Política

Més regidors i nous adéus

L'increment de població fa que la Bisbal, Platja d'Aro i Calonge passin de 13 a 17 regidors, i Santa Cristina d'Aro, d'11 a 13

Manel Montalban, de Mont-ras, Lluís Medir, de Palafrugell, i Josep Roselló, de Calonge, deixen pas a les noves generacions

Els pactes a tres i quatre bandeshan precipitat alguns ajuntaments a
caure per una moció

La comarca del Baix Empordà tindrà en aquestes eleccions del 22 de maig 14 regidors més, gràcies als increments de població de la Bisbal d'Empordà, Calonge, Castell-Platja d'Aro i Santa Cristina d'Aro. Els tres primers passaran de 13 a 17 regidors, i el darrer, d'11 a 13. Això farà que els 36 municipis que integren la comarca sumin un total de 342 representants municipals, 42 més que en les primeres eleccions democràtiques d'aquest període,
fetes l'any 1979.

En aquests 32 anys, el Baix Empordà ha passat de tenir uns 80.000 habitants a 134.343, repartits especialment pels municipis grans. La majoria han anat a viure als grans municipis de la comarca, que és on ha incrementat el nombre de regidors, com són els quatre casos citats anteriorment, i també Palafrugell, Palamós, Torroella de Montgrí, Sant Feliu de Guíxols i Pals. Però també municipis que viuen a redós dels grans, com són Mont-ras, Ullà i Vall-llobrega. Tot i això, en aquest temps, la resta de municipis han mantingut la seva representació,
a excepció d'un, Ullastret, que ha passat de 7 a 5 regidors.

L'increment del nombre de regidors facilita, en part, la possibilitat que partits minoritaris puguin entrar als ajuntaments. És el cas de
la presència de grups independents, com podria ser el cas de l'IBE a Begur, Ciutadans de Palamós o Acció Municipal de Catalunya a Palafrugell. Aquestes dues formacions,
però, han descartat tornar-se a
presentar, cosa que sí faran els grups segregacionistes de l'Estartit Independent (LEI), a Torroella de Montgrí, i Sant Antoni Indepen-dent (SAI), a Calonge.

Però també es preveu la presència de noves formacions, com és el cas de la Coordinadora Estartit i Torroella (COET). Això ha provocat que es perdessin majories consistorials i s'hagués d'optar als pactes
de govern a tres i quatre bandes. Uns pactes que encara costen d'assumir i que ha provocat trencadisses importants, arribant fins i tot
a mocions de censura.

En aquest mandat hi ha hagut quatre mocions de censura a la comarca, afectant canvis de govern a Calonge, Mont-ras, Sant Feliu de Guíxols i Castell-Platja d'Aro. A Calonge i Mont-ras, les mocions van ser possibles per la sortida de membres de grups del govern per donar suport i majoria a l'oposició del moment. A Platja d'Aro i Sant Feliu de Guíxols, la cosa va anar a més, ja que va ser un grup, el PP i Tots per Sant Feliu, respectivament, que van decidir, quan la majoria consistorial va determinar canviar de soci de govern. A Platja d'Aro va comportar deixar a l'oposició, després de 18 anys a l'alcaldia, l'unionista Joan Giraut, per entrar a governar el PSC i ICV, mentre a Sant Feliu, va ser, políticament, al revés, entrant CiU a canvi del PSC, ICV i ERC.

A Regencós, d'altra banda, ERC es va negar, per un problema urbanístic del líder de CiU, a fer el relleu d'alcalde d'ERC a CiU com estava pactat, i CiU els ha deixat en minoria. Un fet singular, com ja va passar en les eleccions del 1991, en què el Partit Popular va aconseguir l'alcaldia de Vilopriu. En aquest mateix mandat Esquerra Catalana, separada d'ERC, va aconseguir les alcaldies de la Tallada i Garrigoles.

La força de CiU

CiU ha estat històricament la gran força del Baix Empordà. Va saber anar incorporant els grups independents dels pobles, especialment els petits, com també els de l'antiga UCD, arribant així a cadascun dels 36 municipis. En les primeres eleccions, va aconseguir l'alcaldia a 14 municipis, alguns d'ells importants, com Palafrugell o Palamós. I dos mandats més tard, la federació nacionalista tenia 26 de les 36 alcaldies. Va aconseguir la capital de la comarca, la Bisbal d'Empordà. Un domini que es va mantenir en els comicis electorals locals de la dècada dels noranta, en què va aconseguir l'alcaldia a 27 municipis. Però amb el nou segle, CiU va patir una davallada municipal. Va perdre municipis importants com Palamós, Palafrugell i la Bisbal. Però, per primer cop, va aconseguir l'alcaldia de Torroella de Montgrí i mantenir-se a Sant Feliu. Però la desfeta va ser tan important que fins i tot va perdre, per primera vegada, el control polític del Consell Comarcal.

Uns canvis polítics que també s'han de mirar en l'àmbit local, ja que alguns dels líders també van canviar de partit. I ja sabem que la persona, quan es tracta de comicis locals, pesa molt. Així trobem els casos de Josep Llensa, a Santa Cristina; Narcís Gibrat, a la Tallada d'Empordà, o Joan Surroca, a Vall-llobrega. Però també de la marxa del líder, com podia ser el cas de Benjamí Artigas, a la Pera, o Josep Blanc, a Torrent. El gran derrotat en els passats comicis va ser Josep Grau, de Jafre, després de 47 anys com a alcalde.

També caldrà veure si algun alcalde ja ho té assegurat abans dels comicis, en el cas que només es
presenti una llista. En les darreres eleccions només a Palau-sator i
Foixà hi havia una única candida-tura. El màxim, han estat set a
municipis com Calonge, Palafru-
gell o Castell-Platja d'Aro.

Adéus

Però aquests nous comicis també representen un adéu per a alguns alcaldes històrics de la comarca.
És el cas de Lluís Medir (Entesa),
de Palafrugell, que després de fer el relleu d'alcaldia, el passat 2 de desembre del 2009, ja va dir que no es tornava a presentar. Acabaven així 14 anys i mig al capdavant de l'alcaldia. També ha manifestat que no
es torna a presentar, encara que acabarà el mandat, l'alcalde de Mont-ras, Manel Montalban (CiU), que va recuperar l'alcaldia, que havia tingut entre els anys 1995 i 2007, el novembre del 2008 amb una moció de censura.

Qui tampoc aspira novament
a ser alcalde és Josep Roselló, de Calonge, que després de ser-ho amb CiU, ara es presentava amb una llista independent i, de moment, diu que no la vol encapçalar. Per contra, Joan Giraut, que va ser apartat amb una moció
de censura a Platja d'Aro, ha acceptat encapçalar novament CiU
i recuperar l'alcaldia.

14
regidors més a la comarca
per l'augment de població en quatre municipis.
4
són les mocions
de censura que hi ha hagut en aquest mandat al Baix Empordà.
1
municipi
ha perdut població i nombre de regidors des de l'any 1979: Ullastret.
36
municipis
són els que integren la comarca.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Xavier Fonollosa
Alcalde de Martorell (Junts per Martorell)

“Hem fet cent vegades més habitatge protegit que Colau”

Martorell
Lluís Campmajó
Cap de l’oposició per Activa Vidreres

“L’equip de govern no ens dona l’oportunitat d’aportar”

VIDRERES
Rússia

Biden es reuneix amb la família de Navalni a San Francisco

Barcelona
Rússia

La mare de Navalni ja ha pogut veure el cadàver

Barcelona
País Basc

Urkullu convoca les eleccions per al 21 d’abril

Barcelona
Rússia

El govern espanyol desconeixia que el pilot rus residia a l’Estat

Barcelona
estat espanyol

El jutge Pedraz investigarà l’ús de les clavegueres de l’Estat contra Podem

barcelona

Cinc representants d’IdC de la Selva aniran a la trobada estatal

santa coloma de farners
OTAN

Mark Rutte obté el suport dels EUA i el Regne Unit per liderar l’Aliança

Barcelona