Política

La crònica

La cançó enfadosa de quan hi ha eleccions

Hi ha un ventall de propostes que no hi ha voluntat de complir. Toquen

Des d'ara mateix i fins al 22 de maig, dia que hi haurà les eleccions municipals, se sentiran moltes propostes. Tot seran bones intencions i promeses. El “jo faria” i “si nosaltres hi fóssim, això no passaria”. Però moltes de les propostes no es portaran mai a terme. Probablement perquè qui les fa, pot perdre. O si guanya es pot escudar en la crisi, les concessions que ha de fer al soci de govern i mil històries més. Però després hi ha un altre ventall de propostes que queden bé. Són correctes i, en molts casos, toquen. Però només és això: un escrit sobre el programa perquè de voluntat de dur-la a terme no n'hi haurà cap ni una. Però quan hi torni a haver eleccions, les tornaran a fer. Perquè tornarà a tocar.

És el que passa sempre que es comença a sentir flaire de municipals amb l'àrea urbana de Girona. Aquesta setmana, una candidata a l'alcaldia parlava d'un pacte per Girona amb tots els agents de la capital i l'àrea urbana. I fa quatre anys, ho deia la seva predecessora. I quatre anys abans, la seva predecessora ja ho deia. Però tampoc és imputable a aquesta candidata, perquè els dels partits contraris han fet exactament el mateix. I tampoc això és culpa dels polítics de la capital. Perquè als pobles del voltant, de fet, ja els acaba anant bé. Perquè tots acaben anant a la seva i l'acord de fa uns anys en el sentit que cada un ha de diferenciar-se de la resta per alguna individualitat ha acabat en no-res. Tots han acabat fent els seus polígons industrials, les urbanitzacions que han convertit camps en voreres sense pisos i no coordinant-se els uns amb els altres.

Quan es tracta d'un gran centre comercial, d'indústria i paisatge ningú vol donar res al del costat. Però és clar, quan es tracta de repartir el pas d'infraestructures pel territori, temes de seguretat o alumnes nouvinguts, llavors tothom es recorda del veí. És allò que en anglès en diuen not in my back yard. És a dir, sí. Però no al pati de casa meva. Però aquests mesos tothom es voldrà coordinar i fer grans pactes. Toca.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Albiach demana que no se supediti la reforma del delicte de sedició als pressupostos de l’Estat

Barcelona

Més de 300 persones donen suport a Jordi Pesarrodona en l’inici del judici

Manresa

Puigdemont insta a buscar una “resposta de país” si inhabiliten Torra 

Barcelona

Aragonès creu que les acusacions de Sánchez a Torra de judicialitzar el conflicte català “no són acceptables”

Barcelona

Calviño descarta un confinament generalitzat

Madrid

Trump té una pressa suprema

Washington

Clamor contra la repressió tres anys després del 20-S

barcelona

Territori Puigdemont

Girona

Valtònyc posa en risc els privilegis del rei de Bèlgica

Brussel·les