra un expresident dels Estats Units suposa una altra victòria per al candidat conservador, la línia de defensa del qual s’ha basat a alentir procedimentalment tots els processos que afronta. En total, són quatre casos penals –aquest de Nova York, més d’altres a Washington, Geòrgia i Florida– i un parell de civils, pels quals ha estat condemnat a multes milionàries. Guanyar temps és bàsic per als seus interessos polítics, d’acord amb fonts del Partit Republicà, a mesura que s’apropen les eleccions del pròxim 5 de novembre, en què es tornarà a enfrontar amb el demòcrata Joe Biden, actual president.

Efecte contraproduent

En aquest sentit, una font del Comitè Nacional Democràtic (DNC, en les sigles en anglès), que prefereix no revelar la seva identitat, va explicar en declaracions a El Punt Avui que aquestes tàctiques “tindran un efecte negatiu per a Trump”, ja que, segons el seu parer, “demostra que no és una persona que ataqui les situacions frontalment”. “És com un adolescent rebel: no fa bé les coses, no ho admet, i, a sobre, no vol fer-se’n càrrec”, va relatar.

D’altra banda, el cas de Washington, que implica acusacions de conspiració per revertir les eleccions del 2020, ha vist com la seva data de judici, inicialment programada per al 4 de març, s’ha posposat indefinidament a causa d’una apel·lació de Trump sobre la seva suposada immunitat presidencial. Aquesta decisió ha generat incerteses entre els experts sobre la possibilitat que el judici es porti a terme abans de les pròximes eleccions presidencials. En una entrevista amb el diari nacional USA Today, el congressista demòcrata Daniel Goldman, antic fiscal federal, va dir que si el Tribunal Suprem “decideix de manera decisiva sobre la qüestió de la immunitat, encara hi ha temps per tenir un judici abans del novembre”. “No podria entendre si es decantessin a favor de Trump”, hi va afegir el liberal.

A Florida, un altre cas que implica la retenció il·legal de documents classificats ha vist com la seva data de judici, programada per al 20 de maig, és incerta a causa de diverses impugnacions i disputes probatòries. La jutgessa a càrrec del cas encara no ha indicat quan fixarà una nova data de judici i tampoc s’espera que ho faci aviat.

La complexitat i les interconnexions entre aquests casos fan que l’avenir judicial de Trump sigui confús, amb els seus advocats buscant ajornaments i utilitzant aquests endarreriments com a estratègia per justificar la seva absència de la vida pública. “Volem endarreriments”, va proclamar Trump, com aquell qui res, mentre es dirigia a una audiència el 15 de febrer en el cas dels suborns a Stormy Daniels. Segons els cercles del partit conservador, com més es posposin els judicis de Trump, més argumentarà el candidat que és una situació “poc pràctica i injusta”, en lloc de deixar-lo fer campanya com qualsevol altre aspirant.

Però també hi ha avantatges tangibles: si Trump es converteix en president, podria ordenar al Departament de Justícia que abandoni els casos federals i, fins i tot, perdonar-se a si mateix. No podria fer-ho en els casos dels suborns o el de Geòrgia perquè impliquen càrrecs estatals, ja que els indults presidencials només s’apliquen als delictes federals.

Tot i això, aquest embolic també podria jugar en contra de Trump, perquè un judici posterior als comicis podria tenir un impacte negatiu en la seva credibilitat política i pública. Això podria fer molt mal a la imatge exterior dels Estats Units de cara al món, i algunes enquestes indiquen que els votants indecisos prefereixen que els judicis es resolguin durant la campanya per tenir tota la informació.

A mesura que els casos continuen estancant-se als tribunals, la incertesa sobre el futur judicial de Trump i el seu impacte en la política nord-americana segueix creixent. Amb la data d’eleccions presidencials cada cop més a prop, els tribunals es converteixen en l’arena decisiva on es decidirà el futur polític de l’expresident: el seu desenllaç podria tenir repercussions importants en l’avenir de l’expresident i en el panorama polític dels Estats Units.

4
casos
penals afronta Trump a Nova York, Washington, Geòrgia i Florida, i un parell de civils, pels quals ha estat condemnat a multes milionàries.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Dolors Feliu i Torrent
Presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana

“El resultat de la consulta és un «no de moment» a la llista cívica”

BANYOLES

El dilema de l’ANC

Banyoles

Un anunci inesperat i una decisió incerta

Banyoles

Força, empatia, lideratge, defensa...

Barcelona
CRÒNICA

Les primeres hòsties de la Laia Estrada

política

El PSC s’enlaira i l’independentisme suma en el CEO

barcelona
anàlisi

Reflexió de Sánchez i vot compromès

Historiador
anàlisi

L’heroi de tragèdia ens escriu una carta

Professora emèrita de la Universitat Autònoma de Barcelona
Carlos Carrizosa
Candidat de Ciutadans

“Puigdemont ens ha tractat com ciutadans de segona”

Barcelona