Política

infraestructures

Pistes independents: la clau

El debat sobre l’ampliació de l’aeroport del Prat es manté amb intensitat variable des que l’Estat va retirar la inversió el 2021

Els candidats del Baix Llobregat presents en les llistes del 12-M recorden la necessitat de preservar el dret al descans del veïnat

L’estiu del 2021, l’aeroport del Prat va ser protagonista de l’agenda informativa. El Document d’Ordenació i Regulació Aeroportuària (DORA) 2022-2026 recollia l’ampliació de la tercera pista, la més curta de les que transcorren paral·leles al mar. Aquesta pista, que es va obrir al trànsit aeri el 2004, està tan encaixonada entre dues reserves naturals que allargar-la 500 metres cap a l’est afectaria la llacuna de la Ricarda. El DORA havia de ser aprovat a finals de setembre i, poques setmanes abans que això passés, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va exigir a Aena que rectifiqués el pla per evitar malmetre l’espai protegit de la Ricarda, tot i haver acordat a l’agost amb l’Estat l’ampliació. La reacció del govern estatal va ser fulminant: va decidir suspendre la inversió de 1.700 milions d’euros al Prat i eliminar l’ampliació del pla quinquennal. La llavors ministra de Transports i exalcaldessa de Gavà, la socialista Raquel Sánchez, exigia un suport “sense fissures” de la Generalitat per fer la inversió milionària amb l’objectiu de convertir el Prat en un hub intercontinental. El govern, format llavors per Junts i ERC, va acusar l’Estat de deslleialtat per no haver complert l’acord.

Han passat tres anys i l’ampliació de l’aeroport no ha sortit mai de l’agenda política. Amb més o menys intensitat, ha estat present en negociacions polítiques, com la dels pressupostos, i en tota mena de debats. En bona part perquè els sectors més proclius a l’ampliació, com l’empresarial, han insistit en la necessitat d’ampliar l’aeroport per facilitar l’augment de vols transoceànics que permetin la connexió amb Àsia i la costa oest d’Amèrica.

Actualment, l’aeroport opera amb pistes segregades: cada pista compleix una funció. La més curta serveix majoritàriament perquè les aeronaus s’enlairin, ja que de seguida poden virar cap al mar i eviten sobrevolar a baixa altura els barris marítims de Gavà i Castelldefels. La pista llarga s’usa per als aterratges, venint des de la Zona Franca. Aquesta configuració es va adoptar el 2006, després de veure que el dispositiu inicial, el que es va posar en marxa el 2004 amb la inauguració de la tercera pista, va resultar letal per a la vida quotidiana de Gavà Mar i dels tres barris costaners de Castelldefels. L’aeroport operava llavors amb pistes independents: la llarga i la curta s’usaven indistintament per als aterratges i els enlairaments, fet que no permetia el gir al mar i motivava vols molt baixos sobre els habitatges. Els veïns denunciaven sorolls que arribaven als 85 decibels i que feien impossibles coses tan habituals com mantenir una conversa telefònica o veure la televisió. Les protestes van ser contundents per part de les associacions veïnals de Gavà Mar i de la platja de Castelldefels, a les quals es van afegir els dos ajuntaments.

La tranquil·litat va arribar amb la configuració de pistes segregades, tot i que les condicions meteorològiques no sempre permeten el gir al mar i l’aterratge per la Zona Franca. Per aquest motiu, a Gavà i a Castelldefels es posen en peu de guerra quan senten a parlar de pistes independents. Que és el que ha passat aquest mateix abril amb l’última proposta per intentar ampliar la capacitat de l’aeroport sense tocar la llacuna de la Ricarda. El govern de la Generalitat –és a dir, ERC– ha plantejat, i aprovat, una proposta per ampliar les connexions internacionals que implica que l’aeroport operi amb pistes independents els mesos de juliol i agost entre les deu del matí i les dues de la tarda, quan, segons el govern, hi ha més demanda de vols de llarg radi i “condicions atmosfèriques més adverses” –un dels problemes adduïts ha estat que els avions més pesants, aquells que fan els vols més llargs, no es poden enlairar per la tercera pista a causa de la seva longitud–. Una “modernització” de l’aeroport, segons els republicans, que anirà de bracet amb l’increment de l’activitat a Reus i Girona i que “minimitzarà l’impacte sobre l’entorn” del Prat. I, conscient de l’impacte sonor sobre l’entorn, el govern proposa que Aena insonoritzi els habitatges que han de suportar sorolls per sobre dels 55 decibels. I, fins i tot, que els compri. Una proposta que ha rebut els epítets més variats: “despropòsit” i “surrealista” per a l’alcaldessa de Gavà, Gemma Badia; “deslleial cap al territori”, segons el seu homòleg a Castelldefels, Manu Reyes, i “un model que serviria per atreure més turistes i no pas més negoci”, segons l’alcalde del Prat, Lluís Mijoler.

Aquesta, però, no ha estat l’única proposta que s’ha posat sobre la taula els darrers tres anys. La patronal Foment del Treball ha plantejat l’allargament de la tercera pista per sobre de la Ricarda amb una passarel·la amb pilones per sobre de l’espai protegit. També ha aparegut un projecte, impulsat, entre d’altres, per l’enginyer Joaquim Coello, per construir una pista de 3.500 metres –la mateixa longitud que la pista llarga– sobre el mar i a 1.500 metres de la costa, amb l’objectiu d’incrementar els vols de llarga distància sense l’impacte acústic als barris marítims.

Es dona la circumstància que alguns d’aquests alcaldes van a les candidatures de les eleccions del 12-M en llocs destacats. És el cas de Reyes, número 2 del PP, i de Mijoler, també número 2 de Comuns Sumar. Els comuns han estat des del principi alineats amb l’oposició a l’ampliació de l’aeroport. En el mateix web del partit es destaca que “Mijoler ha liderat la posició unànime de la ciutat contra l’ampliació de l’aeroport i en defensa del territori”. Destaca el fet que Mijoler no apareixia en la llista que el partit va presentar a les eleccions al Parlament el 2021.

Pel que fa als populars, en la seva proposta electoral afirmen que treballaran “per recuperar la connectivitat de l’aeroport del Prat”, tot i que l’alcalde de Castelldefels fa una aferrissada defensa del dret al descans dels veïns: es nega a la configuració de pistes independents perquè considera que aquesta opció “sacrificarà la salut de les persones” per l’impacte acústic que representarà. Una altra veïna de Castelldefels que es presenta a les eleccions al Parlament, en aquest cas en el número 4 de la llista dels socialistes, és Esther Niubó, actual portaveu del PSC a l’Ajuntament. Tal com fa el seu partit, Niubó defensa la necessitat de fer del Prat un hub internacional per guanyar competitivitat. En una entrevista a aquest diari el gener passat, matisava que l’ampliació de la capacitat de l’aeroport “no es pot fer en detriment del benestar de la ciutadania. No podem acceptar sobrevols que generin angoixa”.

A favor i en contra
A finals de febrer, el Parlament va aprovar instar el govern perquè l’aeroport guanyi capacitat amb connexions internacionals tenint en compte la preservació del medi i revisant, si cal, l’actual model de pistes. En el posterior debat, tant la CUP com els comuns van expressar l’oposició a l’ampliació, mentre que la resta de partits es van mostrar favorables a fer del Prat un ‘hub’ internacional, tot i que ERC va matisar que “no pas a qualsevol preu”. Divendres passat, el candidat Carles Puigdemont va afirmar que la infraestructura “no té les condicions per ser l’aeroport que Catalunya necessita”, i va delimitar la solució a “un debat tècnic”.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

economia

Mas Guix estudia defensar el finançament singular al Consell de Política Fiscal

barcelona
política

Activat el mecanisme per poder fer una investidura a l’agost

barcelona
política

Els socialistes ofereixen al PP balear els seus vots per fer fora Vox de la presidència del Parlament

barcelona
guerra a gaza

El Suprem israelià dicta la fi de l’exempció militar dels ultraortodoxos

barcelona
Política

Batlle defensa el dispositiu per a la revetlla de Sant Joan

Barcelona
guerra a gaza

Israel mata almenys deu familiars del líder polític de Hamàs

barcelona
regne unit

Julian Assange, en llibertat sota fiança després d’haver arribat a un acord amb els EUA

barcelona
Estat francès

Bondy, perifèria parisenca mestissa

Bondy (França)
Cristina Ribas
Cap de l’oposició a l’Ajuntament de Sant Gregori (ERC)

“Allarguem la mà a l’equip de govern per donar vida al poble”

Sant Gregori