Política

Irlanda

El Sinn Féin vol controlar també el sud

Els nacionalistes aspiren a guanyar les eleccions a la República d’Irlanda de demà després de fer-ho al nord

Els escàndols sexuals al partit i l’auge dels ultres antiimmigració fan minvar les possibilitats de victòria

L’arribada de McDonald i O’Neill a la direcció del partit el 2018 ha transformat del tot la formació

Si guanya, la primera cosa que farà McDonald serà trucar a Starmer per demanar-li un referèndum d’unificació

Mary Lou McDo­nald, la can­di­data dels Sinn Féin a les elec­ci­ons irlan­de­ses de demà, ha asse­gu­rat que, si gua­nya, la pri­mera cosa que farà serà tru­car al pri­mer minis­tre britànic, Keir Star­mer, per dema­nar-li un referèndum de reu­ni­fi­cació de l’illa d’Irlanda perquè es faci el 2030. Si gua­nya, el Sinn Féin mana­ria a tota l’illa després d’haver-se impo­sat en les elec­ci­ons d’Irlanda del Nord (ter­ri­tori britànic) el 2022 amb la con­sulta també en el seu pro­grama elec­to­ral.

La con­sulta està pre­vista en els acords de pau del 1998 i ha de tenir el beneplàcit dels governs de Lon­dres i de Dublín, que estan obli­gats a accep­tar-la si es per­cep un canvi en la volun­tat de la gent, com està pas­sant. La con­sulta era al pro­grama del Sinn Féin al nord, i ara al sud.

McDo­nald asse­gura que aques­tes elec­ci­ons són “una opor­tu­ni­tat històrica”. Si les guanyés, seria la cul­mi­nació del canvi que van ini­ciar ella mateixa, de 55 anys, i Mic­he­lle O’Neill, de 47, quan van ser esco­lli­des pre­si­denta i vice­pre­si­denta del Sinn Féin el 2018 en subs­ti­tució de Gerry Adams, i de Mar­tin McGuin­ness, que havia mort un any abans. Feia 35 anys que Adams era al cap­da­vant del par­tit.

Ales­ho­res era impen­sa­ble que el Sinn Féin arribés al poder ni al nord ni al sud de l’illa. Al nord domi­na­ven els uni­o­nis­tes i al sud s’alter­na­ven en el poder els dos grans par­tits de cen­tre­dreta, el Fianna Fáil i el Fine Gael. El relleu a la cúpula de la for­mació naci­o­na­lista va ser sig­ni­fi­ca­tiu. Dues dones per dos homes, i dues dones que no esta­ven direc­ta­ment rela­ci­o­na­des amb el con­flicte armat a Irlanda del Nord, que va durar del 1969 al 1998. Sí que ho esta­ven Adams i McGuin­ness, exin­te­grants de l’Exèrcit Repu­blicà Irlandès (IRA).

McDo­nald i O’Neill es van afi­liar al par­tit després dels acords de pau de 1998. L’ascens al poder d’una gene­ració que no s’asso­ci­ava a les armes va per­me­tre al Sinn Féin rebre més suport de joves votants irlan­de­sos amb estu­dis, d’esquer­res i més aco­mo­dats, que com­par­tien les seves opi­ni­ons pro­gres­sis­tes sobre el canvi climàtic, la política exte­rior (sobre­tot pel que fa a la seva posició pro­pa­les­tina) i temes LGB­TIQ+. A més dels votants tra­di­ci­o­nals de classe tre­ba­lla­dora urbana i rural.

Es van cen­trar a pro­moure les seves polítiques pro­gres­sis­tes amb un to dia­lo­gant i con­ci­li­a­dor, dei­xant en un pla més dis­cret el dis­curs naci­o­na­lista, tot i que la reu­ni­fi­cació de l’illa con­ti­nu­ava sobre la taula. A tot això cal afe­gir-hi l’extra­or­dinària capa­ci­tat de comu­ni­cació de McDo­nald. Es van dis­tri­buir l’illa. O’Neill havia de ser la can­di­data del par­tit a Irlanda del Nord. McDo­nald, a la República d’Irlanda.

Coa­lició inèdita

L’efecte va ser imme­diat. El 2020 McDo­nald va gua­nyar els comi­cis irlan­de­sos en obte­nir el 25% dels vots, però va que­dar a un escó del Fianna Fáil. Els dos par­tits tra­di­ci­o­nals, el Fianna Fáil i el Fine Gael, van for­mar una coa­lició per pri­mer cop en la història, amb els verds, per evi­tar el govern del Sinn Féin. Aque­lles elec­ci­ons van dei­xar clar que McDo­nald havia con­nec­tat amb la població.

Dos anys més tard, el 2022, O’Neill es va impo­sar en les regi­o­nals irlan­de­ses i es va con­ver­tir en minis­tra prin­ci­pal nord-irlan­desa. El referèndum de reu­ni­fi­cació, del qual pràcti­ca­ment no es par­lava, tor­nava a ser en el pri­mer pla. Amb el Sinn Féin al poder a nord, tot­hom deia que era qüestió de temps que McDo­nald arribés al poder al sud per con­tro­lar l’illa sen­cera. Les enques­tes així ho indi­ca­ven. La data eren les elec­ci­ons irlan­de­ses final­ment con­vo­ca­des per demà.

Però tot ha can­viat aquest últim any quan han escla­tat els dos grans pro­ble­mes que té ara mateix Irlanda. El pri­mer és el de l’habi­tatge. Segons la Comissió d’Habi­tatge, hi ha una carència de 250.000 pisos per a una població de 5 mili­ons d’habi­tants. El segon és l’arri­bada mas­siva d’immi­grants, que ja repre­sen­ten el 20% de la població. La cosa es va bar­re­jar quan als sol·lici­tants d’asil els van donar els pisos soci­als als quals no tenien accés els irlan­de­sos.

Aquesta situ­ació, com passa a tot arreu, va ser apro­fi­tada per grups d’extrema dreta per crear un clima antiim­mi­gració. L’errada de McDo­nald, reco­ne­guda per ella mateixa, és que es van que­dar atra­pats entre els votants tra­di­ci­o­nals de classe obrera, con­tra­ris a la immi­gració, i els nous de classe mit­jana, a favor. La seva posició res­pecte de l’habi­tatge era clara, però no sobre la immi­gració. I en les euro­pees i locals van rebre una pata­cada en obte­nir només el 12% dels vots. Van per­dre els votants tra­di­ci­o­nals. A tot això cal afe­gir-hi els escàndols sexu­als d’abús de menors que han afec­tat alts càrrecs del par­tit i que han dei­xat McDo­nald en una situ­ació molt deli­cada.

Per a aques­tes elec­ci­ons, el Sinn Féin ha endu­rit la política migratòria per recu­pe­rar els votants de classe obrera i pre­senta un pro­grama molt pro­gres­sista. En les enques­tes està en un 20% en intenció de vot, dar­rere del Fine Gael, que té un 22%. La clau d’aquests comi­cis és el gran nom­bre de can­di­dats i petits par­tits d’extrema dreta i dreta popu­lista antii­mi­gració que inten­ten que­dar-se el vot pro­testa con­tra els par­tits tra­di­ci­o­nals que fins ara es que­dava el Sinn Féin. La pre­gunta és si McDo­nald acon­se­guirà que­dar-se aquest vot per arri­bar al poder, obte­nir el con­trol de tota l’illa i fer la tru­cada a Star­mer.

25
per cent
dels vots, van obtenir els nacionalistes en les eleccions del 2020.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia