Política

Bangladesh

Més d’un centenar de morts en l’onada protestes estudiantils

El govern bengalí declara el toc de queda i imposa una apagada general de les comunicacions i mitjans

Els manifestants denuncien el sistema de quotes que afavoreix els familiars dels veterans de la guerra d’independència en l’accés a la funció pública

El govern de Ban­gla­desh ha decre­tat el toc de queda i ha impo­sat una apa­gada infor­ma­tiva i de les comu­ni­ca­ci­ons per inten­tar atu­rar l’onada de pro­tes­tes estu­di­an­tils que ja han més d’un cen­te­nar de morts. Des de la pas­sada mit­ja­nit i fins diu­menge regeix l’ordre de con­fi­na­ment i l’exèrcit ha estat des­ple­gat per aju­dar a con­tro­lar la situ­ació. Les reu­ni­ons públi­ques han estat pro­hi­bi­des i els sol­dats tenen l’ordre de “dis­pa­rar al moment” con­tra les mul­ti­tuds. Però tot i el toc de queda, s’ha regis­trat pro­tes­tes i enfron­ta­ments a diver­ses zones del país, en les que han inter­vin­gut les for­ces de segu­re­tat.

Las auto­ri­tats encara no ha publi­cat cap xifra ofi­cial de vícti­mes, però segons un balanç ela­bo­rat per l’agència Efe, almenys 109 per­so­nes han mort en els xocs entre estu­di­ants, par­ti­da­ris del govern i for­ces de segu­re­tat. Segons la mateixa font, el dia més vio­lent va ser ahir, quan van morir 59 per­so­nes. Alguns mit­jans locals, com el diari New Age, ele­ven a 67 les vícti­mes de diven­dres, entre les quals un fotògraf d’un diari local, que seria el segon peri­o­dista que mor cobring les mani­fes­ta­ci­ons. El dia abans, dijous, van morir 41 per­so­nes; dime­cres, una, i dimarts, sis.

Els ser­veis de comu­ni­cació fixa i Inter­net estan sus­pe­sos des de les nou de la nit de dijous i aquest dis­sabte encara no han estat res­ta­blerts. Les auto­ri­tats també han tan­cat uni­ver­si­tats i esco­les. A més, han decla­rat fes­tius gene­rals el diu­menge i dilluns, i les fàbri­ques tèxtils han estat tan­ca­des per raons de segu­re­tat.

Els mani­fes­tants pro­tes­ten con­tra el sis­tema de quo­tes que reserva prop d’un terç dels llocs de feina públics per als fami­li­ars dels vete­rans de la guerra d’inde­pendència de 1971. El govern defensa que és una manera d’hono­rar els “llui­ta­dors per la lli­ber­tat2, però els con­tra­ris recor­den que ja han pas­sat almenys dues gene­ra­ci­ons des de la inde­pendència i el sis­tema s’ha con­ver­tit en una forma de dis­cri­mi­nació que bene­fi­cien els par­ti­da­ris del par­tit gover­nant, la Lliga Awami. És per això que exi­gei­xen la reforma o eli­mi­nació d’aques­tes quo­tes, en con­si­de­rar que per­ju­di­quen el seu accés al mer­cat labo­ral.

Les mobi­lit­za­ci­ons van començar de manera pacífica el pas­sat 1 de juliol a la pres­ti­gi­osa Uni­ver­si­tat de Dacca i des d’allà es van esten­dre a altres cam­pus i ciu­tats del país asiàtic. Les pro­tes­tes es van tor­nar vio­len­tes el pas­sat dilluns, després que la pri­mera minis­tra, Sheikh Hasina, rebutgés les exigències dels mani­fes­tants i mem­bres de la lli­gra Cha­tra –la branca estu­di­an­til de la Lliga Awami– ata­ques­sin els estu­di­ants que par­ti­ci­pa­ven en les pro­tes­tes. Des d’ales­ho­res la poli­cia i i el grup para­mi­li­tar Batalló d’Acció Ràpida han repri­mit dura­ment les mobi­lit­za­ci­ons, les més for­tes a les que fa front Hasina d’ençà que al gener assumís el càrrec per quarta vegada. La pri­mera minis­tra ha can­cel·lat la visita ofi­cial que tenia pre­vist fer a l’Estat espa­nyol, així com el viatge poste­rior al Bra­sil.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia