Un acord generós

Com pot funcionar un acord de legislatura entre CiU i ERC sense que hi hagi govern de coalició? Hi ha pocs precedents i cal remuntar-se a la història política. N'hi va haver l'any 1996, quan la política catalana i espanyola van estar marcades per l'acord d'investidura i governabilitat entre CiU i el PP, que mai es va arribar a firmar. Els dirigents de CiU van voler evitar la imatge d'entesa que oferia un acte de signatura i tampoc van acceptar ministeris ni la presidència del Senat. Però no van tenir cap inconvenient a referendar l'acord amb un sopar a l'hotel Majestic. Els negociadors dels dos partits eren tots homes i van convidar a sopar les seves respectives dones.

En perspectiva històrica, va ser un acord que va donar fruits per a Catalunya: la supressió dels governadors civils, el traspàs del trànsit als Mossos d'Esquadra, el 30% de l'IRPF, la rebaixa de peatges i l'eliminació del servei militar, que figurava en el programa electoral del PP i es va incloure dins de l'acord amb CiU. La col·laboració entre els dos partits va ser fluida, encara que exempta de química, amb provocacions del portaveu del govern, Miguel Ángel Rodríguez, destituït per pressions de Pujol i substituït per Josep Piqué. L'acord també va fer desaparèixer Vidal-Quadras.

Va ser un acord pràcticament de paraula i va funcionar. Quan es van acostar les eleccions, les dues formacions es van tirar els plats pel cap i l'acord es va trencar sense estripar papers. Alguna cosa semblant pot passar entre CiU i ERC. Tot i que els temps i els objectius han canviat. Ara, lluny del partidisme, hauran de tenir més generositat i, fins i tot, capacitat per obrir les portes als altres partits per un acord més global. Temps hi haurà per tirar-se els plats pel cap amb vista a les pròximes eleccions.