Política

Dimissions temporals

decisió ·

Mas proposa apartar els imputats quan hi hagi judici, però amb la possibilitat que puguin tornar si són absolts

També recomana fer públics els sous i el patrimoni dels càrrecs, endurir les penes per corrupció i controlar més els comptes dels partits

El president presenta les mesures en
una altra cimera


La xacra de la corrupció i l'afer dels espies està impregnant el debat català durant les últimes setmanes. Tothom està prenent posició sobre quan ha de plegar un imputat. Un dels més contundents, per exemple, ha estat el president d'ERC, Oriol Junqueras, que reclama que una imputació signifiqui una dimissió ipso facto tot i el “risc de ser injust”. Ahir, el president de la Generalitat, Artur Mas, va fer la seva proposta, que es mou entre dues aigües. Dimissions sí, però també deixant la porta oberta a una reparació si finalment la sentència és absolutòria.

En concret, Mas considera que totes les formacions polítiques han d'acordar un protocol comú per tractar aquests casos. Segons la seva opinió, un imputat hauria de ser suspès cautelarment de les principals responsabilitats polítiques quan s'acabi la instrucció judicial i s'iniciï la vista oral. Abans no caldria.

Però la idea és que l'afectat pugui continuar en el càrrec, encara que sigui en un segon pla, per si un dia hi ha una sentència d'absolució. “El sistema ha de fer renunciar la gent imputada, però també preveure que els exculpats puguin tornar a ocupar els càrrecs amb total rehabilitació”, va subratllar.

Per entendre millor aquesta iniciativa, el president va posar l'exemple d'un ajuntament. Si un alcalde és imputat, per qualsevol tipus de delicte, hauria de renunciar quan el jutge veiés indicis de delicte i comencés el procés del judici oral. Però podria continuar com a regidor en espera de la sentència definitiva. Si és condemnat, hauria de plegar, però si és absolt llavors podria tornar a l'alcaldia. La mesura podria ser extrapolable al Parlament o altres organismes públics.

Aquesta iniciativa forma part d'un conjunt de 51 mesures anticorrupció que Artur Mas ha elaborat per intentar restablir la “confiança” entre els ciutadans i les institucions, que sembla bastant tocada. Fa un parell de setmanes, el president es va reunir amb els representants dels òrgans de control de l'administració –TSJC, Oficina Antifrau, Síndic de Greuges, etc.– en el marc d'una cimera i amb la intenció d'iniciar un debat en aquest camp. I ahir els va presentar les seves conclusions. És probable que la setmana vinent Mas comparegui al Parlament per explicar les propostes i també les que han elaborat els altres participants en la trobada.

Més transparència

L'informe de Mas vol potenciar la “regeneració democràtica” i la “transparència”. És per aquest motiu que moltes de les mesures van encaminades en aquest sentit perquè la societat vegi que la política té unes parets de vidre.

Un dels aspectes més remarcables és poder donar tota la informació sobre els sous dels càrrecs electes i el patrimoni que tenen quan entren a l'administració i quan en surten. Ara, els diputats ja han de declarar aquests béns al Parlament, però la gran majoria no els fan públics. I Mas vol això, publicitat i llum sobre aquests números.

El mateix passaria amb les retribucions dels alts càrrecs i les variacions dels seus béns, que han tingut durant el període d'activitat pública. Els responsables dels consells d'administració de les organitzacions que rebin “subvencions genèriques” també hauran de fer públics els salaris.

Registre de ‘lobbies'

En aquest mateix apartat, s'elaboraria un codi ètic de bones conductes per als càrrecs públics i es crearia un registre públic de lobbies.

Les receptes de Mas també afecten directament els partits, amb l'obligació que un auditor de la Sindicatura de Comptes faci cada any un informe dels seus números i amb el desenvolupament com a llei d'un acord del 2001 sobre transparència i autolimitació de les despeses electorals.

El president de la Generalitat va assenyalar que aquesta bateria d'idees es podria anar aplicant progressivament. Les que afecten el govern català serien qüestió de “setmanes o mesos”, mentre que les que s'han de dirimir al Parlament dependrien de l'acord entre les forces. Una tercera pota són les reclamacions que Mas pretén fer al govern espanyol perquè canviï diverses normes estatals i que tindrien un recorregut més llarg.

Concretament, afecten dues àrees: tipificar com a delicte penal “l'enriquiment patrimonial injustificat”, tant de partits com de particulars, i modernitzar l'actual llei d'enjudiciament criminal, que conté preceptes del segle XIX i afecta camps tan amplis com ara les intervencions telefòniques o la durada màxima d'una instrucció.

Regulació catalana

Un altre dels pilars sobre el qual se sustenta l'estudi de Mas sobre la corrupció és la llei de transparència, que s'està tramitant al Parlament des de la setmana passada. Aquesta norma ha de permetre que la ciutadania tingui accés lliure a la informació pública i el president de la Generalitat proposa que hi hagi una institució que coordini totes les actuacions.

Mas també vol reforçar el paper dels organismes de control a Catalunya

El PP, ICV i C's van criticar aquest pla de xoc i van lamentar que CiU no “prediqui” amb l'exemple en casos com ara el del Palau de la Música o pel que fa als dirigents investigats, com per exemple Oriol Pujol o Xavier Crespo.

4
hores
va durar la reunió al Palau de la Generalitat.
8
càrrecs
van participar ahir en la segona cimera anticorrupció.
51
mesures anticorrupció
proposa Artur Mas en el seu pla de xoc.

Martorell admet la relació amb Método 3

El director de Serveis Penitenciaris de la Generalitat, Xavier Martorell, va admetre ahir que l'agència de detectius Método 3 va treballar per a CDC, tot i que va matisar que ho va fer “de franc i com un favor personal”. Segons va explicar a RAC 1, CDC de Sabadell va traslladar-li la seva “intranquil·litat”per un afer intern i ell, com a expert en la seguretat del partit, va demanar a Método 3 que fes una auditoria a la seu vallesana. Martorell va assegurar que no havia comès cap irregularitat i que no pensa dimitir “mentre tingui el suport del president”. Precisament, hores després Artur Mas va donar suport a les tesis de Martorell i va recalcar que Convergència mai no ha contractat l'agència de detectius. Tot i això, el secretari d'organització de CDC, Josep Rull, va remarcar que demanaran més explicacions a Martorell. En referència a la trama d'espionatge que ara està aflorant, Mas va demanar que els casos s'aclareixen com més aviat millor per poder distingir entre les irregularitats i la guerra bruta i els “muntatges” que busquen “incidir” en el procés català.

D'altra banda, el web d'El Periódico publicava ahir la llista de persones i entitats investigades per Método 3. Entre elles, hi ha polítics com Ignacio González (PP), Joaquín Almunia (PSOE), Joana Ortega (UDC), Felip Puig (CDC), José Montilla (PSC), Joaquim Llena (PSC), Àngel Ros (PSC) o Xavier Sabaté (PSC); l'empresari Gerardo Díaz Ferrán; el tresorer del Barça en la presidència de Laporta, Jaume Ferrer; o Tita Cervera i Espartaco Santoni.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
sud-àfrica

La comissió electoral exclou l’expresident Zuma de la cursa electoral

barcelona
portugal

Luís Montenegro anuncia la composició del nou govern

barcelona
terrorisme

Estat Islàmic crida a fer atacs a Europa i els EUA per Gaza

barcelona

Sílvia Paneque tornarà a ser la cap de llista del PSC

GIRONA
argentina

Els insults de Milei a Petro provoquen una crisi diplomàtica amb Colòmbia

barcelona
Política

Mor Conxita Tarruella, històrica d’Unió

guerra a gaza

El TIJ exigeix a Israel que deixi d'impedir l'accés d'ajuda humanitària

barcelona
Política

Mor Joe Lieberman, l’exsenador estatunidenc que volia acabar amb la violència dels videojocs

guerra a gaza

Els EUA critiquen la relatora de l’ONU per als territoris palestins ocupats

barcelona