Política

Onze dies sota el control guerriller

La Val d'Aran senyalitza els espais que van ser protagonistes de l'intent d'invasió dels maquis el 1944

Els antifranquistes van ocupar la vall durant onze dies tot esperant una revolta generalitzada que no va tenir lloc

Els maquis van ocupar tota la Val d'Aran, excepte Vielha, durant onze dies el 1944

El Con­selh Gene­rau dera Val d'Aran està senya­lit­zant els espais rela­ci­o­nats amb la invasió que van dur a terme, l'octu­bre del 1944, diver­sos bata­llons dels maquis esta­blerts al sud de l'Estat francès. Uns qua­tre mil guer­ri­llers van acon­se­guir el con­trol de tots els pobles de la vall excepte Vielha, la qual volien con­ver­tir en capi­tal pro­vi­si­o­nal de la República espa­nyola. Van man­te­nir el con­trol del ter­ri­tori fins que al cap d'onze dies van empren­dre la reti­rada. L'objec­tiu de l'ope­ració, ideat pels diri­gents del PCE a l'exili sense el suport d'altres for­ces de l'opo­sició ni tam­poc de la Gene­ra­li­tat a l'exili, era con­fiar que la simbòlica ocu­pació de l'Aran pro­voqués un aixe­ca­ment con­tra Franco a les prin­ci­pals ciu­tats de l'Estat. Però aquesta no es va pro­duir i la invasió va resul­tar un fiasco.

Per com­me­mo­rar aquest epi­sodi històric, el govern aranès ha creat una comissió d'his­to­ri­a­dors i ha des­ti­nat 46.000 euros, sub­ven­ci­o­nats per Memo­rial Democràtic de la Gene­ra­li­tat, a la senya­lit­zació dels espais més sig­ni­fi­ca­tius de l'ocu­pació. Avui està pre­vist que la vice­pre­si­denta del govern, Joana Ortega, visiti alguns dels espais senya­lit­zats, tot i que encara no s'ha com­ple­tat el pro­jecte. S'han de senya­lit­zar espais del port de la Bonai­gua i del port de Vielha, i caldrà espe­rar a l'estiu perquè esti­guin lliu­res de neu.

L'iti­ne­rari senya­lit­zat comença al pas fron­te­rer de Pònt de Rei, per on el matí del 19 d'octu­bre del 1944 uns qua­tre mil homes de la 201 Divisió, coman­dada pel coro­nel repu­blicà Vicente López Tovar, van tra­ves­sar la fron­tera car­re­gats de fusells de la Guerra Civil, explo­sius ame­ri­cans, fusells ale­manys de la Segona Guerra Mun­dial i ves­tits amb roba de diver­sos exèrcits. Al mateix temps, grups més petits entra­ven pel Pallars i la Cer­da­nya.

Per sor­presa i amb uns pocs trets, els maquis van acon­se­guir el con­trol de Cane­jan i Les. A es Bòrdes els com­bats pel con­trol del poble van cau­sar quinze morts. Allà hi havia un des­ta­ca­ment de cent sol­dats fran­quis­tes que van opo­sar resistència. A Baguer­gue els inva­sors van esta­blir el seu quar­ter gene­ral a l'església. Els repu­bli­cans van arri­bar a con­tro­lar també el nord del Pallars, acon­se­guint el con­trol d'Esterri d'Aneu, però no van poder arri­bar a Lla­vorsí, punt clau per aïllar Vielha.

La invasió va fra­cas­sar. El coman­dant López Tovar, que en l'ope­ració tenia com a segon un mili­tar aranès, el gene­ral Blázquez Arroyo, àlies César, es va negar a ata­car Vielha men­tre no es produís la revolta gene­ral que li havien asse­gu­rat que es pro­dui­ria. Ata­car Vielha podia sig­ni­fi­car afe­blir la línia d'esca­pada cap a la fron­tera i no volia pren­dre el risc de manera gratuïta. Va espe­rar onze dies. L'exèrcit fran­quista va mobi­lit­zar 30.000 homes en direcció a l'Aran per repel·lir la invasió i López Tovar va orde­nar la reti­rada cap a la fron­tera abans que arri­bes­sin.

No hi va haver vícti­mes civils. Els maquis tenien ordre de no fer pre­so­ners civils ni reven­ges, i res­pec­tar les esglésies. També van dema­nar aquells dies con­tenció als ara­ne­sos par­ti­da­ris de la República. Uns pocs, però, no van fer cas i es van mos­trar en públic massa entu­si­as­mats amb la invasió. Quan els guer­ri­llers es van reti­rar a la fron­tera, ells també ho van haver de fer.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.