Política

Què pot esperar el país de la propera legislatura?

Ens exigirem utilitzar les competències autonòmiques en termes més estatistes

Objec­ti­va­ment, aquesta serà una legis­la­tura difícil. Ho serà pels ciu­ta­dans, pel govern del país i el seu pre­si­dent. Però no hi ha res escrit; els resul­tats de la legis­la­tura depen­dran de l'acti­tud que assu­mim tots ple­gats i si apre­nem a sumar l'acció del govern, el rol impres­cin­di­ble d'una opo­sició res­pon­sa­ble i la força de la soci­e­tat civil. Enlloc està escrit que les cir­cumstàncies actu­als siguin inven­ci­bles.

D'aquesta legis­la­tura podem/neces­si­tem espe­rar una acció gover­na­men­tal i par­la­mentària ori­en­tada a sua­vit­zar les difi­cul­tats econòmiques que patim. Espe­rem, doncs, veure la llum al final del túnel. Podem/hem d'espe­rar més feina per a les per­so­nes deso­cu­pa­des i per als joves. Podem/volem espe­rar que el clima d'incer­tesa que ens enco­ti­lla minvi subs­tan­ci­al­ment. Hem d'espe­rar, doncs, que el govern i l'opo­sició pri­o­rit­zin un pacte per a la millora del finançament i un pacte per a la moder­nit­zació del sis­tema econòmic. Hauríem d'aca­bar la legis­la­tura sent rao­na­ble­ment més com­pe­ti­tius a nivell inter­na­ci­o­nal. El món està des­plaçant molta pro­ducció de riquesa lluny d'Europa, i pati­rem si no ens espa­vi­lem. Cal accen­tuar un model econòmic que com­bini un reno­vat indus­tri­a­lisme amb una forta aposta pel conei­xe­ment. Cal supo­sar, doncs, que serà una legis­la­tura con­di­ci­o­nada pel finançament, infra­es­truc­tu­res, atur i eco­no­mia. Si avan­cem en el front econòmic dels pròxims qua­tre anys, en sor­tirà un país més animós, menys sobre­es­forçat i menys estres­sat soci­al­ment. Si fos així, de la legis­la­tura podríem espe­rar, també, una subs­tan­cial cla­ri­fi­cació de l'ide­ari cata­la­nista. Les rela­ci­ons entre Cata­lu­nya i l'Estat són només un punt en qüestió; hi ha pen­dent un debat de fons, latent des de fa anys, sobre tres coses entre­lli­ga­des: quina soci­e­tat volem/podem cons­truir, en quina idea d'Europa ens ins­cri­vim i quin Estat –exclu­siu o com­par­tit– és pos­si­ble. Tinc la impressió que per­dran pro­ta­go­nisme les for­mu­la­ci­ons abs­trac­tes de manual (inde­pendència o fins i tot fede­ra­lisme) i s'avançarà en for­mu­la­ci­ons més con­cre­tes sobre el model i la forma d'Estat que Cata­lu­nya neces­sita per avançar. Es vin­cu­larà Estat amb eficiència en la defensa dels interes­sos dels cata­lans; es par­larà de l'Estat com una geo­me­tria vari­a­ble de sobi­ra­nies; ens exi­gi­rem uti­lit­zar les com­petències autonòmiques en ter­mes més esta­tis­tes; ens obli­ga­rem a exi­gir més Europa i ens avo­ca­rem a dis­pu­tar –detall a detall– les com­petències de l'admi­nis­tració de l'Estat (espa­nyol) que avui admi­nis­tra amb notòria insu­ficiència els nos­tres interes­sos.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.