Política

L'anàlisi

D'esquenes a l'esperança

La condemna suposa posar pals a les rodes, però difícilment farà ensorrar la nova etapa que s'ha obert a Euskadi

En una recent con­ferència a la Uni­ver­si­tat d'Estiu de Sant Sebastià, l'advo­cat sud-africà Brian Cur­rin, per­sona de dila­tada experiència com a medi­a­dor inter­na­ci­o­nal, va refe­rir-se a la neces­si­tat, en qual­se­vol procés de pau, de crear ponts de diàleg i esta­blir inter­lo­cu­tors vàlids entre les parts enfron­ta­des. Cur­rin, que lidera el Grup de Con­tacte Inter­na­ci­o­nal que tre­ba­lla per mirar de “faci­li­tar” un procés de pau a Euskadi, va refle­xi­o­nar sobre les seves experiències en pro­ces­sos de pau i va mani­fes­tar que una de les prin­ci­pals con­di­ci­ons que s'han de donar en aquest tipus d'ini­ci­a­ti­ves és la de cons­truir un “con­text” ade­quat per desen­vo­lu­par un ambi­ent de “con­fiança”. Alhora, va subrat­llar també la importància que els pro­ces­sos de pau tin­guin líders “amb majúscu­les” que siguin “jus­tos”, “bons comu­ni­ca­dors” i amb la capa­ci­tat de crear “con­fiança”.

La sentència de l'Audi­en­cia Naci­o­nal va en sen­tit dia­me­tral­ment opo­sat a les refle­xi­ons de Brian Cur­rin. Arnaldo Otegi i Rafa Díez Usa­bi­aga no només encai­xen en el per­fil de líder defi­nit per Cur­rin, sinó que, jun­ta­ment amb la resta de con­dem­nats, són res­pon­sa­bles direc­tes de l'espe­rançador procés enge­gat al País Basc per resol­dre el con­flicte. Abans del seu empre­so­na­ment pre­ven­tiu fa dos anys, Otegi i Díez Usa­bi­aga van ser dos dels prin­ci­pals actors que van impul­sar el debat intern dins del Movi­ment d'Alli­be­ra­ment Naci­o­nal Basc per donar un major pro­ta­go­nisme a l'esquerra abert­zale i per avançar en la cons­trucció naci­o­nal sense la tutela d'ETA. Durant el judici pel cas Bate­ra­gune, tots els acu­sats van posar de mani­fest el seu ferm com­promís amb el procés de pau i la seva aposta per les vies polítiques i democràtiques. Otegi ho va dei­xar molt clar durant el judici: “Sóc cul­pa­ble de bus­car una estratègia només pacífica i democràtica.”

En espera del que pugui deci­dir el Suprem davant els recur­sos que s'inter­po­sa­ran con­tra la sentència, la con­demna suposa una pèssima notícia per al procés de pau, sobre­tot pel que repre­senta de càstig a per­so­nes que públi­ca­ment han expres­sat la seva aposta pel canvi i a les quals l'opinió pública reco­neix com a impul­so­res del nou esce­nari. Diri­gents que sumen a la seva capa­ci­tat de lide­ratge una deter­mi­nada con­dició de símbols dins l'esquerra abert­zale.

La detenció l'any 2009 d'Otegi i de la resta de diri­gents inde­pen­den­tis­tes en el marc del cas Bate­ra­gune es va pro­duir en ple debat dins l'esquerra abert­zale sobre la nova estratègia política. Tot i que aque­lla ope­ració amenaçava de ple el procés que començava a veure la llum, un mes després l'esquerra abert­zale pre­sen­tava la Decla­ració d'Alsa­sua i la seva aposta per les vies exclu­si­va­ment polítiques. Ara, la sentència feta pública ahir –tot just dos mesos abans de les gene­rals i en ple debat al Suprem sobre el recurs pre­sen­tat con­tra la il·lega­lit­zació de Sortu– suposa també posar pals a les rodes a aquest nou esce­nari. Difícil­ment, però, farà ensor­rar l'espe­rançadora etapa que s'ha obert a Euskadi, sobre­tot després que en les elec­ci­ons del 22-M l'èxit de Bildu posés de mani­fest que l'aposta abert­zale té avui més suport que mai entre la soci­e­tat basca.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.