Política

Estats Units

La immigració, en campanya

Trump i Harris tenen dos enfocaments oposats a l’hora d’abordar la gestió de l’arribada d’estrangers als Estats Units

Les polítiques migratòries són una qüestió clau que divideix la societat nord-americana en les eleccions

El líder republicà va basar la seva política en la construcció de barreres físiques com el mur

La qüestió de la immi­gració, espe­ci­al­ment la gestió de la fron­tera sud, con­ti­nua sent un dels punts clau de les elec­ci­ons dels Estats Units. Amb Donald Trump obs­ti­nat a recu­pe­rar la pre­sidència i Kamala Har­ris, l’actual vice­pre­si­denta, deci­dida a dis­pu­tar-li la Casa Blanca, les seves posi­ci­ons sobre aquest tema reflec­tei­xen clara­ment les diferències ideològiques que mar­quen la política nord-ame­ri­cana actual.

Seth Per­sily, advo­cat d’immi­gració de Per­sily & Asso­ci­a­tes PC, esta­blert a Atlanta, va expli­car en una entre­vista amb El Punt Avui que “les polítiques migratòries de l’expre­si­dent Trump con­ti­nuen res­so­nant amb força dins la seva base elec­to­ral perquè se cen­tren en la pro­mesa d’un con­trol fron­te­rer més estricte i en la reducció de la immi­gració, tant legal com il·legal”. Durant el seu man­dat, Trump va apli­car mesu­res com la cons­trucció del mur fron­te­rer, la pro­hi­bició de viat­jar a per­so­nes de deter­mi­nats països i un aug­ment del nom­bre de depor­ta­ci­ons, fets que els seus segui­dors van veure com a neces­sa­ris per pro­te­gir els llocs de tre­ball i la segu­re­tat naci­o­nal dels EUA.

Actu­al­ment, un 61% dels nord-ame­ri­cans opi­nen que la immi­gració il·legal és un dels temes més impor­tants que el país ha de resol­dre, segons un estudi recent del Pew Rese­arch Cen­ter. Aquesta dada subrat­lla la rellevància d’aquest debat en la soci­e­tat nord-ame­ri­cana i la pressió que això genera sobre els can­di­dats.

Per con­tra, Kamala Har­ris defensa una visió dife­rent. Segons Per­sily, “Har­ris tre­ba­lla per refor­mar el sis­tema migra­tori amb una pers­pec­tiva huma­nitària, enfo­cant-se en la reu­ni­fi­cació de famílies, ofe­rint vies per a la ciu­ta­da­nia i abor­dant les cau­ses arran de la migració, com la pobresa i la violència als països cen­tre­a­me­ri­cans”. Aquest enfo­ca­ment pro­gres­sista pretén apel·lar a votants més inclu­sius i a les comu­ni­tats d’immi­grants, que espe­ren refor­mes migratòries més àgils i jus­tes.

La gestió de la fron­tera sud és pot­ser on es veu la diferència més mar­cada entre els dos can­di­dats. Trump ha basat la seva política en la cons­trucció de bar­re­res físiques i en l’apli­cació de mesu­res res­tric­ti­ves per dis­su­a­dir la immi­gració. Per­sily va insis­tir que “l’enfo­ca­ment de Trump se cen­tra en la dis­su­asió, uti­lit­zant polítiques dures per reduir la immi­gració en gene­ral, tant legal com il·legal”.

Har­ris, per con­tra, intenta man­te­nir un equi­li­bri entre la segu­re­tat fron­te­rera i un sis­tema migra­tori més humà. El seu objec­tiu, segons Per­sily, és crear més pos­si­bi­li­tats legals per a la migració, tot man­te­nint un cert nivell de con­trol a la fron­tera. Mal­grat això, la vice­pre­si­denta i l’admi­nis­tració de Biden han rebut crítiques per no haver avançat més ràpida­ment en les refor­mes que van pro­me­tre.

El doc­tor Luke Rit­ter, his­to­ri­a­dor i pro­fes­sor d’història nord-ame­ri­cana a la Uni­ver­si­tat de St. Louis Com­mu­nity College, a l’estat de Mis­souri, va des­ta­car en decla­ra­ci­ons a El Punt Avui que el debat sobre la immi­gració als Estats Units no és nou. Segons Rit­ter, “els movi­ments nati­vis­tes, que es resis­tei­xen als nou­vin­guts, han sor­git repe­ti­da­ment al llarg de la història dels Estats Units en moments de canvi demogràfic o crisi econòmica”. Aquesta resistència es fona­menta en la per­cepció que els immi­grants són una amenaça per a la cul­tura i per a la segu­re­tat del país.

Rit­ter va argu­men­tar que aquest patró ja es va obser­var a mit­jan segle XIX, quan grans ona­des d’immi­grants irlan­de­sos i ale­manys van arri­bar als Estats Units, i que, en molts casos, van ser res­pon­sa­bi­lit­zats de l’aug­ment de la cri­mi­na­li­tat i dels cos­tos soci­als. De fet, aquest rebuig cap als immi­grants no es limita només a les comu­ni­tats lla­ti­no­a­me­ri­ca­nes. “La retòrica nati­vista ha anat can­vi­ant de forma i de color al llarg del temps, però sem­pre par­teix de les matei­xes ansi­e­tats”, va afir­mar l’his­to­ri­a­dor.

A mesura que les elec­ci­ons del 2024 s’acos­ten, la immi­gració con­ti­nua divi­dint la soci­e­tat nord-ame­ri­cana. Com ja s’ha vist en cicles elec­to­rals ante­ri­ors, el debat sobre qui ha de tra­ves­sar la fron­tera i en qui­nes con­di­ci­ons és un tema pro­fun­da­ment relle­vant. Trump i Har­ris repre­sen­ten dues visi­ons diver­gents: l’una, de con­trol i dis­su­asió; l’altra, de reforma i aco­llida.

El debat sobre la immi­gració no només afecta els Estats Units, sinó que les seves reper­cus­si­ons res­so­nen arreu del món. A Cata­lu­nya i en altres indrets d’Europa, on la immi­gració con­ti­nua gene­rant un intens debat, les elec­ci­ons nord-ame­ri­ca­nes ser­vei­xen de recor­da­tori que les deci­si­ons sobre qui pot entrar en un país i sota qui­nes con­di­ci­ons poden mode­lar el futur polític i social d’una soci­e­tat. La manera com aques­tes qüesti­ons s’abor­den avui pot influir en les dinàmiques migratòries i en la cohesió social a escala glo­bal del futur.

61
per cent
dels nord-americans opinen que la immigració il·legal és un dels temes més importants que el país ha de resoldre, segons un estudi del Pew Research Center. Entre els republicans, aquest percentatge s’enfila fins a més del 80%.

Mesures per aconseguir “el somni americà”

La vicepresidenta dels Estats Units i candidata demòcrata a la Casa Blanca, Kamala Harris, va anunciar ahir una sèrie de mesures per fer que els llatinoamericans aconsegueixin el “somni americà”. Aquesta nova “agenda d’oportunitats”, segons la campanya de Harris, farà “reduir els costos, augmentar la propietat d’habitatges, ampliarà les oportunitats laborals, i garantirà que els hispans i les seves famílies puguin aconseguir les seves aspiracions i el somni americà”.

Entre les mesures que la candidata demòcrata promet, hi ha eliminar els requisits de titulació per a llatinoamericans sense títol universitari per a 500.000 ocupacions federals, augmentar el finançament inicial per als hispans que iniciïn o ampliïn els seus propis negocis amb un milió de préstecs de fins a 20.000 dòlars i ajudes per comprar habitatges amb la construcció de més habitatges accessibles, entre altres mesures.

La candidata demòcrata a la presidència es declara defensora de la població hispana i assegura que l’expresident i candidat republicà, Donald Trump, “ha demostrat que no li importen els llatinoamericans ni les seves famílies”. “Ha utilitzat constantment la por i l’odi en la manera en què parla dels llatinoamericans i els ha convertit en un blanc d’odi i violència”, diu el comunicat de la campanya de Harris.

Quan Trump va anunciar la seva primera campanya, el 2016, ho va fer amb insults a Mèxic assegurant que el país enviava “drogues” i “violadors” als Estats Units. Durant aquesta campanya, el líder republicà ha comparat els immigrants amb el personatge d’Hannibal Lecter.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia