amèrica del nord
Mèxic arriba a les urnes després d’una violenta campanya amb 34 candidats assassinats
Els mexicans es preparen per elegir, aquest diumenge, per primera vegada a una dona per ocupar la presidència del país
Les eleccions més grans celebrades mai a Mèxic, amb 97 milions de persones cridades aquest diumenge a les urnes per escollir més de 20.000 càrrecs públics i en les quals hi ha previst l’elecció de la primera dona com a presidenta del país, també passaran a la història com les més violentes. Almenys trenta-quatre candidats assassinats i més de 200 homicidis polítics, segons han estat comptabilitzats, mentre l’oposició denuncia que el crim organitzat posa en risc els vots de gairebé un 30% del territori.
Les xifres de la violència
Les xifres d’assassinats de polítics registrades per grups i firmes independents contrasten amb les del govern de Mèxic: 31 homicidis registrats en un informe de Data Cívica, 34 comptabilitzats per la Consultora Integralia i 38, segons DataInt, en un informe publicat per la firma el 21 de maig i recollit per la CNN. Un informe al qual caldria sumar l’assassinat de l’aspirant a l’alcaldia de Coyuca de Benítez, a l’estat de Guerrero, José Alfredo Cabrera, mort a trets dimecres passat, durant l’acte de final de campanya. I també la mort, aquest divendres, de Jorge Hurta Cabrera, candidat a regidor a Izúcar de Matamoros, a l’estat de Puebla, en un atac prop de casa seva. Així, el procés electoral 2023-2024 s’ha convertit en el més violent de la història moderna de Mèxic, segons aquestes organitzacions no governamentals.
El paper del crim organitzat
A Mèxic, explica Armando Vargas de la Consultora Integralia i professor de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic en declaracions al diari local Página/12, el crim organitzat intervé en la política. Controla el territori en les seves activitats quotidianes, en la implementació de les polítiques públiques locals, estableix preus a productes de consum bàsic i també regula les activitats socials: les mares que busquen als seus fills desapareguts han de demanar-los permís als criminals per buscar-los, va explicar Vargas en el fòrum Més enllà de les urnes: explorant la violència en el procés electoral de Mèxic 2024 organitzat el 24 de maig passat i recollit per Página/12.
Una dona per agafar el relleu a López Obrador
Després d’una campanya marcada per la violència, els mexicans tenen aquest diumenge hora amb les urnes en una jornada en què han d’elegir 20.375 càrrecs públics, dels quals 19.746 son locals i 629 federals, inclosa la presidència del país, que tot apunta que serà una dona, perquè l’únic home en la pugna per rellevar Andrés Manuel López Obrador en el càrrec, Jorge Álvarez Máynez del Moviment Ciutadà, va en un molt llunyà tercer lloc.
Les enquestes donen per guanyadora a la candidata de l’oficialista Claudia Sheinbaum, fins i tot després que la candidata opositora, Xóchitl Gálvez aconseguís retallar alguns punts de distància en els últims dies de campanya. La morenista Sheinbaum avantatja per 20 punts a Gálvez, segons una enquesta publicada dimarts pel diari local El Universal. En cas de confirmar-se els pronòstics de les enquestes, Sheinbaum es convertirà en la primera presidenta en la història de Mèxic.
L’oficialista Sheinbaum
Natural de Ciutat de Mèxic, aquesta llicenciada en Física, de 61 anys, Sheinbaum lidera la coalició oficialista Seguim Fent Història, de l’actual president Andrés Manuel López Obrador formada pel Moviment Regeneració Nacional (Morena), el Partit del Treball (PT) i el Partit Verd Ecologista de Mèxic (PVEM). Encarna el continuisme del govern de López Amador i del partit Morena –del qual és fundadora.
L’opositora Gálvez
Per altra banda, Xóchitl Gálvez, és l’oposició a l’oficialisme i la promesa de canvi. Natural de Tepatepec, a l’estat d’Hidalgo, al nord de la capital, té 61 anys i és llicenciada en enginyeria en computació. D’origen indígena, el seu pare parlava otomí, Gálvez es defineix com a socialdemòcrata, liberal i progressista.
