Política

País Basc

L’hegemonia del PNB trontolla

Les enquestes pronostiquen un frec a frec entre els nacionalistes i Bildu per la primera posició

Els analistes preveuen la reedició del pacte entre el partit de Pradales i els socialistes al govern de Vitòria

Els acords a Euskadi estan molt condicionats per les aliances de les principals formacions a Madrid

La tendència de vot dels darrers anys fa pensar en una alternança política a favor de Bildu tard o d’hora L’exemple dels processos de Catalunya i Escòcia ha provocat frustració en l’independentisme basc

Hi ha una dita que defineix el futbol com un esport en què juguen onze contra onze i sempre guanya Alemanya. Els bascos n’han encunyat una altra, per parlar de política, que diu que les eleccions són una competició que es fa cada quatre anys i que sempre guanya el PNB.

Això ha estat més o menys així des de les primeres eleccions democràtiques després de la mort de Franco, i l’hegemonia del Partit Nacionalista Basc al poder només ha estat interrompuda entre el 2009 i el 2012, quan la llei de partits va deixar fora de la cursa electoral els candidats de l’esquerra independentista i el candidat socialista Patxi López es va convertir en lehendakari amb el suport del Partit Popular.

Aquest cop, però, per primera vegada, la victòria dels nacionalistes està en perill. L’última enquesta del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) situa EH Bildu com la força més votada tant en vot directe com després de la cuina del sondeig. Segons aquesta enquesta, feta ja en campanya electoral, els abertzales obtindrien entre un 34,2% i un 35,1% dels vots, una mica pel damunt del PNB, que aconseguiria entre el 32,6% i el 33,5% de les paperetes, un percentatge lleugerament inferior al 36% que li atorgaven els estudis demoscòpics deu dies enrere. El partit d’Imanol Pradales va obtenir en les eleccions del 2020 un 39% dels vots i 31 escons, mentre que el de Pello Otxandiano va recollir el 28% dels sufragis i 21 escons.

El tercer partit en discòrdia i el que, previsiblement, tindrà la clau per fer lehendakari Pradales o Otxandiano és el Partit Socialista d’Euskadi-Euskadiko Ezkerra (PSE-EE), que, segons el CIS, obtindria entre el 13,3% i el 14,1% dels vots. El PP tindria entre el 6,7% i el 7% del suport popular i tant Elkarrekin Podem Aliança Verda com Sumar podrien superar el 3% mínim que cal obtenir en alguna de les tres circumscripcions per entrar al Parlament, però no és gens clar que hi arribin. Una cosa semblant passa amb Vox, que necessita arribar al 2% dels sufragis a Àlaba per mantenir la representació parlamentària a Euskadi.

El sondeig del CIS detecta també que hi ha una bossa molt important d’electors indecisos (un 30%) que poden fer decantar la balança cap a un costat o cap a un altre. “Queda molta campanya encara, i cal tenir en compte que cada vegada hi ha més gent indecisa que decidirà el seu vot en l’últim moment”, alerta la directora del diari en basc Berria, Amagoia Mojika, a El Punt Avui.

Mojika coincideix a assenyalar com a escenari més probable després dels comicis que es mantingui un govern de coalició entre el PNB i el PSE-EE. “De totes maneres –remarca Mojika–, el que és interessant en aquestes eleccions és que per primera vegada es parla de la possibilitat que guanyi EH Bildu, almenys en escons. En vots és més difícil.” Aquesta possibilitat ha introduït la “incertesa, per primera vegada, en les files dels jeltzales, i això és una novetat”.

Els nacionalistes juguen amb un element d’incertesa extra: el fet de presentar-se a les eleccions amb un candidat nou, força desconegut entre els electors. EH Bildu està en una situació semblant perquè el seu candidat, Pello Otxandiano, també és nou i no té, ni de bon tros, el carisma d’Arnaldo Otegi. En el seu cas, però, el canvi de cap de llista és coherent amb l’estratègia de la formació abertzale de transmetre aires de canvi i d’arribar a nous votants que encara tenen moltes reticències a donar suport als hereus d’Herri Batasuna.

“Encara que no guanyi EH Bildu, és clar que hi ha una tendència a l’alça des de fa temps, no és un fenomen aïllat, i això afebleix la posició de PNB”, assenyala Mojika.

Al marge de quins siguin finalment els resultats, les eleccions de diumenge vinent són un símptoma molt clar del declivi del PNB com la gran força hegemònica de la política basca. Alguns analistes han comparat la condició de la formació nacionalista basca amb el PP de Galícia pel seu fort arrelament i la seva presència en totes les capes de la societat del seu país, salvant, és clar, les diferències ideològiques i d’idiosincràsia dels dos partits.

“El PNB va, a poc a poc, perdent força”, remarca Amagoia Mojika. “Fa quatre dècades que governa, excepte el govern de Patxi López amb la llei de partits en vigor, i condicionant altres majories al Parlament basc. No seria sa per a la democràcia que es perpetués en el poder”, assenyala la directora de Berria, que com han destacat altres actors de la societat basca creu que seria bo que a Ajuria Enea hi entrés aire nou.

Temps de canvi

“Són nous temps en la política basca i vivim en una societat molt canviant, amb molts problemes i reptes. Crec que la política també necessita reinventar-se i facilitar l’entesa entre diferents, buscar altres pactes, crear nous espais i acords per afrontar el món actual.” Aquests canvis és possible que no es produeixin durant la pròxima legislatura, però “és qüestió de temps” que arribin, diu Mojika.

La tendència de vot actual fa pensar que el canvi polític al País Basc estarà protagonitzat, en un moment o altre, per Bildu, que està cridat a liderar l’alternança política al país. Perquè això passi, la formació d’Arnaldo Otegi ha hagut de fer un llarg camí en la seva estratègia política, que l’ha dut, entre altres coses, a ser un dels principals aliats del govern de Pedro Sánchez al Congrés dels Diputats espanyol.

Com s’explica aquest gir pragmàtic de Bildu? Per la directora de Berria, la clau és dur a terme una estratègia en què se sentin inclosos el màxim nombre de bascos per aconseguir tenir possibilitats d’arribar al govern. Allò d’“eixamplar la base” que defensa Esquerra Republicana de Catalunya, però amb la diferència que a la formació abertzale no sembla que aquest camí la penalitzi com sí que passa amb la formació d’Oriol Junqueras.

“Perquè hi hagi canvis en la societat cal articular noves majories sociopolítiques; el canvi ha de ser transversal, amb aliances obertes, i si no s’aconsegueixen aquestes majories difícilment es poden fer canvis en la societat”, explica Mojika. La directora del rotatiu basc recorda que “la coalició abertzale fa temps que treballa per aplegar forces a l’entorn del sobiranisme i progressisme, els seus dos principals eixos”. La formació independentista basca ho fa “sense presses però treballant en noves maneres d’acostar-se a la ciutadania i buscant maneres perquè els partits polítics dialoguin al voltant d’aquests eixos”, hi afegeix.

Tot i els esforços de canvi de Bildu, la inèrcia de la història juga en contra seu a l’hora de forjar pactes amb els altres partits. Si bé a Madrid el PSOE no té cap problema a rebre el suport parlamentari dels abertzales i tenir cura que aquest suport es mantingui, per als socialistes encara seria molt difícil de vendre davant dels seus una aliança política més estreta amb la formació d’Otegi. De fet, un dels arguments més o menys explícits del líder socialista basc Eneko Andueza en aquesta campanya és evitar que Bildu pugui governar. Per això es dona per fet que els socialistes repetiran l’aliança amb el PNB per poc que els números quadrin.

Qui més explota la por d’un eventual govern amb Bildu al capdavant, però, és el PP, que en la línia del que fa la direcció del partit a Madrid no s’està de vincular la formació abertzale amb ETA i d’acusar el partit de Pedro Sánchez de còmplice del partit del grup armat, ara ja dissolt, en la política espanyola i soci dels independentistes catalans i bascos.

Al País Basc, però, no sembla que la independència sigui la prioritat de la majoria dels ciutadans a hores d’ara. Mojika no creu que els “suposats privilegis econòmics” del concert basc siguin el que desincentiva el moviment independentista. “L’independentisme ha tingut alts i baixos, i necessita més força, si és que cal caminar cap a aquest objectiu. Avui dia a la gent la preocupa la sanitat, l’habitatge, la feina, la precarietat i la cura, entre altres coses”, diu la directora de Berria, que observa: “Arran del procés d’Escòcia i Catalunya, aquí també va haver-hi un efecte dòmino i il·lusió per obrir un procés independentista, però la majoria de la societat no estava en aquesta tessitura i, a més, el que va passar en tots dos països va ser frustrant per a la gent.”

30
per cent
d’indecisos hi ha aproximadament per a les eleccions basques de diumenge vinent.
imanol pradales Pnb

Un vogador

Dolors Bellés

L’Euzkadi Buru Batzar (EBB) del PNB ha fiat el seu futur a Imanol Pradales Gil (Santurtzi, Biscaia), el seu candidat a lehendakari. Tot i el seu perfil de gestor, es presenta com un vogador i no només pels seus vint anys competint en una trainera, sinó perquè en el terreny polític té el desafiament d’aconseguir mantenir la confiança de la ciutadania en el seu partit i retenir la Lehendekaritza en una cursa molt renyida amb EH Bildu. L’actual diputat foral del Departament d’Infraestructures i Desenvolupament Territorial de la Diputació de Biscaia farà 49 anys el pròxim 21 d’abril, just el dia de les eleccions. Doctor en ciències polítiques i sociologia per la Universitat de Deusto, prové d’una família de jeltzales. Explica que els seus avis paterns i els seus besavis materns van arribar des de Burgos a principis del segle XX “buscant un futur millor”. El seu pare i la seva mare es van conèixer als anys setanta i es van afiliar al PNB. La família es va instal·lar en un barri obrer, i el seu pare i un parell de socis van obrir un petit taller de peces de foneria. Ell és el gran de quatre germans. La crisi dels vuitanta els va colpejar amb força. El pare va perdre el taller i es va quedar a l’atur. Tot i que els seus pares eren castellanoparlants, van matricular els fills en una ikastola, on va tenir de professor Iñigo Urkullu. El 2011 va començar la seva trajectòria a la Diputació Foral de Biscaia com a diputat de Promoció Econòmica, i des del 2015 és diputat d’Infraestructures i Desenvolupament Territorial.

Pello otxandiano eh bildu

L’arquitecte

Dolors Bellés

Pello Otxandiano Kanpo (Otxandio, Biscaia) és l’aposta de l’esquerra independentista per aquests comicis. Aquest doctor en enginyeria de telecomunicacions i aficionat a la música, de 40 anys, ha estat definit com “l’ideòleg” d’EH Bildu pel seu paper com a director de programa de la coalició. S’ha mantingut sempre apartat de l’esfera pública, excepte durant l’època que va ser regidor del seu poble natal. Abans d’assumir l’àrea de programes d’EH Bildu, va ser membre de la direcció de Sortu, des de la seva refundació, el 2016. Otxandiano va créixer en una família marcada pel bombardeig de la Legió Còndor sobre el seu poble, el 22 de juliol del 1936, en què van morir el seu besavi i dos germans de l’àvia materna. A la sala d’estar de casa de la seva àvia hi havia la imatge del lehendakari Agirre. La família d’Otxandiano també està molt vinculada a l’impuls de l’eusquera. El seu oncle matern va treballar en l’organització de la primera Korrika, la cursa reivindicativa que es fa corrent per relleus per tot el territori de llengua basca. El 2011, quan va néixer Bildu, Otxandiano va ser elegit regidor del seu poble natal, alhora que va acabar els estudis d’enginyeria. El 2012 va presentar la tesi doctoral, fruit de quatre anys d’investigació a la Universitat de Mondragon (Guipúscoa) i un a la Chalmers University of Technology de la ciutat sueca de Göteborg. Acabats els estudis va fer un parèntesi en la seva cursa professional i es va incorporar a feines de direcció a l’esquerra abertzale.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

GUERRA A EUROPA

Onze morts i desenes de ferits en nous atacs russos al nord-est d’Ucraïna

BARCELONA
ESTAT ESPANYOL

Albares exigeix a Milei que retiri l’acusació de “corrupta” a la dona de Sánchez

BARCELONA
política

El vot exterior del 12-M no aixeca el cap

barcelona
política

Els comuns demanen “flexibilitat” per a un acord però no afluixen en el Hard-Rock

barcelona
ESTAT ESPANYOL

Dirigents ultres d’Europa i Amèrica segellen la seva “germandat” a Madrid

BARCELONA

L'helicòpter del president de l'Iran s'estavella en una zona muntanyosa

BARCELONA
PACÍFIC

Arriben a Nova Caledònia els gendarmes enviats per frenar la revolta canac

BARCELONA
AFGANISTAN

Estat Islàmic reivindica l'atac en què van morir els turistes catalans

BARCELONA
CAUCAS

El govern de Geòrgia s’obre a modificar la polèmica ‘llei russa’

BARCELONA