Una menja de gripaus

Quins brams han fet les autonomies després de l'entrevista de Mas i Zapatero! Ens vigilen els moviments, no sigui que el govern ens doni peixet. No és cap favor el fet de liquidar-nos 759 milions d'euros pendents del 2008 i –ho pensen– una bestreta de 1.350 milions de l'any 2013. On és el fet diferencial a favor nostre que blasmen? Els mítics Astèrix i Obèlix, que, en veure els romans córrer i atropellar-se entre ells, deien “estan bojos aquests romans!”, ara dirien “estan boges aquestes autonomies!”.

Si Mas ha confessat que, deixant abanda els gripaus, sols ha aconseguit que ens deixin endeutar fins a 2.500 milions d'euros i si la xifra mínima de 10.500 milions per al 2011 ens fan el favor d'autoritzar-la, la Generalitat emet paper i el col·loca prou car en un mercat saturat, no veuen que ens estem posant nosaltres mateixos la soga al coll? Mas portava la canya amb esquer per a peix gros: els vots del grup català. Zapatero, impertorbable, ha fet veure que no ho veia. Si ho necessita, ja ensenyarà en el seu moment un peixet –potser congelat– per pagar el favor. La veritat és que entre una cosa i l'altra les tres hores d'entrevista han d'haver-li semblat sis a Mas. No havent complert Zapatero el pactat en l'entrevista de l'any 2006, referida a l'Estatut, se li va dir de tot. No es podia esperar, doncs, una rebuda de flors i violes. El que li va dir Zapatero, Mas no ho ha repetit però la menja de gripaus és explícita. Ho intuïm però mai ho sabrem.

La història moderna és plena d'exemples. Quan s'han celebrat entrevistes secretes entre els mandataris dels estats i s'han fet pactes de problemes polítics i econòmics, hi ha hagut incompliments. No hi ha firmes i són les paraules les que ho avalen. Ara bé, si els pactes són d'independentisme, llavors la garantia de compliment és pràcticament nul·la. La història d'Irlanda és un rosari de pactes incomplerts i les dels països del sud de Rússia han estat –i són encara– un safareig de pactes de paper moll.

La notícia que el Parlament català debatrà una proposta de llei d'autodeterminació i d'independència de Catalunya acabarà d'estripar la minsa relació que restava amb les autonomies. Era necessari en aquest moment? Què diran ara els papus dels mitjans madrilenys, el govern estatal, els partits dretans i les autonomies? Què haurem de sentir les properes setmanes? El qualificatiu d'apàtrides es veu venir.

Tenint en compte la transcendència que, Ebre enllà, tindria aquest projecte de llei, si s'aprovava, és molt possible que a partir de llavors ens mirin com a la població d'un zoològic. S'ha d'admetre que una mica rars sí que ho som. No pas per engabiar-nos però sí que per ser observats. Només faltaria que l'ull clínic de l'experimentat Obèlix el fes canviar de parer i comencés a dir: “Estan bojos aquests catalans!”.