Política

La rehabilitació de Jordi Pujol

La trobada entre Salvador Illa i Jordi Pujol va representar la restitució simbòlica del 126è president de la Generalitat

Illa es va referir al seu antecessor com “una de les figures més rellevants de la història política de Catalunya”

Fa dos anys, Jordi Pujol ja va intervenir en un acte organitzat per la conselleria d’Acció Exterior
Illa va convidar Jordi Pujol el mateix dia que va prendre possessió com a president de la Generalitat

El 17 de setem­bre pas­sat, el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Sal­va­dor Illa, es va reu­nir amb Jordi Pujol. Ho va fer en un espai solemne, el Palau de la Gene­ra­li­tat. I en el marc de la ronda de reu­ni­ons que el cap de l’exe­cu­tiu està man­te­nint amb els seus ante­ces­sors en el càrrec. Cinc dies abans s’havia tro­bat amb José Mon­ti­lla; dos dies després, amb Artur Mas, i dijous va ser el torn de Quim Torra. La tro­bada entre Illa i Pujol es va fer a porta tan­cada i n’han trans­cen­dit molt pocs detalls, més enllà d’alguns elo­gis sig­ni­fi­ca­tius. A les xar­xes soci­als, el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat es va refe­rir a Pujol com “una de les figu­res més relle­vants de la història política de Cata­lu­nya” i va remar­car que havia estat “un plaer rebre’l al Palau de la Gene­ra­li­tat”. També va pre­sen­tar el 126è pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat com “l’artífex de la “segona gran trans­for­mació de Cata­lu­nya” després de la recu­pe­ració de l’auto­go­vern. La por­ta­veu del govern, Sílvia Pane­que, no va ser gaire explícita i, en la com­pa­rei­xença davant dels mit­jans, es va limi­tar a dir que la reunió for­mava part de la “nor­ma­li­tat ins­ti­tu­ci­o­nal” i era un símptoma de “la con­tinuïtat i el res­pecte a la ins­ti­tució de la Gene­ra­li­tat”.

La tro­bada no va gene­rar una reacció gaire viru­lenta entre els grups de l’opo­sició, com a mínim de manera pública. Dos anys enrere, quan la con­se­lle­ria d’Acció Exte­rior, en mans de Junts, va con­vo­car Jordi Pujol i la resta d’expre­si­dents de la Gene­ra­li­tat a una con­ferència sobre el futur d’Europa, algu­nes veus d’ERC es van afa­nyar a expres­sar el seu males­tar. El por­ta­veu dels repu­bli­cans al Congrés, Gabriel Rufián, va qua­li­fi­car l’acte de “blan­queig de la cor­rupció” i va arri­bar a com­pa­rar l’expre­si­dent de la Gene­ra­li­tat amb Luis Bárce­nas: “Una cosa és no vili­pen­diar i una altra és fer home­nat­ges”, va sen­ten­ciar. El seu ante­ces­sor a Madrid, Joan Tardà, tam­poc es va mos­trar gaire com­pla­gut i va qua­li­fi­car de “ver­go­nya” i de “gran error” l’“ope­ració reha­bi­li­ta­dora de Pujol”. El pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Pere Ara­gonès, no va assis­tir a l’acte, però sí que ho va fer el d’ERC, Oriol Jun­que­ras, que hi va anar en qua­li­tat d’exeu­ro­di­pu­tat. La set­mana pas­sada, quan es va donar a conèixer la tro­bada entre Illa i Pujol, ni Rufián ni Tardà no van piu­lar. Tam­poc hi ha hagut reac­ci­ons de rebuig des d’altres for­ma­ci­ons polítiques.

Una reha­bi­li­tació gra­dual

D’ençà que va con­fes­sar públi­ca­ment que havia tin­gut una herència milionària sense decla­rar a Andorra, el 25 de juliol del 2014, el 126è pre­si­dent havia vis­cut un exili inte­rior inèdit a la nos­tra història con­tem­porània, i real­ment col­pi­dor si tenim en compte la mag­ni­tud del per­so­natge i les fide­li­tats que havia gene­rat fins ales­ho­res. Un repàs de l’heme­ro­teca ens mos­tra tant el setge impla­ca­ble que va viure durant anys com el procés de reha­bi­li­tació pro­gres­siu, que ha cul­mi­nat aquest 17 de setem­bre, amb el seu retorn simbòlic al Palau de la Gene­ra­li­tat. En un pri­mer moment, alguns ajun­ta­ments es van apres­sar a reti­rar estàtues i a can­viar rètols de car­rers. Cala­fell, Man­resa, Mataró... Entre els quals, hi havia el de la Seu d’Urgell, que el 2017 va apro­var una moció de Com­promís per la Seu en la qual es dema­nava la reti­rada de les pla­ques que por­tes­sin el nom de Pujol amb l’argu­ment que els “càrrecs elec­tes tenen l’obli­gació de donar exem­ple en la gestió pública”. El pro­mo­tor d’aque­lla ini­ci­a­tiva era Òscar Ordeig, ales­ho­res regi­dor i actu­al­ment con­se­ller d’Agri­cul­tura, Rama­de­ria, Pesca i Ali­men­tació del govern de Sal­va­dor Illa. La Gene­ra­li­tat li va reti­rar tots els honors i dis­tin­ci­ons, i el mateix Pujol va renun­ciar a les prer­ro­ga­ti­ves a les quals tenia dret per la seva con­dició d’expre­si­dent. La virulència també es va donar a les files del par­tit fun­dat per Pujol, Con­vergència Democràtica de Cata­lu­nya, i fins i tot alguns dels seus fidels segui­dors en van rene­gar públi­ca­ment. L’ales­ho­res alcalde de Bar­ce­lona, Xavier Trias, es va mos­trar, val a dir que en calent, extre­ma­ment con­tun­dent i va afir­mar que “el que ha de fer Pujol és des­a­parèixer”. Durant mesos, l’expre­si­dent de la Gene­ra­li­tat va des­a­parèixer, tal­ment com si no hagués exis­tit mai.

Després de la con­fessió de la deixa, la pri­mera rea­pa­rició del 126è pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat es va pro­duir en l’acte d’inau­gu­ració d’una mos­tra i la pre­sen­tació d’un lli­bre sobre la vida del bisbe Joan Car­rera, que es va fer al Palau de la Gene­ra­li­tat. Pocs dies després, va tor­nar a aparèixer, acom­pa­nyat de la seva dona, Marta Fer­ru­sola. Tots dos van anar a decla­rar com a inves­ti­gats per frau fis­cal al jut­jat d’ins­trucció número 31 de Bar­ce­lona, que inves­ti­gava l’ori­gen de la for­tuna oculta de la família. Pujol i Fer­ru­sola van ser rebuts enmig dels crits i les pro­tes­tes de fun­ci­o­na­ris i espon­ta­nis que s’havien con­cen­trat a les por­tes de la Ciu­tat de la Justícia.

En un pri­mer moment, només els segui­dors més incon­di­ci­o­nals, com ara el col·lec­tiu Amics de Jordi Pujol, s’atre­vien a rei­vin­di­car la tra­jectòria de l’expre­si­dent de la Gene­ra­li­tat. El 7 de maig del 2018 van acon­se­guir aple­gar unes 300 per­so­nes a la Ins­ti­tució Cul­tu­ral del CIC per retre-li home­natge i recor­dar la seva gestió al cap­da­vant de la Gene­ra­li­tat. Entre el públic, hi havia excon­se­llers i diri­gents de CiU. Al final de l’acte, Pujol va pren­dre la paraula i va remar­car que el seu lle­gat era una obra coral. Les inter­ven­ci­ons d’aquell acte es van reco­llir en el lli­bre Reco­nei­xe­ment a Jordi Pujol, que va publi­car Edi­to­rial Base aquell mateix any. En la jus­ti­fi­cació ini­cial, Jesús Conte i Jordi Manent des­ta­ca­ven que hi havia per­so­nes que havien pas­sat “d’una auto­es­tima naci­o­nal exces­si­va­ment com­pla­ent a un auto­odi inex­pli­ca­ble i propi d’un estudi psi­quiàtric”. I inter­pre­ta­ven que el “cas Pujol” era “un clar exem­ple d’imma­du­resa del nos­tre país: alguns dels que l’hau­rien cano­nit­zat després el repu­di­a­ven com si fos un empes­tat”.

Aquest esce­nari va començar a can­viar qua­tre anys després. El 21 de febrer del 2022, Pujol va par­ti­ci­par com a con­fe­ren­ci­ant en un acte ofi­cial del Depar­ta­ment d’Acció Exte­rior, encapçalat per Victòria Alsina. L’ocasió esco­llida va ser una jor­nada titu­lada Escolta, Europa, en la qual es van con­vi­dar a par­lar-hi tots els expre­si­dents de la Gene­ra­li­tat. En la seva inter­venció, Pujol es va mos­trar distès i, tot just començar, va dei­xar anar que tenia una “mala notícia” per als assis­tents: havia obli­dat els papers que havia pre­pa­rat. Tot i això, va etzi­bar que “tenien sort d’aquesta cir­cumstància, perquè si no podria par­lar dues hores més”. Pujol, que va recor­dar que era un euro­pe­ista con­vençut des dels setze anys, es va espla­iar a gust i fins i tot va fer una llarga dis­qui­sició sobre la història de Rússia, fins al punt que el mode­ra­dor es va veure obli­gat a inter­rom­pre’l. Tot i que Ara­gonès no va assis­tir a l’acte, pocs mesos després va con­vi­dar Pujol a un dinar pri­vat a la Casa dels Canon­ges, una tro­bada que s’emmar­cava en la ronda de con­tac­tes que l’ales­ho­res pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat va fer amb tots els expre­si­dents de la Gene­ra­li­tat. Poques set­ma­nes després, Pujol tor­nava a rea­parèixer, en aquest cas en un acte d’home­natge a Ramon Trias Far­gas, que havia estat con­se­ller d’Eco­no­mia i pre­si­dent de Con­vergència Democràtica de Cata­lu­nya. L’acte estava orga­nit­zat pel Depar­ta­ment d’Eco­no­mia i Hisenda i es va fer al recinte moder­nista de Sant Pau. En aquesta ocasió, Pujol no hi va inter­ve­nir.

L’any pas­sat també es van pro­duir diver­ses rea­pa­ri­ci­ons de Jordi Pujol, en alguns casos ben sig­ni­fi­ca­ti­ves. Una de les quals va ser en l’acte d’home­natge a Pau Casals que va orga­nit­zar la Uni­ver­si­tat Cata­lana d’Estiu a l’aba­dia de Sant Miquel de Cuixà el 21 d’agost. En aque­lla ocasió, però, bona part dels focus es van cen­trar en Car­les Puig­de­mont, que tre­pit­java nova­ment ter­ri­tori català (sota con­trol de l’Estat francès) després que el Tri­bu­nal Gene­ral de la Unió Euro­pea li retirés la immu­ni­tat. Pre­ci­sa­ment en la seva inter­venció, Pujol va acon­se­guir pro­vo­car els aplau­di­ments més soro­llo­sos quan va expres­sar el seu “par­ti­cu­lar reco­nei­xe­ment” a Car­les Puig­de­mont. L’expre­si­dent també es va dei­xar veure en el dotzè ani­ver­sari de la ràdio fran­cesa Equi­nox a Bar­ce­lona; en aquest cas, en un hotel bar­ce­loní. Aquell cop hi eren pre­sents també Artur Mas i Sal­va­dor Illa. I també va aparèixer en l’acte de cele­bració dels 142 anys del diari La Van­guar­dia, que es va fer al Museu Naci­o­nal d’Art de Cata­lu­nya, en què hi havia 700 con­vi­dats i un munt de per­so­na­li­tats, des d’expre­si­dents espa­nyols com José María Aznar fins a man­da­ta­ris autonòmics com Isa­bel Díaz Ayuso. També hi havia el rei Felip VI, que es va acos­tar a salu­dar l’expre­si­dent de la Gene­ra­li­tat.

La cen­tra­li­tat d’Illa

La tro­bada de Sal­va­dor Illa amb Jordi Pujol ofe­reix un munt de lec­tu­res, tant si situem el focus en el pre­si­dent com si ho fem en el seu ante­ces­sor. En el cas del 126è pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, repre­senta una reha­bi­li­tació d’un alt valor simbòlic, el punt final d’un via­cru­cis par­ti­cu­lar que va començar fa jus­ta­ment deu anys i que s’ha anat diluint amb el pas del temps, com a mínim en clau ins­ti­tu­ci­o­nal. Que aquesta res­ti­tució hagi estat cul­mi­nada per un pre­si­dent soci­a­lista, d’una for­mació que el va com­ba­tre durant anys, resulta espe­ci­al­ment sig­ni­fi­ca­tiu.

En el cas de Sal­va­dor Illa, la por­ta­veu del govern va remar­car que la recepció a Jordi Pujol s’inse­ria en la “nor­ma­li­tat ins­ti­tu­ci­o­nal”. De fet, el mateix dia que va pren­dre pos­sessió com a pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat al Saló de Sant Jordi, Illa va man­te­nir una reunió ofi­ci­osa amb Pujol, que va ser un dels dar­rers con­vi­dats a aban­do­nar el Palau de la Gene­ra­li­tat. En aquell moment ja van par­lar de man­te­nir una tro­bada ofi­cial, que s’ha pogut enca­bir en la ronda de con­tac­tes amb els expre­si­dents. A títol per­so­nal, el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, poc amant dels exces­sos ver­bals, s’ha refe­rit sem­pre a Jordi Pujol amb res­pecte. Molt pro­ba­ble­ment, a l’actual inquilí del Palau de la Gene­ra­li­tat li ha resul­tat molt més còmoda la tro­bada amb Jordi Pujol que no pas la que ha fet amb Quim Torra o la que ha de fer amb Car­les Puig­de­mont.

La por­ta­veu del govern, Sílvia Pane­que, es va esforçar per incloure la tro­bada en la “nor­ma­li­tat ins­ti­tu­ci­o­nal”. Però no deixa de resul­tar sig­ni­fi­ca­tiu que la reha­bi­li­tació simbòlica de Jordi Pujol s’hagi produït el dia abans que Illa es trobés amb el rei Felip VI a La Zar­zu­ela, i que aquesta dar­rera tro­bada tingués lloc el dia abans que es reunís amb un altre pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat de per­fil naci­o­na­lista, Artur Mas. Un rei espa­nyol entre dos pre­si­dents naci­o­na­lis­tes. En el moment de salu­dar Illa, Felip VI va dei­xar anar: “Que bé!” I hi va afe­gir que aque­lla tro­bada “no era habi­tual”. La dar­rera vegada que un pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat havia par­ti­ci­pat en una audiència ofi­cial per part de la monar­quia espa­nyola havia estat el 2015. Des d’ales­ho­res, i ja en ple procés inde­pen­den­tista, ni Car­les Puig­de­mont, ni Quim Torra ni tam­poc Pere Ara­gonès s’havien dei­xat veure a la residència ofi­cial de la Corona, sen­ten­ci­ada per l’inde­pen­den­tisme després del dis­curs que Felip VI va fer el 3 d’octu­bre del 2017. Algu­nes hores després de la tro­bada entre el monarca i el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, durant l’acte de cele­bració de la Diada a la capi­tal espa­nyola, Sal­va­dor Illa es va adreçar a una vin­tena d’empre­sa­ris i alts direc­tius de com­pa­nyies amb un mis­satge ben clar: “Cata­lu­nya ha tor­nat.”

Esborrar el passat
Fa tres anys, Vicenç Villatoro va entrevistar Pujol. El 126è president considerava “comprensible” la reacció de la societat, però hi afegia que “seria un error [...] que aquesta actitud [...] es convertís en una voluntat d’esborrar tot un temps de la història recent de Catalunya, com si no hi hagués passat res de bo o fins i tot com si no hagués existit”.
Un viatge a Waterloo
La recepció a Jordi Pujol ha estat, molt probablement, menys incòmoda per a Salvador Illa que la que ha de mantenir amb Carles Puigdemont. I no només per la distància ideològica que els separa, sinó també perquè el 130è president de la Generalitat continua exiliat a Waterloo, pendent que se li apliqui la llei d’amnistia. De moment, encara no s’ha posat data a la reunió.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.