Política

Wert hi torna

El ministre diu que les resolucions judicials s'han de complir i Camacho avisa que ho exigirà “per mitjans judicials”

CiU, ERC, ICV, el PSC i la CUP defensen la immersió al Parlament i els tres primers protesten a Europa

El nou ter­ratrèmol judi­cial entorn del català a l'escola va con­ti­nuar tenint ahir les seves rèpli­ques. Si dime­cres la con­se­llera Irene Rigau anun­ci­ava que el govern no apli­ca­ria la reso­lució judi­cial que obliga a fer ser­vir el cas­tellà com a llen­gua vehi­cu­lar a l'aula si ho dema­nen els pares d'un sòl alumne, amb l'argu­ment que es tracta d'una mesura cau­te­lar i que l'exe­cu­tiu ha pre­sen­tat recurs, el minis­tre d'Edu­cació, Cul­tura i Esports, José Igna­cio Wert, va repli­car apel·lant a la llei, segons informa l'ACN.

“La Cons­ti­tució diu clara­ment que les sentències i les reso­lu­ci­ons judi­ci­als s'han de com­plir. No és quel­com que voluntària­ment es pugui fer o dei­xar de fer”, va afir­mar el minis­tre d'Edu­cació, Cul­tura i Esports, que va apro­fi­tar per vin­di­car la nova llei d'edu­cació, la LOMCE, com l'eina que ha d'“acla­rir nor­ma­ti­va­ment” la juris­prudència del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal en l'àmbit lingüístic. Wert, en tot cas, va insis­tir que no és l'exe­cu­tiu espa­nyol, sinó el poder judi­cial l'encar­re­gat de fer com­plir les seves sentències i inter­lo­cutòries. Pot­ser per això la pre­si­denta del PP, Alícia Sánchez-Camacho, va anar més lluny que el minis­tre i va avançar que exi­girà per “mit­jans judi­ci­als” que el govern com­pleixi les sentències si insis­teix en el desa­ca­ta­ment.

Camacho es va refe­rir també a la reso­lució del TSJC que es va donar a conèixer ahir, i va asse­nya­lar que, contrària­ment al que s'ha vol­gut difon­dre, els jut­ges recla­men un ús equi­li­brat de les dues llengües en l'ense­nya­ment. “No diu en cap moment que cal­gui impo­sar una sola llen­gua”, rei­te­rava. Argu­ments simi­lars als que ahir també va uti­lit­zar el pre­si­dent de Ciu­ta­dans, Albert Rivera, per defen­sar una moció del seu grup a la cam­bra cata­lana. Una pro­posta, a la qual també s'hi va afe­gir el PP, que dema­nava al govern que com­pleixi les sentències del tri­bu­nal pel que fa a l'ús “equi­li­brat i sufi­ci­ent” del català i del cas­tellà a les esco­les, però que només va ser­vir perquè la resta de grups polítics defen­ses­sin l'actual model lingüístic.

Tots van fer pinya a l'hora de recla­mar que es man­tin­gui el sis­tema d'immersió lingüística i que no se separi els alum­nes per qüestió de llen­gua. Tant Camacho com Rivera van insis­tir a dema­nar que s'apli­qui el model tri­lingüe que diver­ses esco­les pri­va­des de Cata­lu­nya ja exe­cu­ten als cen­tres, alguns dels quals “van ser esco­llits pels pre­si­dents Mas i Mon­ti­lla per edu­car els seus fills”, van etzi­bar els dos dipu­tats durant les seves decla­ra­ci­ons.

D'altra banda, CiU, ERC, el PSC i ICV van recri­mi­nar dura­ment al PP i Ciu­ta­dans que vol­gues­sin bus­car con­flic­tes lingüístics on no exis­tei­xen. “Els con­flic­tes soci­als no els pro­vo­quen les llengües”, va qüesti­o­nar la dipu­tada d'ERC Anna Simó.

Mas, Rigau i Gordó

La con­se­llera d'Ense­nya­ment, Irene Rigau, es va reu­nir ahir amb el pre­si­dent Artur Mas i el con­se­ller de Justícia, Germà Gordó, per ana­lit­zar la situ­ació en què queda l'actual model lingüístic arran de la nova reso­lució del TSJC. Rigau, tal com havia indi­cat moments abans a Cata­lu­nya Ràdio, es va mos­trar en tot moment par­tidària de defen­sar el model vigent i ja va anun­ciar que, a més de pre­sen­tar un recurs de cas­sació al Tri­bu­nal Suprem, no des­carta arri­bar fins al Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal (TC).

Els defen­sors del model d'immersió lingüística van obrir també ahir un altre front a Europa. Els euro­di­pu­tats de CiU, ERC i ICV van pre­sen­tar dues pre­gun­tes a la Comissió Euro­pea i el Con­sell Euro­peu en les quals dema­nen que es defi­nei­xin sobre el tema i en què sol·lici­ten que l'Estat espa­nyol com­pleixi la Carta Euro­pea de Llengües Regi­o­nals i Mino­ritàries (que va subs­criure el 2001). També apel·len als arti­cles 21 i 22 de la Carta de Drets Fona­men­tals de la Unió Euro­pea, que pro­hi­bei­xen la dis­cri­mi­nació per raó de llen­gua i pro­te­gei­xen la diver­si­tat lingüística.

A més, a l'onada de reac­ci­ons en defensa de la immersió es van afe­gir ahir els sin­di­cats majo­ri­ta­ris. La UGT de Cata­lu­nya va con­si­de­rar en un comu­ni­cat que la decisió del TSJC és política, que atempta con­tra el dret fona­men­tal dels nens a ser esco­la­rit­zats en català i que en con­seqüència n'ava­larà l'incom­pli­ment. Alhora, CCOO va qua­li­fi­car l'ordre judi­cial de “greu irres­pon­sa­bi­li­tat” i “fla­grant injustícia”.

La CUP i C's s'enganxen per l'‘escrache'

El debat sobre el model lingüístic escolar que Ciutadans va traslladar ahir a la cambra catalana va acabar amb un dur enfrontament entre els diputats Jordi Cañas (C's) i Quim Arrufat (CUP) a l'hemicicle. C's havia recriminat a la CUP la convocatòria d'un escarni públic davant el local on ahir a la tarda havia d'intervenir el president de C's, Albert Rivera, a la Garriga. Tot i que va ser desconvocat, Arrufat va etzibar a C's que “s'hi anessin acostumant”, la qual cosa va provocar una reacció irada de Cañas, que va demanar empara al Parlament mentre la presidenta, Núria de Gispert, el feia callar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.