La CUP proposa ampliar el parc d'habitatge públic per ajudar els joves a emancipar-se

La CUP ha presentat aquest matí les seves mesures destinades a “fer possible que els joves s’independitzin i es guanyin bé la vida a les comarques gironines”. Guillem Surroca, vuitè a la llista de la formació independentista a Girona i actual alcalde a Cervià de Ter, ha situat les principals dificultats del jovent en la dificultat per accedir a l’habitatge i tenir uns ingressos suficients per possibilitar-ho. “Sigui per falta d’oferta, per uns lloguers desorbitats o per una sous molt baixos, és cada vegada més difícil que els joves ens independitzem i ens puguem guanyar bé la vida”, ha defensat Surroca, remarcant que “segons l’Observatori d’Emancipació del Consell de la Joventut d’Espanya, els joves catalans hem de destinar més del 100% del salari net per pagar un lloguer sencer, i això és una absurditat; compartir pis pot estar bé, però hauria de ser una opció i no una necessitat”.

En resposta a aquest problema, la CUP ha presentat un seguit de mesures en l’àmbit de l’habitatge i el treball “per garantir el dret a una llar i el dret a un lloc de treball digne”.

Montserrat Vinyets, número dos a la llista de la CUP a Girona ha exposat el “Pla Idependitza’t”, la proposta cupaire per a la mobilització d’habitatge buits a través de la compra pública que asseguri “una oferta pública robusta i assequible i retorni desenes de milers d’habitatges a l’ús que ha de tenir: que hi visquin persones”. La candidata cupaire ha etzibat que “és un contrasentit que la proposta actual sigui fomentar la promoció privada de nous habitatges quan al país hi ha habitatges buits en quantitat suficient per garantir el dret a l’habitatge a tots els catalans, i si hi sumem pisos actualment destinats al turisme aquest nombre encara és més gros”.

Si bé l’expansió del parc públic d’habitatge és l’aposta a mitjà plaç, Vinyets també ha exposat polítiques complementàries que prendrien efecte més d’hora, “començant per reforçar els mecanismes sancionadors i les inspeccions a pisos buits de grans tenidors però que podrien ser mobilitzats a curt plaç, si hi ha voluntat política”.

Vinyets ha afegit que “garantint el dret a l’habitatge només resolem una part del problema, hem de fer un gir de 180 graus en política econòmica i començar a prioritzar el sector industrial i els serveis d’alt valor afegit, que generen feines qualificades i ben remunerades per a què el nostre jovent no es vegi abocat a la precarietat, sense oblidar que s’han de fer complir els drets laborals amb les inspeccions pertinents i amb independència del sector”.