Política

Unió Europea

Von der Leyen imita Meloni

La presidenta de la Comissió Europea proposa l’obertura de centres de deportació fora de la UE tal com ha fet Itàlia

L’alemanya diu que presentarà una proposta al llarg de la legislatura per intensificar els retorns de migrants il·legals

“La migració serà una qüestió primordial que requerirà una atenció urgent”, diu Von der Leyen

L’auge dels par­tits d’extrema dreta a tota la Unió Euro­pea no només es tra­du­eix en un nom­bre de vots més gran dins el con­junt de països del bloc comu­ni­tari, sinó que també ja comença a modu­lar el dis­curs de les polítiques que sur­ten de Brus­sel·les. El dar­rer exem­ple d’aquest gir a la dreta va arri­bar ahir en forma de carta i va ser per abor­dar el futur de la gestió de la migració.

En una mis­siva diri­gida als Vint-i-set, la pre­si­denta de la Comissió Euro­pea, Ursula Von der Leyen, va pro­po­sar l’ober­tura de cen­tres de depor­tació fora de la Unió Euro­pea per ins­tal·lar-hi els migrants que arri­ben a qual­se­vol dels estats mem­bres en situ­ació irre­gu­lar. “Hem de con­ti­nuar explo­rant noves fórmu­les”, va defen­sar la con­ser­va­dora ale­ma­nya, qui al mateix torn va citar l’acord entre Itàlia i Albània –impul­sat per la pri­mera minis­tra ultra­dre­tana del país transalpí, Gior­gia Meloni– com a exem­ple per “extreure’n lliçons”.

El pacte sig­nat entre Roma i Tirana con­sis­teix, essen­ci­al­ment, a exter­na­lit­zar la gestió de l’arri­bada d’immi­grants fora de les fron­te­res de la Unió, una aliança que no ha estat exempta de polèmica i que pre­ci­sa­ment ahir es va posar en pràctica per pri­mera vegada. Dins el marc de l’acord, setze per­so­nes de Ban­gla­desh i l’Índia que van arri­bar a la UE des de Líbia i que van ser inter­cep­ta­des per la guàrdia cos­ta­nera ita­li­ana van ser envi­ats ahir a Albània per, poste­ri­or­ment, ser depor­ta­des.

En la seva carta, però, Von der Leyen no tan sols con­si­dera l’ober­tura de nous cen­tres; el con­tin­gut del docu­ment és més extens. Al llarg de set pàgines, la diri­gent popu­lar pro­posa un pla d’acció de deu punts que han de con­tri­buir a com­ba­tre “els actu­als i nous rep­tes” i, al mateix temps, “cobrir els buits que res­ten”. Si bé reco­neix que el pacte de migració i asil apro­vat l’abril pas­sat per­metrà a la Unió Euro­pea res­pon­dre de forma “més efec­tiva” als flu­xos de per­so­nes, també asse­nyala que “no hi ha marge per a la com­plaença” i que la migració “con­ti­nuarà sent una de les qüesti­ons pri­mor­di­als que reque­rirà una atenció urgent”.

Un dels punts més des­ta­cats és l’aposta que fa Von der Leyen per reforçar les rela­ci­ons estratègiques entre la Unió Euro­pea i els països ter­cers de trànsit i ori­gen de per­so­nes migrants. “Si bé els esforços dels estats mem­bres en les fron­te­res exte­ri­ors comu­nes han con­tribuït al con­trol dels flu­xos migra­to­ris, tre­ba­llar amb els països d’ori­gen i trànsit i desen­vo­lu­par estratègies amb socis clau a l’Àfrica i a l’Àsia és impor­tant per a nosal­tres”, remarca.

En aquest sen­tit, la pre­si­denta de la Comissió Euro­pea posa d’exem­ple acords com el de Tur­quia, on la Unió ha inver­tit més de 10.000 mili­ons d’euros des de l’any 2011 per exter­na­lit­zar les ges­ti­ons vin­cu­la­des als sol·lici­tants d’asil. Pre­ci­sa­ment els cen­tres del país van ser notícia aquesta set­mana a Brus­sel·les després que una inves­ti­gació periodística denunciés que en aques­tes ins­tal·laci­ons –finançades amb fons comu­ni­ta­ris– s’hi pro­du­ei­xen “vio­la­ci­ons sistèmiques” dels drets humans. En referència a aquesta polèmica, la Comissió es va limi­tar a dir que la pro­tecció dels drets humans “és res­pon­sa­bi­li­tat de cada país” –en aquest cas Tur­quia– i que estu­di­a­ria la situ­ació si els arriba “qual­se­vol acu­sació” de males pràcti­ques.

En la carta, Von der Leyen també recull el guant d’una altra pro­posta impul­sada per Àustria i els Països Bai­xos –dos estats on l’extrema dreta s’ha impo­sat en els dar­rers comi­cis– i sig­nada per un total de dis­set països euro­peus. El text, publi­cat la set­mana pas­sada, dema­nava a la Comissió un “canvi de para­digma” en les lleis de depor­tació i expulsió dels sol·lici­tants d’asil a qui se’ls hagi dene­gat la petició. Al mateix temps, també apos­tava per san­ci­o­nar els indi­vi­dus i els països que exhi­bis­sin “manca de coo­pe­ració”.

Sobre aquest aspecte, la pre­si­denta de la Comissió Euro­pea diu que impul­sarà un nou marc legal en l’àmbit comu­ni­tari per inten­si­fi­car els retorns. “Hem de ser capaços d’har­mo­nit­zar el procés i asse­gu­rar que els migrants que han de ser depor­tats no puguin explo­tar els buits del sis­tema per evi­tar el retorn”, subrat­lla. Segons dades del mateix exe­cu­tiu, tan sols el 20% de les per­so­nes amb una ordre de depor­tació aca­ben retor­nant al seu país d’ori­gen.

Les pro­pos­tes de Von der Leyen –que també inclo­uen pre­ser­var l’espai Schen­gen o garan­tir l’aco­llida de refu­gi­ats ucraïnesos– s’han pre­sen­tat poc abans que els líders euro­peus es reu­nei­xin a Brus­sel·les aquest dijous i diven­dres, on pre­ci­sa­ment s’espera que la qüestió migratòria sigui una de les pro­ta­go­nis­tes i, al mateix temps, el punt que man­tin­gui més divi­dits el con­junt dels Vint-i-set. L’Estat espa­nyol ja va expres­sar ahir el seu rebuig fron­tal als plan­te­ja­ments de la pre­si­denta de la Comissió, però altres estats com la mateixa Itàlia de ben segur que esta­ran a l’altre bàndol.

20
per cent
de persones amb una ordre de deportació a la UE acaben sent retornats.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia