Política

David Fernàndez

Diputat de la CUP al Parlament de Catalunya

“No som un bolet d'un dia”

“El govern que voldríem que hi hagués ara no és possible”

“Si es repetís una situació com la de les protestes davant del Parlament d'ara fa un any i mig jo seria a fora, al costat de la gent”

“De ‘perroflautas' i idealistes, en tenim poca cosa; el nostre és un projecte independentista d'esquerres que ve de molt lluny”

Periodista, barceloní i vivint a Ripoll
Qui serà el portaveu de la CUP al Parlament de Catalunya és periodista i activista vinculat als moviments socials i al barri de Gràcia, a Barcelona. Ara viu a Ripoll. Membre de l'assemblea editora del setmanari Directa, és cooperativista en l'economia social i solidària, i treballa a Coop57, en el sector de les finances ètiques. També és membre de la Coordinadora per a la Prevenció de la Tortura i del grup impulsor de l'Acusació Popular del cas Millet.
Si no hi hagués consulta seria el
frau electoral més bèstia de la història de la democràcia

L'entrada de la CUP al Parlament ha estat una de les notícies d'aquestes eleccions, en què ha aconseguit tres escons.

Quin sentiment li provoca haver obtingut tres diputats?
Una satisfacció molt gran. Vam decidir que volíem anar-hi per arribar-hi, i el cavall de Troia
ja és a Esparta.
N'hi ha que diuen que la seva és l'arribada dels perroflautas al Parlament.
Sí, i és greu perquè ho diu una responsable de drets civils. Vaig coincidir amb ella en un acte d'homenatge en el vintè aniversari de l'assassinat de la Sònia per part de l'extrema dreta al parc de la Ciutadella. Un acte on va parlar molta gent i que va ser molt emotiu a favor dels drets gai i lesbià. I quan va intervenir ella em va caure la cara de vergonya perquè no sabia de què estava parlant. Però són els polítics que tenim, i segurament un dels motius pels quals tanta gent ens ha fet confiança.
Diu “són els polítics que tenim” però ara vostè també n'és.
Fem política des de fa molts anys. Potser no hem quadrat en un partit polític convencional però sí que tenim una idea política des de fa dècades. Som persones, som diferents i no negaré que hi ha un canvi de rol. Però també serem fidels a les nostres conviccions: que la política en majúscules és la política comunitària i de carrer. La CUP té molts estris d'intervenció política i ser al Parlament és una eina més.
Els resultats donen una governabilitat complicada. Quin govern volen?
Tenim una geometria complexa en què el sobiranisme s'ha ressituat de manera explícita. Voldríem un govern que ara no és possible. Mas serà president i a veure quins acords assoleix. Ens agradaria ser Islàndia, sempre ho hem dit, però hi ha un biaix grec en el qual l'obsessió continua essent el pagament del deute privat convertit en deute públic. I em fa gràcia que, just quan ja hi ha hagut les eleccions, CiU, amb aquesta forma tan democràtica i tan transparent, anunciï més retallades per valor de 4.000 milions. Si tan transparents són, que ho haguessin dit abans dels comicis, que ja ho sabien. Això és fer trampa. Això és com el conseller d'Economia, que no l'escolliran ni Mas ni Junqueras, el triaran els mercats. La que proposem és una esmena general. Arribar al Parlament per nosaltres és un punt no d'arribada, sinó de partida, perquè queda molta feina per fer.
És improbable. Però què dirien si Mas els oferís alguna cosa?
No sé què ens podria oferir. Que proposi tant com vulgui. Nosaltres escoltarem, i en allò que hi hagi una coincidència programàtica ens trobarem. Això ja ho hem fet, amb CiU, en tot allò que siguin drets democràtics fonamentals o la independència. Ara, si no hi hagués consulta seria el frau electoral més bèstia de la història de la democràcia.
Ara serà diputat. Es veu tornant a participar en un 15-M o en les protestes davant del Parlament?
D'entrada, des de l'emotivitat, sí. Un matís: total respecte al moviment. Primer els preguntaria si no els fa res que continuï participant de la indignació col·lectiva. Si em diguessin que no, ho entendria. A vegades les relacions entre moviments socials i acció política són tenses i complexes, i s'ha de respectar. Sí que tinc clar que, si hi hagués una situació com la del Parlament de fa un any i mig, jo seria a fora al costat de la gent. No estaria amb els que es tanquen a tot i són incapaços d'escoltar les demandes socials de la gent. Els pressupostos de l'austeritat van ser la constatació que qui mana són els mercats financers i no la sobirania popular.
La CUP és un partit assembleari. Però hi ha el dia a dia del Parlament i no podran fer una assemblea per a tot. Funcionalment com s'ho faran?
L'avantatge de venir d'un procés assembleari llarg és que el projecte està molt clar. En matèria de drets civils, econòmics o en l'homofòbia, per exemple, tot està escrit. Com a casuística pot passar que hi hagi una situació que no veiem clara i que l'haguem de consultar, però repeteixo que el nostre projecte està molt lligat. Tot i això, dins la CUP hi ha molts debats vius. El que em preocuparia seria que no hi fossin.
Parlen de portar la política del carrer al Parlament. Com?
La política de carrer és demostrar que hi ha alternatives. I que no cal regalar la gestió de l'aigua a una multinacional espanyola, no perquè sigui espanyola, sinó perquè és multinacional. El discurs de CiU és que no hi ha un duro a la caixa. Nosaltres diem que hi ha sistemes financers alternatius que garanteixen la viabilitat de projectes. Jo vinc d'una cooperativa petita que amb 2.000 persones hem finançat 750 projectes en cinc anys de crisi per valor de 25 milions d'euros. Això és la democràcia viva, dinàmica, que millora les condicions de vida de la comunitat. I és que en les demandes socials Mas fa trampa. És capaç de parar l'orella quan hi ha un milió i mig de persones a la Diada, però obvia que ha tingut tres vagues generals. Només escolta el carrer quan és funcional als seus interessos. Qui ens ha portat a l'escenari actual independentista no és CiU, ha estat la força de la gent.
Quin punt d'idealisme hi ha en el seu discurs? Vull dir que això és molt bonic, però potser difícil de traduir en una acció parlamentària.
Jo crec que són més utòpics els que pensen que hem d'obeir els mercats financers per tenir un país més just. Si algú pensa que uns plans d'austeritat neoliberal que generen desigualtat i pobresa no derivaran en més violència interfamiliar, més confrontació i desesperació... els utòpics són ells. Per aquí anem cap a un penya-segat i, si no construïm una alternativa, en el futur hi haurà més sofriment, injustícia i menys autodeterminació. D'idealistes i perroflautas, en tenim poca cosa. El nostre és un projecte independentista d'esquerres que ve de molt lluny.
No temen acomodar-se?
Comencem una vida quotidiana que no és la nostra. Però hem vingut al Parlament per treballar-hi i per demostrar que hi ha alternatives. El nostre focus no és el Parlament. És de baix a dalt que construïm, i el municipalisme no l'oblidem. El Parlament és una forma més de fer política. La democràcia no és només el Parlament.
SI va aparèixer en el mapa parlamentari fa dos anys i ara n'ha desaparegut. Els punts de partida entre ells i vostès són diferent, però temen ser un bluf?
La política de SI se centrava en el Parlament, i la de la CUP es fa a través del municipalisme. Hi ha un principi cooperatiu que diu que quan fas un pas és per fer-lo en ferm. Hem arribat per quedar-nos. No hem arribat com un bolet i no serem un bolet d'un dia. La CUP, on ha arrelat ho ha fet a fons.
Què és el primer que faran?
Tornar els Ipad, els Teletac i aquestes coses accessòries. Abaixar-nos el sou de diputats fins a 1.600 euros nets com a màxim. I portar moltes llanternes i taquígrafs. La prioritat és que es faci la consulta. I demanarem també una moratòria de qualsevol desnonament i la recuperació, per exemple, de la gestió pública de l'aigua, la reobertura de les comissions d'investigació del mapa sanitari i del cas Palau i l'aturada del pagament del deute il·legítim.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Guanyem vol l’Ajuntament de Girona com a acusació

GIRONA

Pedro Sánchez no s’hi posa

Barcelona

Exteriors desplega una gira per vuit estats de la UE

Barcelona
Negar el diàleg  no és la solució
L’APUNT

Negar el diàleg no és la solució

Borràs culpa ERC de la falta de resposta institucional

Barcelona

El conflicte entre Espanya i Catalunya es cola en dos parlaments europeus

Barcelona

Revàlida complicada per a Trudeau

Montréal

Converteixen la delegació del govern en un abocador

barcelona

El govern de Xile claudica i suspèn la pujada del preu del metro per les protestes

SAntiago de xile