Política

SECTORS (II)

Habitatge

Una casa per viure-hi

La crisi econòmica ha posat en relleu la necessitat de construir habitatge protegit, de compra, però sobretot de lloguer a Barcelona

Les tendències van canviant, i si fa uns quants anys tothom s'estimava més ser propietari d'una casa, avui dia hi ha més demanda per accedir als pisos de lloguer

Com a la resta del país, els preus continuen sent el principal impediment dels barcelonins per accedir a un habitatge, de compra o lloguer. Però amb l'agreujant que aquí, els preus han baixat menys que a la resta de Catalunya. Les entitats bancàries han tancat l'aixeta i molt pocs són els que aconsegueixen que se'ls concedeixi una hipoteca. No és estrany que aquells que en els anys de bonança havien adquirit un pis, ara no puguin afrontar unes quotes massa altes perquè tenen un o dos membres de la unitat familiar a l'atur. L'alternativa de llogar no sempre és la solució perquè a la gran ciutat els preus continuen sent massa elevats. Atès aquest panorama, Barcelona té pendents molts reptes en matèria d'habitatge.

Antoni Sorolla

Delegat d'habitatge de l'Ajuntament de Barcelona

“La primera prioritat és la gestió del sòl. En una situació de paràlisi del mercat immobiliari i de poca capacitat dels promotors, cal que l'administració pública garanteixi els processos de transformació per construir habitatges lliures i protegits. En segon lloc, la rehabilitació, posar al dia els edificis que ho necessitin, continuant amb el pla d'ascensors i apostant per l'eficiència energètica. També hem de continuar lluitant contra la sobreocupació i l'infrahabitatge. Finalment, cal continuar ampliant i consolidant el parc de lloguer. En aquest sentit, es fa imprescindible que l'Ajuntament mantingui l'aposta per no vendre sòl i destinar-lo només a lloguer i venda en dret de superfície”.

Jordi Giro

Vicepresident de la favb

“Ens queda fer un salt qualitatiu i quantitatiu en matèria d'habitatge. Hi ha noves fórmules, com ara el dret de superfície, que l'Ajuntament de Barcelona ja ha començat a utilitzar, però cal aprofundir més en camps nous com aquest. El consistori no ha fet els deures pel que fa a la construcció d'habitatge construït, no ha fet tot el que havia promès. Tampoc no s'ha aixecat tot l'habitatge cooperatiu que s'havia planificat. Amb el 60% fet, cal assenyalar que l'experiència ha estat molt positiva”.

Xavier Becerra

responsable de polítiques d'habitatge de ccoo

“El repte més important és poder afrontar l'elevada demanda d'habitatge social que hi ha. Per això, cal ampliar el parc d'habitatge assequible, sobretot de lloguer. És cert, però, que Barcelona fa molts anys que hi treballa i té més feina feta que altres ajuntaments. D'altra banda, cal apuntar que actualment els serveis socials no estan preparats per absorbir la gent que queda sense casa, persones que fa un any no estaven en risc d'exclusió. Gràcies a les ajudes actuals, les famílies poden afrontar les lletres de la hipoteca durant uns pocs mesos, però això no soluciona el problema. És necessari pensar en altres instruments d'ajut social, així com destinar un parc d'habitatge social per acollir aquells que perden la seva llar”.

Eduard Sans

responsable d'habitatge de la UGT

“Cal desencallar els temes de transformació de sòl per encabir nou habitatge. També s'ha de continuar treballant en la rehabilitació, no només per millorar el parc d'habitatges antic, sinó també per donar un impuls al sector de la construcció que pateix molt l'actual crisi. D'altra banda, és imprescindible continuar impulsant la compravenda d'habitatge social, però sobretot el lloguer, i el lloguer amb possibilitat compra, perquè potser és del que hi ha més demanda”.

Carles Cartanyà

Director de comunicació del col·legi d'aparelladors de barcelona

“L'accés a l'habitatge per a tothom és el primer repte. Però assolir-lo és difícil perquè les condicions de finançament per a la compra del pis no ajuden i el preu dels lloguers és molt elevat. El segon repte és l'estat de conservació del parc d'edificis existents. Una política adequada de promoció de la rehabilitació posaria al mercat de venda i de lloguer nous estocs de pisos disponibles a preus adequats. En tercer lloc, el consum energètic dels edificis d'habitatges és excessiu i cal posar en marxa polítiques efectives d'eficiència i estalvi energètic. Dissortadament, aquest és un tema que la nova llei no té en compte”.

Enric Reyna

President de l'Associació de Promotors de Barcelona

“El més important és la rehabilitació del parc construït. S'ha de portar a terme una política decidida que permeti que edificis i habitatges disposin dels estendards de qualitat que requereix el model social en el qual ens trobem. Però per tal que es pugui portar a terme una encertada política municipal de rehabilitació es necessita la flexibilització de les ordenances municipals, en funció de l'habitatge i del seu any de construcció, separant el que és possible del que és necessari. També cal fer una política per fomentar l'habitatge assequible, amb especial èmfasi en el lloguer, que és una de les assignatures que tenim encara pendents”.

Buscant un lloguer a un preu assequible

El preu de l'habitatge lliure a Barcelona ha caigut un 4,2% durant el primer trimestre d'aquest any, respecte del mateix període del 2010. La informació no sorprèn ningú, els preus dels pisos continuen baixant, com a conseqüència de la crisi que sacseja el mercat. Però no prou perquè el barceloní pugui accedir al parc d'habitatge lliure ni, en molts casos, al de protecció oficial. Per això, molts dels que fa uns quants anys havien pensat a ser propietaris ara han canviat de parer i prefereixen ser llogaters. Però, tot i que hi ha més oferta de pisos de lloguer en el mercat lliure, la davallada dels preus no ha estat tan significativa. Per això, diversos actors socials aposten per ampliar el parc de pisos de lloguer, especialment els de lloguer social.

Però no tot s'acaba en la compra o el lloguer; hi ha altres fórmules com ara l'habitatge de protecció oficial amb dret de superfície, tal com es recull en el pla d'habitatge de l'Ajuntament. El pla no només se centra a facilitar un habitatge a aquelles persones que no en tenen, sinó també a aquelles amb risc de perdre'l o a les que tenen un pis que no reuneix les condicions d'habitabilitat i que cal rehabilitar. Intenta donar resposta a la dificultat afegida que tenen grups en risc d'exclusió social per accedir a un habitatge. Tanmateix, els experts opinen que els serveis socials han fer un salt per atendre noves problemàtiques que han aflorat arran de la crisi. Algunes famílies no s'haurien pensat mai que, com ara, arribessin a estar a punt de perdre la casa. Les dificultats per pagar les hipoteques no se solucionen, només, amb els ajuts econòmics que permeten pagar alguns dels rebuts pendents. Per això, diverses associacions i sindicats han iniciat una campanya per aconseguir que l'entrega de l'habitatge al banc o caixa sigui prou per cancel·lar el deute hipotecari.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.