I els ajuntaments?

No estic en con­di­ci­ons de valo­rar amb pro­fun­di­tat l'acord del finançament de la Gene­ra­li­tat, perquè la com­ple­xi­tat tècnica del que s'ha deci­dit fa que no em senti prou pre­pa­rat per fer-ne una anàlisi en pro­fun­di­tat. Em quedo, això sí, amb dues con­clu­si­ons: que la Gene­ra­li­tat rebrà més diners que els que rebia, i que en rebrà menys dels que real­ment neces­sita. Vis­tes les posi­ci­ons de cadascú, no m'atre­veixo a anar més enllà. Només vull remar­car un desig: ara que l'acord del finançament ja ha que­dat resolt, és el torn dels ajun­ta­ments, les grans ven­ta­focs de les admi­nis­tra­ci­ons públi­ques.

El fet que són les admi­nis­tra­ci­ons més pròximes al ciu­tadà, el fet que molts d'ells assu­mei­xen com­petències que no són ben bé seves (rela­ti­ves a ense­nya­ment, a sani­tat, a ser­veis soci­als…), el fet que són els qui més direc­ta­ment poden inter­ve­nir en el tei­xit pro­duc­tiu que els és propi… fan pen­sar que resulta neces­sari anar força més enllà del que ara ingres­sen. I aquí els deu­res els ha de fet tant l'Estat com la Gene­ra­li­tat, perquè mol­tes de les com­petències que els muni­ci­pis assu­mei­xen les ges­ti­o­nen de manera sub­sidiària perquè la Gene­ra­li­tat no les exe­cuta. Qui coneix bé el ter­ri­tori són les admi­nis­tra­ci­ons muni­ci­pals, a les quals, a més, sovint els resulta espe­ci­al­ment com­pli­cat ges­ti­o­nar qüesti­ons mal pla­ni­fi­ca­des per les admi­nis­tra­ci­ons supe­ri­ors, massa tan­ca­des als des­pat­xos de les capi­tals.

Vull dir amb això que la qüestió del finançament, més enllà del que implica com a argu­ment en el debat naci­o­nal d'aquest país, s'ha de plan­te­jar com un debat sobre com s'han de dis­tri­buir les eines per fer les coses que cal fer. En aquest sen­tit, cal espe­rar que el debat sobre el finançament muni­ci­pal que s'ha d'obrir es plan­tegi des­pu­llat dels argu­ments ideològics i iden­ti­ta­ris que han pre­si­dit el debat polític dels últims tres anys. Si Cata­lu­nya neces­si­tava més diners per pagar, per exem­ple, la poli­cia que altres comu­ni­tats no tenen, i això, a algú de Madrid, li ha sem­blat una mos­tra del tren­ca­ment d'Espa­nya, cal espe­rar que si Gra­ta­llops neces­sita més diners per poder pagar un neces­sari vigi­lant de nit, no diguin que també és una mos­tra del tren­ca­ment d'Espa­nya i de l'ego­isme d'aquest poblet del Pri­o­rat. Suposo que no pas­sarà, perquè el poder polític de veri­tat, el gran poder polític, ignora tra­di­ci­o­nal­ment de tal manera els ajun­ta­ments, que ni tan sols tro­ba­ran argu­ments polítics per anar en con­tra dels qui defen­sin la neces­si­tat de replan­te­jar el sis­tema de finançament dels ajun­ta­ments. Ignoro quin pot ser un bon sis­tema de finançament muni­ci­pal, però és evi­dent que als muni­ci­pis els calen més recur­sos. Per tant, esta­ria bé que es comencés a deba­tre seri­o­sa­ment aquest tema i que, tor­nant de les meres­cu­des vacan­ces que tots espe­rem fer, es plan­tegés d'una vegada la solució a un pro­blema que ja fa massa anys que dura.