Política

Els sectors catalanistes de la Franja adverteixen que la nova llei de llengües d'Aragó pot suposar “la fi del català al territori”

Els centres educatius que ofereixen educació bilingüe mostren la seva incertesa pel futur de l'ensenyament en llengua catalana

Retreuen que la proposta no està avalada per arguments científics i pot deixar tocat de mort l'ensenyament en català

Entitats, partits catalanistes i intel·lectuals de la Franja de Ponent alerten que la modificació de la llei de llengües de l'Aragó que s'ha d'aprovar aquest dijous, i que passa a denominar “Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental” (LAPAO) al català que s'hi parla històricament, pot conduir a la pràctica desaparició de la llengua a la zona. La iniciativa del govern aragonès del PP ha suscitat el rebuig i la indignació d'agents socials, culturals i polítics de la Franja, que la veuen com un intent polític “d'esborrar qualsevol mostra de catalanitat del territori”. Retreuen que la proposta no està avalada per arguments científics i pot deixar tocat de mort l'ensenyament bilingüe en català.

Així doncs, des de diferents sectors catalanistes de la Franja de Ponent veuen amb “preocupació” la llei de llengües que s'aprovarà aquest dijous a les Corts d'Aragó perquè “pot suposar la fi del català al territori” ja que el nou text legislatiu passarà a denominar LAPAO al català que es parla a la Franja. Entitats, associacions i formacions polítiques franjolines adverteixen de les afectacions que, en cas d'aplicar-se, acabi comportant en diferents àmbits com ara en les relacions entre administració i els ciutadans, en el tractament que rebrà a partir d'ara “la llengua pròpia del territori” però sobretot en el sistema educatiu on les afectacions “poden ser d'una negativitat impressionant”, segons Marta Canales, secretària general de Convergència Democràtica de la Franja (CDF).

Des d'aquesta formació asseguren que la pretensió de la nova llei de llengües d'Aragó del PP i PAR “és evident perquè no s'està proposant una llei des de la responsabilitat política i amb un argumentari científic, acadèmic i filològic si no que té la pretensió d'esborrar qualsevol mostra de catalanitat del territori” i “han començat per la llengua i la cultura”, assegura Canales. La secretària general de CDF, també vinculada a diferents entitats que defensen el català a la Franja, considera “molt irresponsable” l'aplicació d'aquesta llei per les conseqüències “molt greus” que pot tenir la seva aplicació en aquest territori on històricament s'ha parlat el català.

“Preocupació” als centres educatius

L'IES Bajo Cinca de Fraga (Baix Cinca) és un dels centres educatius de la Franja de Ponent que ofereix programes educatius bilingües de castellà i català i, per altra banda, també en anglès. Des del centre, però, asseguren que ni a nivell oficial ni administratiu ningú s'ha posat en contacte amb ells per explicar-los com pot acabar afectant la nova llei en el seu model educatiu i per aquest motiu volen esperar a fer-ne una valoració.

Tot i això, la seva directora, Rosa Arqué, assegura que el curs vinent la voluntat de l'institut passa per mantenir l'oferta educativa actual “perquè considerem que és positiva pels nostres alumnes” així com poder seguint comptant amb el professorat de català que el centre té a l'actualitat.

A títol personal, Arqué pensa que la llei de llengües “pot plantejar problemes” als alumnes de l'àrea catalanoparlant de l'Aragó. Assegura que amb l'actual model educatiu de l'IES Bajo Cinca “es prepara als alumnes per arribar a tenir un nivell escrit digne en la seva llengua materna i així també se'ls pot preparar per presentar-se a nivells oficials de català per obtenir certificats que els ajudin en el món laboral o universitari que vulguin emprendre”.

La directora de l'institut reconeix que amb la nova llei de llengües existeix la possibilitat que en un futur no s'hi pugui ensenyar català “perquè no sabem molt bé què ens diran que em d'ensenyar i tampoc sabem amb quina titulació sortiran els alumnes i si això els perjudicarà”.

Mariví Basallo professora llengua catalana del mateix centre, considera “totalment negatiu” que es passi a anomenar el català que es parla a la Franja com a LAPAO i veu “il·lògic i fins i tot patètic que gent que no té coneixements lingüístics ni històrics es posi a valorar quina llengua estem parlant, en aquests moments i des de fa molts anys”. Basallo adverteix que en el moment en què la llengua prengui aquesta denominació “ni els llibres, ni el professorat, ni qualsevol tipus de titulació que estem donant aquí serà vàlida” i, a més, podria afectar a la matrícula dels alumnes que estudien català, això en cas que puguin seguir-ho fent.

La professora assegura que ha denotat “preocupació” entre els alumnes que segueixen aquesta línia perquè veuen “ridícul que algú els hagi de dir el que parlen”, sobretot entre els de 3r d'ESO per si l'any vinent no poden continuar la línia bilingüe de català a l'ESO que porten fent des d'Infantil i que, per tant “podrien perdre”.

Una decisió “política”

El món de la cultura de la comarca del Matarranya assisteix també trasbalsat al canvi de denominació que planteja el govern aragonès. “Fins ara teníem una llei molt tèbia, però almenys reconeixia el català. Donava algun petit dret, però com a mínim ens feia existir. Ara, això ho han suprimit, per no fer-nos visibles. I han obviat consultar cap universitat: és una decisió política”, raona l'escriptor Carles Terès. “Malgrat que som aragonesos, no ho consideren patrimoni d'Aragó i ens fan sentir mals aragonesos per tenir una altra llengua. A la resta d'Aragó i en alguns llocs de la Franja els dóna vots. Certs grups radicals anticatalans que tenen força han pressionat els polítics”, constata.

Acostumats a viure de forma permanent amb un raquític reconeixement legal per part del govern aragonès i sense pràcticament cap tipus de suport econòmic institucional, escriptors, editors i llibreters aspiren poder continuar treballant en la mateixa línia que fins ara, independentment de la denominació política que des de les Corts s'imposi al català de la Franja. “Hem de continuar com si res hagués passat. Perquè la gent que defensa que la nostra llengua és diferent de l'altra banda de l'Algars o dels Ports no fan creació literària, fan alguna cosa estranya escrita com els hi surt de l'ànim en algun moment. No hi ha cap universitat del món que doni suport a aquestes tesis: hem de continuar com fins ara i si hi ha gent q s'afegeix, endavant”, sosté l'escriptor.

“Volen carregar-se el nom de la llengua catalana, que els sobra. Aquí parlem català, que és la llengua que han parlat els nostres pares”. Partidari de no donar cap tipus de protagonisme a aquest nou nom ni el seu estatus, el llibreter i editor Octavi Serret, adverteix des del seu establiment a Vall-de-roures (Matarranya) que la maniobra del govern del PP se li pot acabar girant en contra. “Hi ha molta gent que és fàcil que se senti punxada i es reboti. Que no sigui ni catalana ni aragonesa o tingui cap vinculació, però pel fet que vulguin fer això tan estrany i que resulta totalment surrealista”, assegura.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Montero diu que a partir de dilluns que ve “s’intentarà recuperar la normalitat laboral”

Madrid

El govern espanyol treballa en “diversos escenaris” en la fase de “transició” del coronavirus

Madrid

El govern nomena Elisabet Nebreda com a secretària d’Acció Exterior i de la UE

Barcelona

Catalunya registra 85.115 ERTO des de l’inici de la crisi del coronavirus i ja hi ha 625.356 treballadors afectats

barcelona

El Consell de Ministres aprova demanar una nova pròrroga de l’estat d’alarma durant 15 dies més

Madrid

El Govern encarrega un informe per implementar l’estratègia per reactivar l’activitat després del confinament

Barcelona

Els ecologistes europeus reclamen que s’aprovin els ‘coronabons’ per “evitar una divisió profunda” a la UE

Brussel·les

Sindicats catalans, bascos i gallecs critiquen un “155 encobert” que impedeix decidir sobre temes “fonamentals”

Barcelona

Itàlia planta cara abans de la reunió de l’Eurogrup

Brussel·les