Política

Eleccions europees

Europa, sota l’ombra russa i xinesa

Preocupació pels pagaments en efectiu a eurodiputats per espiar per al Kremlin i per a Pequín

La manipulació i desinformació estrangera s’han incrementat arran de la guerra d’Ucraïna

Els països estrangers busquen aliats per difondre propaganda durant les eleccions europees

Brussel·les investiga diverses xarxes socials perquè no combaten prou les ingerències estrangeres

“Ens ho hem de pren­dre molt seri­o­sa­ment.” El cap de la diplomàcia euro­pea, Josep Bor­rell, feia aquest adver­ti­ment en la pre­sen­tació de l’informe que revela que el ser­vei d’acció exte­rior euro­peu ha detec­tat 15.000 casos de mani­pu­lació i desin­for­mació estran­gera des del 2015. El mateix Bor­rell aler­tava que les ame­na­ces s’havien mul­ti­pli­cat des de la pandèmia de la covid-19 i agreu­jat encara més amb la invasió russa d’Ucraïna.

Ara les elec­ci­ons euro­pees són un moment clau. “El risc d’ingerència és espe­ci­al­ment intens per a les elec­ci­ons euro­pees”, adver­tia recent­ment el vice­pre­si­dent de la Comissió Euro­pea Mar­ga­ri­tis Schi­nas, tot aler­tant de l’amenaça per a la segu­re­tat euro­pea que supo­sen les ingerències.

En les set­ma­nes prèvies als comi­cis euro­peus s’han detec­tat casos que van des del hackeig de senyals GPS d’avi­ons, paga­ments a polítics per difon­dre pro­pa­ganda o una pàgina web falsa que dema­nava a sol­dats fran­ce­sos allis­tar-se davant la invasió russa d’Ucraïna. Tot i que les ingerències arri­ben d’arreu, hi ha dos noms que des­ta­quen i són de sobres cone­guts a Brus­sel·les: Rússia i la Xina.

Un dels casos més impor­tants ha estat la inves­ti­gació oberta per Bèlgica per supo­sats paga­ments en efec­tiu de Rússia a euro­di­pu­tats. Ho va anun­ciar el mateix pri­mer minis­tre, Ale­xan­der De Croo. El líder belga va deta­llar que els ser­veis d’intel·ligència del país havien con­fir­mat “l’existència d’una xarxa d’ingerència pro­russa amb acti­vi­tats a diver­sos països euro­peus”. Els paga­ments als euro­di­pu­tats tenien l’objec­tiu, va dir De Croo, de “pro­moure” pro­pa­ganda russa a la UE.

“Tenim la res­pon­sa­bi­li­tat de defen­sar el dret de tots els ciu­ta­dans a un vot lliure i segur”, va remar­car el pri­mer minis­tre belga, que va pre­ci­sar que els paga­ments no es van fer a Bèlgica però “la ingerència sí”. Tot i que no s’han reve­lat les iden­ti­tats dels euro­di­pu­tats afec­tats, algu­nes fil­tra­ci­ons apun­ten a polítics d’Ale­ma­nya, França, Polònia, Bèlgica, Països Bai­xos i Hon­gria.

“El seu objec­tiu és aju­dar a ele­gir can­di­dats pro­rus­sos al Par­la­ment Euro­peu i reforçar certa nar­ra­tiva pro­russa a la ins­ti­tució. El debi­li­ta­ment del suport euro­peu a Ucraïna afa­vo­reix Rússia en el camp de bata­lla”, hi va afe­gir el pri­mer minis­tre de Bèlgica.

Un dels impli­cats en les ingerències és un assis­tent del que era el can­di­dat del par­tit d’extrema dreta Alter­na­tiva per a Ale­ma­nya a les elec­ci­ons euro­pees, Maxi­mi­lian Krah. El seu assis­tent va ser detin­gut per sos­pi­tes que espi­ava per a la Xina. Dies abans, el segon en la llista de la for­mació ultra, Petr Bys­tron, també va estar envol­tat de polèmica per acu­sa­ci­ons que apun­ta­ven que havia rebut diners d’un por­tal d’infor­mació txec prorús, del qual se sos­pita que està sota la influència del Krem­lin.

Arran d’altres deten­ci­ons fetes a Ale­ma­nya per haver tre­ba­llat per a Rússia i la Xina, la minis­tra de l’Inte­rior, Nancy Fae­ser, va asse­gu­rar que el país havia reforçat “enor­me­ment” els esforços de con­tra­es­pi­o­natge.

L’ombra de l’espi­o­natge també va arri­bar a l’euro­di­pu­tada letona Tat­jana Zda­noka. Acu­sada d’haver espiat per al Krem­lin durant almenys tretze anys, la letona va adme­tre haver man­tin­gut con­tac­tes amb per­so­nal del Ser­vei Fede­ral de Segu­re­tat rus i el cas es va tan­car amb una sanció a Zda­noka que li pro­hi­bia repre­sen­tar el Par­la­ment Euro­peu en dife­rents fòrums i la reti­rada de die­tes per valor d’uns 1.800 euros.

Mal­grat que Rússia i la Xina estan en la diana euro­pea pels intents d’ingerència, un dels casos que ha mar­cat la legis­la­tura ha estat el Qatar­gate, la trama de sub­orns de Qatar i el Mar­roc a euro­di­pu­tats. La inves­ti­gació segueix en marxa, amb cer­tes crítiques a la justícia belga per la manera com ha actuat.

Per apla­car la ingerència estran­gera, s’han posat algu­nes ini­ci­a­ti­ves sobre la taula. Per exem­ple, França ha plan­te­jat crear un règim de san­ci­ons diri­git espe­ci­al­ment a les ingerències rus­ses. La pro­posta es veu amb bons ulls des de l’est d’Europa, espe­ci­al­ment Polònia i els bàltics, però també per altres com ara els Països Bai­xos.

Arran de les reve­la­ci­ons de paga­ments a euro­di­pu­tats per part del Krem­lin, el pri­mer minis­tre belga va dema­nar estu­diar si el man­dat tant de la Fis­ca­lia Euro­pea com de l’Ofi­cina Euro­pea de Lluita con­tra el Frau poden per­me­tre un pro­ces­sa­ment del cas. “Si no és així, s’hau­ria d’ampliar els man­dats”, va dir.

El Par­la­ment Euro­peu, afec­tat pels casos d’ingerències, ha estat de les ins­ti­tu­ci­ons més acti­ves per llui­tar con­tra els ten­ta­cles de Rússia i la Xina a la UE. Tot i que després del Qatar­gate es va adop­tar un modest paquet de mesu­res, la cam­bra també ha creat comis­si­ons d’inves­ti­gació, ha dema­nat aug­men­tar els con­trols i ha defen­sat crear un “règim de san­ci­ons con­tra la desin­for­mació”.

Una altra de les eines impul­sada aquesta legis­la­tura que per­met apla­car la desin­for­mació és la llei de ser­veis digi­tals, amb la qual la Comissió Euro­pea ha ini­ciat inves­ti­ga­ci­ons con­tra diver­ses xar­xes soci­als, com ara Face­book o Ins­ta­gram, perquè no com­ba­ten prou les ingerències estran­ge­res. Tot això amb l’objec­tiu de bar­rar el pas als ten­ta­cles de països com Rússia i la Xina, que s’apro­fi­ten de la divisió i deses­ta­bi­lit­zació de la Unió Euro­pea. I, per fer-ho, el Krem­lin i Pequín saben que les elec­ci­ons euro­pees són un moment clau.

15.000
casos
de manipulació i desinformació estrangera s’han detectat a la UE des del 2015.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia